Enuig: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{sentiments}} |
{{sentiments}} |
||
L''''enuig''' és un [[sentiment]] de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ràbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat) o la ràbia. |
L''''enuig''' és un [[sentiment]] de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ràbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat) o la ràbia. |
||
Quan una persona s'enfada els [[múscul]]s del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del [[cervell]] en rebre l'avaluació de la situació de l' |
Quan una persona s'enfada els [[múscul]]s del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del [[cervell]] en rebre l'avaluació de la situació de l'amígdala. També s'accelera el ritme cardíac. |
||
L'enuig pot venir provocat per canvis [[hormona]]ls, per la frustració de no aconseguir una cosa desitjada o pels actes dels altes (per exemple un insult, que és vist com una amenaça a l'autoestima). Socialment està mal vist perquè suposa una pèrdua de control. L'[[ |
L'enuig pot venir provocat per canvis [[hormona]]ls, per la frustració de no aconseguir una cosa desitjada o pels actes dels altes (per exemple un insult, que és vist com una amenaça a l'autoestima). Socialment està mal vist perquè suposa una pèrdua de control. L'[[estoïcisme]] proposa no deixar-se afectar per l'exterior, igual que el [[budisme]], com a via per assolir la perfecció i la felicitat. |
||
[[Categoria:Sentiments]] |
[[Categoria:Sentiments]] |
Revisió del 20:57, 7 jul 2008
L'enuig és un sentiment de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ràbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat) o la ràbia.
Quan una persona s'enfada els músculs del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del cervell en rebre l'avaluació de la situació de l'amígdala. També s'accelera el ritme cardíac.
L'enuig pot venir provocat per canvis hormonals, per la frustració de no aconseguir una cosa desitjada o pels actes dels altes (per exemple un insult, que és vist com una amenaça a l'autoestima). Socialment està mal vist perquè suposa una pèrdua de control. L'estoïcisme proposa no deixar-se afectar per l'exterior, igual que el budisme, com a via per assolir la perfecció i la felicitat.