Accident petroquímic de la Canonja de 2020

Accident petroquímic de la Canonja de 2020

Vista panoràmica de la planta de Repsol del Complex Petroquímic de Tarragona.
41° 06′ 36″ N, 1° 11′ 25″ E
Tipus	explosió incendi accident químic
Data	14 gener 2020 (18:41)
Localització	Complex petroquímic de Tarragona (Catalunya) , la Canonja (Tarragonès)
Estat	Espanya
Morts	3 (15 gener 2020)
Ferits	7 (16 gener 2020)

L'accident petroquímic de la Canonja de 2020 va tenir lloc el 14 de gener d'aquest any a les 18.41 hores. L'explosió es va originar en un reactor de l'empresa IQOXE d'aquest municipi que després s'estengué a una cisterna d'òxid d'etilè. Va causar tres morts.

Empresa

L'empresa IQOXE (Industrias Químicas del Óxido de Etileno) pertany al grup industrial extremeny Cristian Lay Grupo Industrial, i és una companyia petroquímica dedicada a la producció d'òxid d'etilè, glicols i derivats de l'òxid d'etilè, ubicada al Polígon Petroquímic de Tarragona. Únic productor d'òxid d'etilè a Espanya, amb una capacitat instal·lada de 140.000 tonelades anuals i una plantilla de 120 treballadors. El 50% d'aquesta producció es destina a la fabricació de Glicol, que és una de les primeres matèries per a la producció de polímers PET. La nova planta que s'havia posat en marxa el juny del 2017 estava destinada a la producció d'espumes, cosmètica, detergents i anticongelants. La inhalació del gas a nivells baixos pot provocar irritació als ulls, la pell i les vies respiratòries, i pot arribar a provocar nàusees, vòmits, pèrdua de memòria i afectacions al sistema nerviós i reproductor amb dosis més altes, segons els informes de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Indústries Químiques de l'Òxid d'Etilè (IQOXE) és hereva de l'antiga Industrias Químicas Asociadas (IQA), establerta al Camp de Tarragona el 1964 amb la participació de diverses multinacionals (Shell, Explosivos Río Tinto, Hoechst, Cepsa, …) i dedicada inicialment al cracking de naftes. El 1978 es va posar en servei la planta d'òxid d'etilè i glicols, i el 1985 Shell va adquirir el 100% de les accions d'IQA, que el 1995 va vendre a La Seda de Barcelona (LSB). Aquesta entrà en concurs de creditors i l'any 2014 va vendre la unitat productiva d'IQA a La Canonja per 16,5 milions d'euros i la d'Artenius Espanya al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) per 100.000 euros dedicada al plàstic reciclat, al grup extremeny Cristian Lay controlat que controlaria en un 85% l'empresari extremeny Ricardo Leal, un cop obtinguda la pertinent autorització judicial. I el president d'IQA José Luis Morlanes passà llavors a ser conseller delegat d'IQOXE. L'empresari extremeny Ricardo Leal (nascut el 15 d'octubre del 1955), posseeix una de les fortunes més elevades d'Extremadura, gràcies a les seves empreses com també a la diversificació d'inversions. I té situada la seva residència a la localitat de Jerez de los Caballeros (Badajoz), des d'on gestiona un patrimoni valorat en 230 milions d'euros segons Forbes. El grup empresarial Cristian Lay començà dedicant-se a la bijuteria, però degut a l'interès del seu propietari per diversificar les inversions, acabà controlant fins a 27 societats en sectors com l'energia, les indústries químiques o l'agricultura, que generen un negoci aproximat de 500 milions d'euros.

Explosió

El 14 de gener de 2020 a les 18:41 hores, una forta explosió originada en un reactor que després s'estendria cap a una cisterna d'òxid d'etilè causaria dos morts i vuits ferits en la mateixa instal·lació. Per la deflagració s'obligaria a milers de veïns a confinar-se a les seves cases tot i que segons fonts oficials no s'originà cap núvol tòxic.

L'explosió va ser vista a varis quilòmetres a la rodona al voltant de La Canonja i la carretera N-340 on se situava el complex d'elaboració del compost d'òxid d'etilè, el qual no era tòxic però sí molt inflamable. Els serveis mèdics informaren que dels vuits ferits de l'empresa química, dos que sofriren cremades prou greus varen ser evacuats d'urgència a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, un en estat crític i l'altre molt greu. La resta de cremats serien traslladats amb cremades de diversa consideració a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, i alguns que només patien lesions lleus serien donats d'alta aquell mateix dia. L'ona expansiva provocaria l'esfondrament parcial d'un edifici de cinc plantes de la plaça García Lorca de Torreforta, on un veí va morir a causa de l'impacte d'una planxa metàl·lica d'una tona, i un altre va haver de ser atès per una crisi d'ansietat.

L'afectació de l'explosió no sobrepassà el perímetre del polígon, motiu pel qual Protecció Civil no activà les sirenes d'alarma, segons argumentà la Generalitat en el seu moment. Els bombers però es desplegaren d'immediat per contenir les flames que s'aconseguiren estabilitzar aquella mateixa nit. A conseqüència de l'incendi es restringí el trànsit a les carreteres N-340, C-31B i l'enllaç de la T-315 amb la A-7, que es reobriren a la circulació poc després. Renfe també interrompé la circulació de trens dels trams de Tarragona a Reus i de Tarragona a Port Aventura, el que afectà les línies R13, R14, R15, R16 i R17, així com la RT1 i la RT2, que també recuperaren la circulació poc després. Els serveis d'emergències reberen més de 1.600 trucades de veïns alarmats per l'explosió i les seves possibles conseqüències.

	Cronologia de la informació
18:41	Es produeix l'explosió a la planta de l'empresa IQOXE.
19:06	Protecció Civil activa Pla PLASEQCAT i recomana el confinament dels veïns pròxims a l'explosió.
19:15	Protecció Civil demana als veïns de set poblacions pròximes a l'explosió el confinament. També s'insta a què es faci difusió entre la població del missatge.
19:23	Es destaca que el confinament és preventiu i que no hi ha constància de núvol tòxic.
19:26	Es restringeix el confinament a la Canonja i Vila-seca.
19:34	El missatge oficial canvia i s'anuncia que el confinament passa a ser de Les Pinedes a Vilaseva [sic], i a Tarragona a la zona de Bonavista i la Universitat Laboral, mentre es manté també a la Canonja. A més, s'informa que "ES FAN SONAR LES SIRENES PER AVISAR LA POBLACIÓ EN AQUESTES ZONES QUE ES CONFINI" però en aquell moment no sonà cap alarma.
19.50	S'informa que per indicació dels bombers, l'afectació no era externa a la zona del polígon i que per tant no es feien sonar les sirenes. Preventivament però es recomana a la població que "si a la zona on sou hi ha fum" es confinessin, especialment a La Canonja i Vilaseca

Investigació

El dimecres dia 15 l'empresa anuncià que obria una investigació interna sobre l'accident i que es posava a disposició de les autoritats per a les investigacions pertinents i a col·laborar des del primer moment amb Bombers i Protecció Civil.

El comitè d'empresa d'Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) de la Canonja, va anunciar a finals de novembre del 2019 unes jornades de vaga «davant el bloqueig de les negociacions del pacte d'empresa per part de la direcció». El mateix sindicat de Comissions Obreres (CCOO) denunciaria el 14 de gener, dia de l'accident, que les alarmes de confinament no havien funcionat després de l'explosió a l'empresa química IQOXE. CCOO assegurà que el pla d'emergències per risc químic, Plaseqat, activat en fase d'alerta, "no ha funcionat". I denuncià també que "ja havia denunciat" a la Generalitat que es detectaven problemes en el seu funcionament. L'altre sindicat amb representants a IQOXE, UGT, s'havia mostrat "preocupat" pels treballadors de la companyia i va lamentar la "nul·la sensibilitat d'empresaris i administracions per evitar accidents". Després de l'explosió els sindicats denunciaren de nou que "la precarització laboral a la planta no permetia garantir els nivells adequats de seguretat".

La Generalitat de Catalunya denunciaria també IQOXE per "no facilitar la informació i no seguir els protocols" després de l'explosió. Segons Sergi Delgado el llavors director de Protecció Civil, a causa de la falta de comunicació no es va poder fer una avaluació de la situació i per tant no es van fer sonar les sirenes preparades per anunciar a la població la recomanació de confinament per risc de toxicitat. Tot i que finalment no es produí un núvol tòxic sinó una explosió de grans dimensions.

Al vespre del dia 15 de gener, milers de persones es concentraren a la Plaça de la Font de Tarragona convocades per la Plataforma Cel Net per a exigir a l'administració que es responsabilitzés de la gestió del complex petroquímic i no es repetissin més accidents com el d'IQOXE, varen reclamar més mesures de seguretat a la indústria petroquímica, que es revisessin els protocols de seguretat i la comunicació a la ciutadania, a més de demanar també estudis independents sobre la qualitat de l'aire que respira la ciutadania. Quan es conegué la notícia de la tercera mort deguda a l'accident es guardà un minut de silenci i tot seguit s'emprengué una manifestació que es dirigí fins a la seu de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) en mostra de protesta.

L'Associació Empresarial Química de Tarragona per la seva banda va lamentar "profundament l'accident" a IQOXE, mostrant el seu condol per les víctimes i defensant que sí s'havien pres les mesures de seguretat pertinents, a més d'"estar en contacte amb les autoritats" i "col·laborar en la gestió de l'emergència" i la informació. També declararen que havien seguit els protocols de seguretat existents i les indicacions dels serveis d'emergència. Informant que en els pròxims dies es reunirien "de manera urgent" amb tots els agents implicats del territori per abordar "possibles accions i millores" del sector i revisar protocols.

Inspecció de Treball va explicar que l'empresa IQOXE havia rebut quatre sancions al llarg dels últims anys que oscil·laven entre els 2.000 i els 8.000 euros, per diversos incompliments de la normativa, i ha avançat una investigació a fons sobre l'accident mortal. El llavors conseller de Treball de la Generalitat, Chakir El Homrani precisà que dels quatre expedients oberts que van culminar en sanció, un es va imposar per les condicions laborals dels treballadors i les altres tres per incompliment en matèria de salut i seguretat. Segons l'informe del Departament de Territori i Sostenibilitat de l'any 2014-2015 i 2015-2016, l'empresa IQOXE "no garantia que complís adequadament les condicions fixades en l'autorització ambiental" i es demanava que "amb caràcter immediat, es prenguessin les mesures de prevenció/correcció necessàries per evitar l'afecció a les persones i al medi ambient". A l'informe elaborat l'any 2018 pel Departament de Territori i Sostenibilitat persistien els incompliments en matèria de contaminació atmosfèrica però es qualificaren de "poc rellevants".

En declaracions al Diari de Tarragona, els treballadors declararen que les retallades dins de l'empresa havien començat amb la compra d'IQA per part del grup Cristian Lay l'abril de 2014, al mateix temps que es minimitzava la inversió en manteniment i personal qualificat. Destacaren l'enorme pressió i estrés al que estava sotmès el cap de planta Òscar Saladié que morí en l'accident. Les retallades de personal provocaren que no hi hagués suficient personal per controlar panells i reactors, també que es comprés material de baixa qualitat com per exemple les juntes de procedència xinesa que segons aquests mateixos treballadors duren molt menys que les anteriors, o que quan hi havia un treball de manteniment gran per fer, es feia una subhasta entre emrpeses contractistes i s'escollia la més barata a més que se la pressionava perquè encara rebaixés més els costos. A tot això s'hi sumà la contractació d'un personatge que anomenaren "El Sombras" que acompanyava tots els treballadors de totes les seccions, i en mesurava la productivitat cronòmetre en mà. Aquesta enorme pressió i mancança de recursos explicaria, segons els treballadors, que no hi hagués cap treballador atenent les alarmes ni tampoc alguns panells perquè estaven dedicant-se a altres tasques necessàries de la planta. Negaren a més que estigués tot automatitzat ja que pel cost d'automatitzar els deien que sortia més rendible aprofitar el personal existent. Els treballadors culparen de la mort dels seus companys Òscar Saladié i Òscar Atance, a Ricardo Leal l'amo de la planta, a José Luis Morlanes el conseller delegat i a Joan Manuel Rodríguez Prats director de la planta.

Inspecció de Treball acabaria obrint un expedient a l'empresa IQOXE per incompliment de l'avaluació dels riscos laborals en la represa de l'activitat després de l'explosió a la seva planta de La Canonja. Decisió que es prengué després de de reunir-se els representants dels sindicats de CCOO i de la UGT i de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

L'empresa IQOXE va anunciar que iniciava els tràmits per presentar un expedient de regulació d'ocupació temporal arran de l'explosió, perquè considerava que aquesta havia sigut un fet imprevisible de tal magnitud que podia acollir-se a un cas de força major i resultava impossible realitzar l'activitat laboral a la pròpia planta. El Departament de Treball de la Generalitat però, denegà aquest ERO temporal ja que havia comprovat i resultava evident que tots els treballadors els dies posteriors a l'accident continuaven ocupant els seus llocs de treball i l'empresa s'havia reactivat.

Els sindicats CCOO i UGT convocarien una vaga general el 19 de febrer del mateix any, per reclamar més seguretat a la feina i de cara a la ciutadania, més inspectors de treball i una millora dels protocols d'avís a la població en casos d'emergències químiques. La vaga seria de 24 hores i a la tarda estaria prevista prevista una manifestació, que també estaria oberta a la ciutadania. La jornada de vaga seria un èxit amb el 100% de participació segons els sindicats convocants.

Reobertura

La Generalitat autoritzaria el dimecres 13 de maig de 2020 a la reobertura de la planta d'IQOXE, després que la companyia aportés al departament d'Empresa i Coneixement la documentació requerida per reprendre l'activitat. Tot i això només obriria la planta de producció d'òxid d'etilè i glicols que aquesta companyia té a les seves instal·lacions de la Canonja, la resta de plantes afectades seguirien aturades. El departament d'Empresa i Coneixement assegurava que havia comprovat "que la instal·lació compleix tota la normativa vigent en matèria de seguretat industrial" i acordava que la reobertura no s'estenia "a les plantes de derivats d'òxid d'etilè i òxid de propilè que l'empresa té en el mateix establiment, que hauran de seguir cada una el seu procés d’autorització per tal de poder tornar a l'activitat". S'assegurava que la reobertura era possible perquè la planta de diòxid d'etilè no s'havia vist afectada per l'accident tal com ho constatava l'Informe de Seguretat que analitzà la instal·lació per detectar-ne possibles riscos, així com el Dictamen de Seguretat que incloïa una inspecció completa de la instal·lació.

A més, s'elaborà un Pla d'Oportunitats de Millores de la planta d'òxid d'etilè, que establia tot un seguit de bones pràctiques en seguretat i fiabilitat de la instal·lació amb la resta de plantes de producció d'òxid d’etilè i glicols. Informe que concloïa "que els procediments i les pràctiques de seguretat implementades a IQOXE evidencien estar en línia amb els estàndards aplicats en la indústria europea que es regeix per la directiva Seveso".

Tot i la reobertura se seguia amb l'expedient informatiu que aniria a càrrec de l'empresa noruega DNV GL, la qual continuaria investigant les causes de l'accident i determinaria si aquest comportaria alguna mena de sanció quan es finalitzés.

El 20 de maig de l'any 2020 es féu públic que IQOXE no tenia un pla d'autoprotecció homologat. I que els plans d'autoprotecció tramitats per la companyia el 2017 i el 2018 no es van arribar a aprovar tampoc. Segons IQOXE la causa es devia a la lentitud de l'administració a l'hora de validar-los.

Un estudi de l'equip d'investigació del centre universitari de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) encapçalat pel catedràtic d'Enginyeria Química, el doctor Eduard Serra, conclogué amb un informe presentat el 14 de juliol de 2020, que l'accident a IQOXE s'havia produït per "una concatenació de circumstàncies no detectables que portaren a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per ser desconeguda". L'informe confirmava que l'explosió es produí durant el procés de producció d'un lot de MPEG 500 (metoxi-polietilenglicol) quan se superaren els 300 graus Celsius a l'interior del reactor, i això provocà l'explosió. I a més, el mateix informe assegurava que tot i l'explosió, tant el reactor com la seguretat eren els més moderns i avançats. Així entre les circumstàncies indicades per l'equip d'investigació, s'hi podien trobar la inestabilitat de la mescla dins del reactor, la diferència de temperatura entre la part alta i la base del reactor, que el producte final no cobria del tot l'ejector petit del reactor, i que la velocitat de reacció que era indetectable no permetia cap maniobra. El doctor Julià Sampere, també autor de l'estudi, explicà que cap dels fets per si sols era determinant per posar en risc la seguretat del reactor, però que la coincidència de tots ells generà una situació que segons reproduïren posteriorment al laboratori "porta a la descomposició violenta del MPEG". Segons els mateixos autors, el MPEG no era considerat un producte químic perillós, i que la seva investigació comprovà que sí que ho era si se'l sotmetia a temperatures superiors als 300 graus Celsius, ja que llavors el producte químic es descomponia i generava una pressió superior als 200 bars sent "altament explosiu". Finalment els investigadors declararen que la víctima de Torreforta era un fet "absolutament impensable" després que a causa de l'explosió es desprengués un fragment del reactor i aquest gràcies a un possible "efecte gir" es desplacés fins als 2.500 metres de distància.

Judici

El 17 de juliol de 2020, el jutjat d’instrucció 1 de Tarragona dictà una interlocutòria on acordava l’aixecament del secret de les actuacions de les diligències obertes a conseqüència de l’explosió produïda a l’empresa IQOXE. Segons el sumari del cas, s'investigaven les deficiències detectades en la seguretat, la insuficiència del personal de vigilància, les condicions laborals i defectes en el manteniment de les instal·lacions i la maquinària, que haurien causat presumptes delictes d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. La primera peça del cas tractaria sobre les actuacions empresarials i administratives amb relació a les autoritzacions i llicències per alguns dels seus reactors que van comportar un increment significatiu de la capacitat de producció de l’empresa. I la segona peça tractaria sobre la investigació de presumptes delictes relacionats amb el medi ambient, ja que es desprenia que s'havien realitzat també vessaments directes al mar perquè la depuradora no tenia prou capacitat per tractar la gran quantitat de residus que produïa la fàbrica. L'Ajuntament de Tarragona anunciaria el dijous 23 de juliol que es presentaria com a acusació particular en la causa judicial sobre l'explosió d'IQOXE.

Vegeu també

• Accident del càmping Los Alfaques
• Atemptat de Repsol
• Atemptat d'Enpetrol

Enllaços externs

• Els Plàstics, IQOXE, la Petroquímica de Tarragona i el seu futur, a Pirates verds, 24/1/2020