Fluorur de liti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Aplicacions == |
== Aplicacions == |
||
*Té aplicacions en [[òptica]] degut a la seva transparència per a la llum [[ultraviolada]]. |
* Té aplicacions en [[òptica]] degut a la seva transparència per a la llum [[ultraviolada]]. |
||
* També té aplicacions com a [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. |
* També té aplicacions com a [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. |
||
* En [[radiologia]] s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de [[raigs X]] semblants a les del [[teixit blan]].<ref>Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641</ref> |
* En [[radiologia]] s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de [[raigs X]] semblants a les del [[teixit blan]].<ref>Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641</ref> |
Revisió del 15:00, 27 set 2020
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 26,014 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | LiF |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Moment dipolar elèctric | 6,326 D |
Punt de fusió | 848,2 °C |
Punt d'ebullició | 1.673 °C (a 101,325 kPa) |
Entropia molar estàndard | 35,7 J/(mol K) |
Moment dipolar elèctric | 6,326 D |
Entalpia estàndard de formació | −620 kJ/mol |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El fluorur de liti, LiF, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F–. Es presenta en forma de cristalls o pols blancs. La seva estructura cristal·lina és cúbica, tipus clorur de sodi. És la substància que és més transparent a la radiació ultraviolada, el seu índex de refracció a 1,0 µm és 1,38711. La seva toxicitat és elevada DL50 oral en rates: 143 mg/kg.
Aplicacions
- Té aplicacions en òptica degut a la seva transparència per a la llum ultraviolada.
- També té aplicacions com a resistència elèctrica.
- En radiologia s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de raigs X semblants a les del teixit blan.[1]
- S'utilitza com a fundent fort per a esmalts, vidres i vernissos. També per a soldadures.
- Té aplicacions com a combustible de coets.
Referències
- ↑ Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641