Sagristà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Història == |
== Història == |
||
En l'antiguitat moltes de les funcions del sagristà van ser realitzades pels ''ostiarii'', posteriorment pels ''mansionarii'' i els tresorers. Els Decrets de [[Papa Gregori IX|Gregori IX]]<ref>lib. I, tit. xxvi, "De officio sacristæ"</ref> |
En l'antiguitat moltes de les funcions del sagristà van ser realitzades pels ''ostiarii'', posteriorment pels ''mansionarii'' i els tresorers. Els Decrets de [[Papa Gregori IX|Gregori IX]]<ref>lib. I, tit. xxvi, "De officio sacristæ"</ref> parlen del sagristà com si tingués una oficina adjunta a l'honorable, i afirmen que el seu deure era el de cuidar els gots, ornaments i llums sagrats. Avui dia el sagristà pot ser triat o designat directament. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:15, 25 juny 2020
Un sagristà és la persona (laica o religiosa) que ajuda el sacerdot en les tasques de cura i neteja de l'església, de la sagristia i dels objectes sagrats que contenen. És a més l'encarregat de preparar tot el necessari per a la celebració de la missa.
Història
En l'antiguitat moltes de les funcions del sagristà van ser realitzades pels ostiarii, posteriorment pels mansionarii i els tresorers. Els Decrets de Gregori IX[1] parlen del sagristà com si tingués una oficina adjunta a l'honorable, i afirmen que el seu deure era el de cuidar els gots, ornaments i llums sagrats. Avui dia el sagristà pot ser triat o designat directament.
Referències
- ↑ lib. I, tit. xxvi, "De officio sacristæ"
 |
Vegeu Sagristà en el Viccionari, el diccionari lliure. |