Merritt Ruhlen: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 21:03, 6 set 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 maig 1944 Washington DC |
Mort | 29 gener 2021 (76 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Universitat Rice Universitat de Stanford Universitat de Bucarest |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística |
Ocupació | antropòleg, lingüista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Stanford |
Interessat en | Lingüística |
Influències |
Merritt Ruhlen (Washington DC, 10 de maig de 1944) és un lingüista que estudia la classificació dels idiomes en famílies lingüístiques, que al seu torn pertanyen a una macrofamília, en una línia d'estudis similar a la de Joseph Greenberg. Treballa a la Universitat de Stanford, fent recerca amb especialistes de diversos àmbits (filòlegs, antropòlegs, genetistes...)[1] per reconstruir l'origen del llenguatge. Les seves troballes són polèmiques per basar-se en la comparació massiva de vocabulari i patrons fonètics no universalment acceptats o pels criteris de selecció de llengües per a aquesta comparació.[2]
Les macrofamílies proposades serien les següents:[3] la de les llengües khoisànides (Àfrica del sud); la de les llengües nigerocongoleses (centre del continent africà, també anomenades llengües nigerkordofanianes); la que agrupa les llengües niloticosaharianes; la de les llengües afroasiàtiques (nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia); la família de les llengües dravídiques (sud d'Índia),la de les llengües kartvelianes (separades d'altres caucàsiques en un dels punts de fricció amb altres lingüistes); l'euroasiàtica (que inclouria la majoria de les llengües d'Europa i Àsia exceptuant les del sud de l'Índia, sud-est asiàtic, una agrupació també controvertida), la família denecaucasiana (que uniria els grups tradicionals de les llengües dené-ienisseianes i les llengües caucàsiques; el grup àustric (conjunt que agruparia el que habitualment s'anomenen llengües austroasiàtiques); la família indopacífica (que sumaria les conegudes com a llengües papús i alguns idiomes del sud d'Oceania tradicionalment adscrits a altres grups); la família australiana i les llengües ameríndies, aquestes darreres considerades totes com a branques d'una mateixa llengua, un dels punts més polèmics de totes les seves afirmacions.
Vegeu també
Referències
- ↑ Ruhlen, Merrit. The origin of language : tracing the evolution of the mother tongue. New York, NY [u.a.]: Wiley, 1994. ISBN 0-471-58426-6.
- ↑ Trask, R.L.. Historical linguistics. Repr.. London [u.a.]: Arnold, 2002. ISBN 0-340-66295-6.
- ↑ DDAA. «The Tower Of Babel». [Consulta: 18 gener 2014].