Quint Pompeu Rufus (cònsol): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
{{cognom romà|[[Gens Pompeia|Pompeu]]|[[Ruf|Rufus]]}} |
{{cognom romà|[[Gens Pompeia|Pompeu]]|[[Ruf|Rufus]]}} |
||
'''Quint Pompeu Rufus''' ({{lang-la|Quintus Pompeius Q. f. Rufus}}), possible fill de Pompeu i nét de [[Quint Pompeu Aule|Quint Pompeu]], va ser un [[magistrat romà]], partidari de l'[[aristocràcia]]. |
'''Quint Pompeu Rufus''' ({{lang-la|Quintus Pompeius Q. f. Rufus}}), possible fill de cert [[Pompeu (polític)|Pompeu]] i nét de [[Quint Pompeu Aule|Quint Pompeu]], va ser un [[magistrat romà]], partidari de l'[[aristocràcia]]. |
||
Va ser [[tribú de la plebs]] l'any [[100 aC]] i amb el seu col·lega [[Marc Porci Cató Salonià el jove]] va fer aprovar una llei que cridava a [[Quint Cecili Metel Macedònic]] de l'exili. El [[91 aC]] era [[pretor]] i el [[88 aC]] [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Luci Corneli Sul·la]], just l'any en què va esclatar la guerra entre [[Gai Màrius]] i [[Sul·la]]. En les lluites contra el seu antic amic [[Publi Sulpici Ruf (tribú)|Publi Sulpici Rufus]], partidari de Màrius, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a [[Nola]] on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Màrius i als seus. Després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont. Pompeu va restar a [[Itàlia]]. L'exèrcit de [[Gneu Pompeu Estrabó]], en guerra encara contra els [[marsis]] i [[samnites]], va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament va ser assassinat pels seus mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mithology |pàgines=476 |lloc=London |editorial=John Murray |any=1876}}</ref> |
Va ser [[tribú de la plebs]] l'any [[100 aC]] i amb el seu col·lega [[Marc Porci Cató Salonià el jove]] va fer aprovar una llei que cridava a [[Quint Cecili Metel Macedònic]] de l'exili. El [[91 aC]] era [[pretor]] i el [[88 aC]] [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Luci Corneli Sul·la]], just l'any en què va esclatar la guerra entre [[Gai Màrius]] i [[Sul·la]]. En les lluites contra el seu antic amic [[Publi Sulpici Ruf (tribú)|Publi Sulpici Rufus]], partidari de Màrius, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a [[Nola]] on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Màrius i als seus. Després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a [[Mitridates VI Eupator]] del Pont. Pompeu va restar a [[Itàlia]]. L'exèrcit de [[Gneu Pompeu Estrabó]], en guerra encara contra els [[marsis]] i [[samnites]], va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament va ser assassinat pels seus mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mithology |pàgines=476 |lloc=London |editorial=John Murray |any=1876}}</ref> |
||
Revisió del 19:33, 14 ago 2020
  | |
| Nom original | (la) Quintus Pompeius Rufus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abans de 129 aC antiga Roma |
| Mort | 88 aC Picè (Itàlia) |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 88 aC – 88 aC Juntament amb: Luci Corneli Sul·la | |
| Tribú de la plebs | |
| Decemvir sacris faciundis | |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Quint Pompeu Rufus |
| Pares | Quint Pompeu i valor desconegut |
Quint Pompeu Rufus (llatí: Quintus Pompeius Q. f. Rufus), possible fill de cert Pompeu i nét de Quint Pompeu, va ser un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia.
Va ser tribú de la plebs l'any 100 aC i amb el seu col·lega Marc Porci Cató Salonià el jove va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macedònic de l'exili. El 91 aC era pretor i el 88 aC cònsol amb Luci Corneli Sul·la, just l'any en què va esclatar la guerra entre Gai Màrius i Sul·la. En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Rufus, partidari de Màrius, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Màrius i als seus. Després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itàlia. L'exèrcit de Gneu Pompeu Estrabó, en guerra encara contra els marsis i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament va ser assassinat pels seus mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. London: John Murray, 1876, p. 476.