Joan Guillamí (fill): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m +ei
Línia 4: Línia 4:
Va treballar amb el seu pare fins a la mort d'aquest, el 1769, quan es va traslladar al carrer de la Bòria.
Va treballar amb el seu pare fins a la mort d'aquest, el 1769, quan es va traslladar al carrer de la Bòria.


Les seves primeres obres són semblants a les del seu progenitor, encara que amb els acabats inferiors. Pràcticament tota la seva producció conserva característiques molt semblants a les del seu mestre, com ara el [[vernís]] o la forma del cap, i en modifica d'altres com la volta, molt més plana. No tots els instruments són de la mateixa qualitat, però aconseguí obres magnífiques amb una sonoritat de timbre càlid i agradable.
Les seves primeres obres són semblants a les del seu progenitor, encara que amb els acabats inferiors. Pràcticament tota la seva producció conserva característiques molt semblants a les del seu mestre, com ara el [[vernís]] o la forma del cap, i en modifica d'altres com la volta, molt més plana. No tots els instruments són de la mateixa qualitat, però aconseguí obres magnífiques amb una sonoritat de [[Timbre musical|timbre]] càlid i agradable.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 20:53, 22 gen 2021

Infotaula de personaJoan Guillamí
Biografia
Naixement1739 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1819 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Activitat
Ocupaciólutier Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Guillamí Modifica el valor a Wikidata

Joan Guillamí (Barcelona, 1739 - 1819) fou un constructor català d'instruments musicals, fill del també lutier Joan Guillamí.

Va treballar amb el seu pare fins a la mort d'aquest, el 1769, quan es va traslladar al carrer de la Bòria.

Les seves primeres obres són semblants a les del seu progenitor, encara que amb els acabats inferiors. Pràcticament tota la seva producció conserva característiques molt semblants a les del seu mestre, com ara el vernís o la forma del cap, i en modifica d'altres com la volta, molt més plana. No tots els instruments són de la mateixa qualitat, però aconseguí obres magnífiques amb una sonoritat de timbre càlid i agradable.

Bibliografia

  • Els nostres luthiers : escultors del so. Exposició del 8 de maig al 7 de juliol de 1996, Capella de Santa Àgata, Museu de la Música.. Barcelona: Museu de la Música de Barcelona, 1996. ISBN 8476097883 [Consulta: 22 maig 2013]. 
  • Vannes, René. Dictionnaire Universel des luthiers. Bruxelles: Les Amis de la Musique, 1972.