Al·literació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
li he mejorat ftyjagkdsfrvhsetybdrh vujrdrctybbftytvsvdg |
m Es desfà la revisió 23736961 de 83.33.106.88 (Discussió) #ViquiPAU Etiqueta: Desfés |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
L''''al·literació''' és una [[figura retòrica]] relacionada amb la [[fonètica |
L''''al·literació''' és una [[figura retòrica]] relacionada amb la [[fonètica]] que consisteix a repetir un [[so]] per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada [[fonema]], sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'[[onomatopeia]]. L'al·literació està molt present a la [[poesia]], tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques. |
||
== Exemples == |
== Exemples == |
||
Revisió del 10:32, 5 juny 2020
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
Exemples
- brandant llànguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega)
- i 'r'oda com un ca'rr'o el t'r'o de gue'rr'a (Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, Introducció)