Enric Sarradell i Pascual: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:


== Biografia ==
== Biografia ==
Era fill de Francesc Sarradell Mateu (†1935) i de Josepa Pascual.<ref>{{ref-publicació|títol=Certificat de defunció d'Enric Sarradell i Pascual|publicació=Registre Civil de Manresa|data=22/02/1963|pàgines=395|volum=464}}</ref> El seu pare era fill i nét de veterans de les [[guerres carlines]].<ref name="Espanya Federal">{{ref-publicació|títol=Notícies generals|publicació=Espanya Federal|data=01/06/1935|pàgines=3|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Llobregat;publication_id=ac.baix.llobregat.sant.feliu.de.llobregat.espanya.federal;place=Sant%20Feliu%20de%20Llobregat;publication=Espanya%20Federal;day=01;month=06;year=1935;page=003;id=0000237100;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Llobregat/Baix%20Llobregat/Sant%20Feliu%20de%20Llobregat/Espanya%20Federal/1935/193506/19350601/19350601-003.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Llobregat;encoding=utf-8}}</ref> Durant la seva joventut, Enric formà part del [[Requetè]] de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=El 10 de Marzo|publicació=La Bandera Regional|data=12/03/1910|pàgines=3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=3&path=1000373169&presentacion=pagina}}</ref>
Era fill de Francesc Sarradell Mateu (†1935) i de Josepa Pascual.<ref>{{ref-publicació|títol=Certificat de defunció d'Enric Sarradell i Pascual|publicació=Registre Civil de Manresa|data=22/02/1963|pàgines=395|volum=464}}</ref> El seu pare era fill i nét de veterans de les [[guerres carlines]].<ref name="Espanya Federal">{{ref-publicació|títol=Notícies generals|publicació=Espanya Federal|data=01/06/1935|pàgines=3|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Llobregat;publication_id=ac.baix.llobregat.sant.feliu.de.llobregat.espanya.federal;place=Sant%20Feliu%20de%20Llobregat;publication=Espanya%20Federal;day=01;month=06;year=1935;page=003;id=0000237100;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Llobregat/Baix%20Llobregat/Sant%20Feliu%20de%20Llobregat/Espanya%20Federal/1935/193506/19350601/19350601-003.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Llobregat;encoding=utf-8}}</ref>


Tradicionalista com la seva família, Enric Sarradell fou un entusiasta admirador de [[Jaume Balmes]] i deixeble de [[Fèlix Sardà i Salvany]]. El 1908 va començar a col·laborar amb el diari de Sabadell ''Gazeta del Vallès'', sota l'orientació i seguint els consells que li donava Sardà.<ref name="Presentacio">{{ref llibre|cognom=Vives|nom=Joan Baptista|títol=Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual)|capítol=Presentació|data=1948|lloc=Manresa|pàgines=8}}</ref>
⚫
Va ser un dels col·laboradors del setmanari jaumí ''La Trinchera'' (1912-1917).<ref>{{ref-llibre|cognom=Navarro Cabanes|nom=Josep|títol=Apuntes bibliográficos de la prensa carlista|pàgines=278|any=1917|url=https://books.google.cat/books?id=eR9AAAAAIAAJ&pg=PA278}}</ref> L'any 1915 formà part del Consell directiu de l'Associació de la Premsa de Sabadell com a secretari.<ref>{{ref-publicació|títol=Asociación de la Prensa. Sabadell|publicació=La Alquitara|data=23/10/1915|pàgines=5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=5&path=1000210539&presentacion=pagina}}</ref> A causa de la seva activa militància, el 1916 ja formava part de la Junta tradicionalista del districte de Sabadell com a secretari general.<ref>{{ref-publicació|títol=De los nuestros|publicació=El Norte|data=31/10/1916|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3066025&presentacion=pagina}}</ref>

⚫
Durant la seva joventut, Enric formà part del [[Requetè]] de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=El 10 de Marzo|publicació=La Bandera Regional|data=12/03/1910|pàgines=3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=3&path=1000373169&presentacion=pagina}}</ref> Va ser un dels col·laboradors del setmanari jaumí ''La Trinchera'' (1912-1917).<ref>{{ref-llibre|cognom=Navarro Cabanes|nom=Josep|títol=Apuntes bibliográficos de la prensa carlista|pàgines=278|any=1917|url=https://books.google.cat/books?id=eR9AAAAAIAAJ&pg=PA278}}</ref> L'any 1915 formà part del Consell directiu de l'Associació de la Premsa de Sabadell com a secretari.<ref>{{ref-publicació|títol=Asociación de la Prensa. Sabadell|publicació=La Alquitara|data=23/10/1915|pàgines=5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=5&path=1000210539&presentacion=pagina}}</ref> A causa de la seva activa militància, el 1916 ja formava part de la Junta tradicionalista del districte de Sabadell com a secretari general.<ref>{{ref-publicació|títol=De los nuestros|publicació=El Norte|data=31/10/1916|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3066025&presentacion=pagina}}</ref>

En poc temps els seus articles no només es publicaven a Sabadell, sinó també en molts diaris de Barcelona, Madrid, [[València]], [[Orense]], [[Bilbao]] i [[Pamplona]], sovint fent servir diferents pseudònims.<ref name="Presentacio" />


Com [[Juan Vázquez de Mella]] i la direcció de la [[Comunió Tradicionalista]], defensà la neutralitat d'Espanya a la [[Primera Guerra Mundial]] contra els qui volien que hi entrés al costat dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], escrivint articles germanòfils a la premsa<ref>{{ref-publicació|publicació=La Correspondencia de Alicante|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=4005578&presentacion=pagina|data=12/07/1918|pàgines=1|títol=Los crímenes de la guerra: La destrucción de catedrales}}</ref> i presentant conferències sobre aquest tema.<ref>{{ref-publicació|títol=Junta regional tradicionalista|publicació=El Norte|data=03/03/1917|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3067830&presentacion=pagina}}</ref>
Com [[Juan Vázquez de Mella]] i la direcció de la [[Comunió Tradicionalista]], defensà la neutralitat d'Espanya a la [[Primera Guerra Mundial]] contra els qui volien que hi entrés al costat dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], escrivint articles germanòfils a la premsa<ref>{{ref-publicació|publicació=La Correspondencia de Alicante|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=4005578&presentacion=pagina|data=12/07/1918|pàgines=1|títol=Los crímenes de la guerra: La destrucción de catedrales}}</ref> i presentant conferències sobre aquest tema.<ref>{{ref-publicació|títol=Junta regional tradicionalista|publicació=El Norte|data=03/03/1917|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3067830&presentacion=pagina}}</ref>
Línia 11: Línia 15:
A la ''[[Revista de Sabadell]]'', on va emprar sovint el pseudònim de ''Carlos de Valrá'', tractà sobre els diferents aspectes de la guerra europea, com els crims bèl·lics, l'[[Imperi Britànic|imperialisme britànic]], el [[bolxevisme]], etc.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=13}}</ref> A la ''Gazeta del Vallès'' va escriure en català contra les escoles laiques, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la [[Francmaçoneria|maçoneria]],<ref name="Sarradell"/> i també de la Gran Guerra, manifestant que els catòlics havien de simpatitzar amb Alemanya, i que «la maçoneria, el socialisme i l'orgull dels Estats Units està desfent la vella Europa».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=16}}</ref>
A la ''[[Revista de Sabadell]]'', on va emprar sovint el pseudònim de ''Carlos de Valrá'', tractà sobre els diferents aspectes de la guerra europea, com els crims bèl·lics, l'[[Imperi Britànic|imperialisme britànic]], el [[bolxevisme]], etc.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=13}}</ref> A la ''Gazeta del Vallès'' va escriure en català contra les escoles laiques, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la [[Francmaçoneria|maçoneria]],<ref name="Sarradell"/> i també de la Gran Guerra, manifestant que els catòlics havien de simpatitzar amb Alemanya, i que «la maçoneria, el socialisme i l'orgull dels Estats Units està desfent la vella Europa».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=16}}</ref>


Després de 1919 s'afilià als [[Sindicats Lliures]]. Més endavant va donar suport a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i va ser un dels homes forts del règim a [[Sabadell]], on va ser cap de governació de la corporació municipal i del Negociat de Premsa de l'Ajuntament de Sabadell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casanovas i Romeu|nom=Àngels|títol=Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís|pàgines=116|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2011|isbn=978-84-9883-403-1|url=https://books.google.cat/books?id=7iOMt28VbZUC&pg=PA116#v=onepage&q&f=false}}</ref> També va dirigir el [[Sometent]] i va exercir d'inspector en cap de Vigilància.<ref name="Sarradell">{{ref-web|cognoms=Arnau B.|url=https://historiadesabadell.com/2016/10/11/sarradell-pascual-enric/#comment-54|data=26/06/2016|títol=Sarradell Pascual, Enric|obra=Història de Sabadell S.XIX-XX}}</ref><ref name="Història">{{ref-web|nom=Antonio|cognoms=Santamaria|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-1923-1930/|títol=‘Història de Sabadell': La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)|obra=iSabadell}}</ref> El 1926 fou nomenat delegat regional per a Catalunya i Balears del Comitè central de la Federació Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.<ref>{{ref-publicació|títol=Federación Nacional de Obreros y Empleados Municipales|publicació=La Nación|data=12/8/1926|pàgines=6|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026225664&page=6}}</ref> Tot i que la dictadura va prohibir algunes de les conferències del Cercle Tradicionalista de Sabadell, es va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les seves activitats.<ref name="Història"/>
Després de 1919 s'afilià als [[Sindicats Lliures]]. Més endavant va donar suport a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i va ser un dels homes forts del règim a [[Sabadell]], on va ser cap de governació de la corporació municipal i del Negociat de Premsa de l'Ajuntament de Sabadell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casanovas i Romeu|nom=Àngels|títol=Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís|pàgines=116|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2011|isbn=978-84-9883-403-1|url=https://books.google.cat/books?id=7iOMt28VbZUC&pg=PA116#v=onepage&q&f=false}}</ref> També va dirigir el [[Sometent]] i va exercir d'inspector en cap de Vigilància.<ref name="Sarradell">{{ref-web|cognoms=Arnau B.|url=https://historiadesabadell.com/2016/10/11/sarradell-pascual-enric/#comment-54|data=26/06/2016|títol=Sarradell Pascual, Enric|obra=Història de Sabadell S.XIX-XX}}</ref><ref name="Història">{{ref-web|nom=Antonio|cognoms=Santamaria|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-1923-1930/|títol=‘Història de Sabadell': La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)|obra=iSabadell}}</ref> A iniciativa seva es va convertir la [[Rambla (Sabadell)|Rambla de Sabadell]] en [[bulevard]], obra que Sarradell va proposar en una conferència pronunciada al local de l'Associació de la Premsa.<ref name="Presentacio2" />
El 1926 fou nomenat delegat regional per a Catalunya i Balears del Comitè central de la Federació Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.<ref>{{ref-publicació|títol=Federación Nacional de Obreros y Empleados Municipales|publicació=La Nación|data=12/8/1926|pàgines=6|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026225664&page=6}}</ref> Tot i que la dictadura va prohibir algunes de les conferències del Cercle Tradicionalista de Sabadell, es va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les seves activitats.<ref name="Història"/>

Va realitzar múltiples viatges per Espanya i per Europa, reflectint el seu pensament en llibres, discursos, conferències i descripcions de viatges. Va obtenir premis literaris en [[Saragossa]], Bilbao i Pamplona.<Ref name = "Presentacio" />


L'any 1930 va participar en el ''Certamen nacional de periodisme tradicionalista'' organitzat pel setmanari ''El Tradicionalista'' de [[València]] i va obtenir una menció honorífica pel treball «Suma variedad de la unidad» sobre la Societat Tradicionalista de [[Pamplona]].<ref>{{ref-publicació|títol=El Correo Español|publicació=El Cruzado Español|data=07/03/1930|pàgines=7|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029005303&page=7}}</ref> A l'abril del mateix any fou expulsat de l'Associació de Premsa de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=Lo que pasa en Sabadell|publicació=El Liberal|data=13/04/1930|pàgines=5|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0031071405&page=5}}</ref>
L'any 1930 va participar en el ''Certamen nacional de periodisme tradicionalista'' organitzat pel setmanari ''El Tradicionalista'' de [[València]] i va obtenir una menció honorífica pel treball «Suma variedad de la unidad» sobre la Societat Tradicionalista de [[Pamplona]].<ref>{{ref-publicació|títol=El Correo Español|publicació=El Cruzado Español|data=07/03/1930|pàgines=7|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029005303&page=7}}</ref> A l'abril del mateix any fou expulsat de l'Associació de Premsa de Sabadell.<ref>{{ref-publicació|títol=Lo que pasa en Sabadell|publicació=El Liberal|data=13/04/1930|pàgines=5|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0031071405&page=5}}</ref>
Línia 21: Línia 29:
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser durant un temps secretari privat de l'anarquista sabadellenc Bru Lladó i va actuar com a [[cinquena columna]]. Per haver fet alguna actuació forta a favor de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], es congracià la confiança de certes autoritats, la qual cosa li va permetre practicar derrotisme a alt nivell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició: anex per a la història de Sabadell|pàgines=23.10|volum=III I IV|editorial=Riutort|any=1978|isbn=}}</ref>
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser durant un temps secretari privat de l'anarquista sabadellenc Bru Lladó i va actuar com a [[cinquena columna]]. Per haver fet alguna actuació forta a favor de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], es congracià la confiança de certes autoritats, la qual cosa li va permetre practicar derrotisme a alt nivell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició: anex per a la història de Sabadell|pàgines=23.10|volum=III I IV|editorial=Riutort|any=1978|isbn=}}</ref>


Amb la victòria del [[Bàndol nacional]] va escriure la cançó de gesta ''La Boina roja'' (1939). S'establí a [[Manresa]] i va donar suport al [[Franquisme|règim de Franco]].<ref name="Sarradell"/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=12}}</ref> Va continuar escrivint a la premsa i va publicar alguns llibres. A principis de la dècada de 1960 encara escrivia articles a la revista ''Tradición''.<ref name="Sarradell"/> A més de ''Parvissimus'' i ''Carles de Valrà'', utilitzà també els pseudònims ''El Cucala'', ''Milos'' i ''Ferran de Sapal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició|data=1975|editorial=Riutort|pàgines=25-37|isbn=}}</ref>
Amb la victòria del [[Bàndol nacional]] va escriure la cançó de gesta ''La Boina roja'' (1939). S'establí a [[Manresa]] i va donar suport al [[Franquisme|règim de Franco]].<ref name="Sarradell"/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=12}}</ref> Fou secretari del Consell Local de Cultura de Manresa.<ref name="Presentacio2">{{ref-llibre|cognom=Vives|nom=Joan Bta.|títol=Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual)|capítol=Presentación|data=1948|lloc=Manresa|pàgines=9}}</ref>
Va continuar escrivint a la premsa i va publicar alguns llibres. A principis de la dècada de 1960 encara escrivia articles a la revista ''Tradición''.<ref name="Sarradell"/> A més de ''Parvissimus'' i ''Carles de Valrà'', utilitzà també els pseudònims ''El Cucala'', ''Milos'' i ''Ferran de Sapal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició|data=1975|editorial=Riutort|pàgines=25-37|isbn=}}</ref>


Fou pare de Mercè (1918-2016), Pepita i Jaume Sarradell Company (1920-2010).<ref name="Espanya Federal"/>
Fou pare de Mercè (1918-2016), Pepita, Jaume (1920-2010)<ref name="Espanya Federal"/> i Carles Sarradell Company (1923-1931).<ref>{{ref-publicació|títol=Ecos de sociedad|publicació=El Cruzado Español|data=20-11-1931|pàgines=7|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029005838&page=7}}</ref>


== Obres ==
== Obres ==

Revisió del 14:19, 13 feb 2021

Infotaula de personaEnric Sarradell i Pascual

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enrique Sarradell Pascual Modifica el valor a Wikidata
4 maig 1893 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaParvissimus
Carles de Valrà Modifica el valor a Wikidata

Enric Sarradell i Pascual (Sabadell, 1893 - Manresa, 1963) fou un periodista tradicionalista català.

Biografia

Era fill de Francesc Sarradell Mateu (†1935) i de Josepa Pascual.[1] El seu pare era fill i nét de veterans de les guerres carlines.[2]

Tradicionalista com la seva família, Enric Sarradell fou un entusiasta admirador de Jaume Balmes i deixeble de Fèlix Sardà i Salvany. El 1908 va començar a col·laborar amb el diari de Sabadell Gazeta del Vallès, sota l'orientació i seguint els consells que li donava Sardà.[3]

Durant la seva joventut, Enric formà part del Requetè de Sabadell.[4] Va ser un dels col·laboradors del setmanari jaumí La Trinchera (1912-1917).[5] L'any 1915 formà part del Consell directiu de l'Associació de la Premsa de Sabadell com a secretari.[6] A causa de la seva activa militància, el 1916 ja formava part de la Junta tradicionalista del districte de Sabadell com a secretari general.[7]

En poc temps els seus articles no només es publicaven a Sabadell, sinó també en molts diaris de Barcelona, Madrid, València, Orense, Bilbao i Pamplona, sovint fent servir diferents pseudònims.[3]

Com Juan Vázquez de Mella i la direcció de la Comunió Tradicionalista, defensà la neutralitat d'Espanya a la Primera Guerra Mundial contra els qui volien que hi entrés al costat dels Aliats, escrivint articles germanòfils a la premsa[8] i presentant conferències sobre aquest tema.[9]

A la Revista de Sabadell, on va emprar sovint el pseudònim de Carlos de Valrá, tractà sobre els diferents aspectes de la guerra europea, com els crims bèl·lics, l'imperialisme britànic, el bolxevisme, etc.[10] A la Gazeta del Vallès va escriure en català contra les escoles laiques, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la maçoneria,[11] i també de la Gran Guerra, manifestant que els catòlics havien de simpatitzar amb Alemanya, i que «la maçoneria, el socialisme i l'orgull dels Estats Units està desfent la vella Europa».[12]

Després de 1919 s'afilià als Sindicats Lliures. Més endavant va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i va ser un dels homes forts del règim a Sabadell, on va ser cap de governació de la corporació municipal i del Negociat de Premsa de l'Ajuntament de Sabadell.[13] També va dirigir el Sometent i va exercir d'inspector en cap de Vigilància.[11][14] A iniciativa seva es va convertir la Rambla de Sabadell en bulevard, obra que Sarradell va proposar en una conferència pronunciada al local de l'Associació de la Premsa.[15]

El 1926 fou nomenat delegat regional per a Catalunya i Balears del Comitè central de la Federació Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.[16] Tot i que la dictadura va prohibir algunes de les conferències del Cercle Tradicionalista de Sabadell, es va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les seves activitats.[14]

Va realitzar múltiples viatges per Espanya i per Europa, reflectint el seu pensament en llibres, discursos, conferències i descripcions de viatges. Va obtenir premis literaris en Saragossa, Bilbao i Pamplona.[3]

L'any 1930 va participar en el Certamen nacional de periodisme tradicionalista organitzat pel setmanari El Tradicionalista de València i va obtenir una menció honorífica pel treball «Suma variedad de la unidad» sobre la Societat Tradicionalista de Pamplona.[17] A l'abril del mateix any fou expulsat de l'Associació de Premsa de Sabadell.[18]

Durant la Segona República fou articulista del diari El Correo Catalán amb el pseudònim Parvissimus, i es va destacar pels seus discursos i conferències tradicionalistes.[19] Després de traslladar la seva residència a Sant Feliu de Llobregat, va formar part de la junta carlina local, dirigida per Joan de Batlle i Ribas. Fou redactor del quinzenal tradicionalista santfeliuenc Espanya Federal, i en va ser nomenat director l'any 1935.[20] També va escriure per al diari tradicionalista madrileny El Siglo Futuro,[21][22] del qual va ser corresponsal a Sant Feliu.[23]

La matinada del 10 juny de 1934, la Guàrdia d'Assalt, que havia intervingut el servei telefònic, va entrar en el seu domicili a causa d'unes converses telefòniques que van considerar sospitoses, però no hi van trobar res delictiu i se'n retiraren.[24] S'oposà al moviment d'octubre i al març del 1935 va fer una conferència sobre aquest tema al Casal Tradicionalista santfeliuenc.[25]

Durant la Guerra Civil espanyola va ser durant un temps secretari privat de l'anarquista sabadellenc Bru Lladó i va actuar com a cinquena columna. Per haver fet alguna actuació forta a favor de la CNT-FAI, es congracià la confiança de certes autoritats, la qual cosa li va permetre practicar derrotisme a alt nivell.[26]

Amb la victòria del Bàndol nacional va escriure la cançó de gesta La Boina roja (1939). S'establí a Manresa i va donar suport al règim de Franco.[11][27] Fou secretari del Consell Local de Cultura de Manresa.[15]

Va continuar escrivint a la premsa i va publicar alguns llibres. A principis de la dècada de 1960 encara escrivia articles a la revista Tradición.[11] A més de Parvissimus i Carles de Valrà, utilitzà també els pseudònims El Cucala, Milos i Ferran de Sapal.[28]

Fou pare de Mercè (1918-2016), Pepita, Jaume (1920-2010)[2] i Carles Sarradell Company (1923-1931).[29]

Obres

  • Regionalisme integral, 1919.
  • La Organización Tradicionalista del Trabajo: estudio político social, leído por su autor en la Asamblea General Tradicionalista, celebrada en Zaragoza. Sabadell, Imp. Montaner, 1922.
  • La Boina roja: Canción de Gesta. Tipografia Vives. Sabadell, 1939.
  • Cartas a un preguntón: temas permanentes. Manresa, 1948.
  • La portentosa aventura de un paracaidista alemán: leyenda de guerra, 1953.

Referències

  1. ↑ «Certificat de defunció d'Enric Sarradell i Pascual». Registre Civil de Manresa, 464, 22-02-1963, pàg. 395.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Notícies generals». Espanya Federal, 01-06-1935, pàg. 3.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Vives, Joan Baptista. «Presentació». A: Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual), 1948, p. 8. 
  4. ↑ «El 10 de Marzo». La Bandera Regional, 12-03-1910, pàg. 3.
  5. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 278. 
  6. ↑ «Asociación de la Prensa. Sabadell». La Alquitara, 23-10-1915, pàg. 5.
  7. ↑ «De los nuestros». El Norte, 31-10-1916, pàg. 4.
  8. ↑ «Los crímenes de la guerra: La destrucción de catedrales». La Correspondencia de Alicante, 12-07-1918, pàg. 1.
  9. ↑ «Junta regional tradicionalista». El Norte, 03-03-1917, pàg. 4.
  10. ↑ Alavedra Bosch, Josep; Ribé i Monge, Genís «La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes». Fundació Bosch i Cardellach, gener 2017, pàg. 13.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Sarradell Pascual, Enric». Història de Sabadell S.XIX-XX, 26-06-2016.
  12. ↑ Alavedra Bosch, Josep; Ribé i Monge, Genís «La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes». Fundació Bosch i Cardellach, gener 2017, pàg. 16.
  13. ↑ Casanovas i Romeu, Àngels. Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, p. 116. ISBN 978-84-9883-403-1. 
  14. ↑ 14,0 14,1 «‘Història de Sabadell': La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)». iSabadell.
  15. ↑ 15,0 15,1 Vives, Joan Bta. «Presentación». A: Cartas a un preguntón (per Enric Sarradell Pascual), 1948, p. 9. 
  16. ↑ «Federación Nacional de Obreros y Empleados Municipales». La Nación, 12-08-1926, pàg. 6.
  17. ↑ «El Correo Español». El Cruzado Español, 07-03-1930, pàg. 7.
  18. ↑ «Lo que pasa en Sabadell». El Liberal, 13-04-1930, pàg. 5.
  19. ↑ «Juventud tradicionalista de Barcelona. Conferencia de don Enrique Sarradell». El Siglo Futuro, 09-05-1934, pàg. 4.
  20. ↑ «San Feliu de Llobregat: Nuevo director de "España Federal"». El Siglo Futuro, 11-04-1935, pàg. 3.
  21. ↑ «Notícies generals». Espanya Federal, 15-09-1935, pàg. 3.
  22. ↑ «Por el prestigio de nuestra cultura». El Siglo Futuro, 30-08-1935, pàg. 18.
  23. ↑ «Festa periodística a Sant Feliu de Llobregat». Annals del periodisme català, 24, 1936, pàg. 330.
  24. ↑ «¿Del complot todavía? Una visita atenta, pero... desagradable». El Siglo Futuro, 12-06-1934, pàg. 1.
  25. ↑ «En San Feliu de Llobregat: «El movimiento de octubre plasmado por la estadística». Conferencia de don Enrique Sarradell Pascual». El Siglo Futuro, 02-03-1935, pàg. 3.
  26. ↑ Castells Peig, Andreu. Sabadell, informe de l'oposició: anex per a la història de Sabadell. III I IV. Riutort, 1978, p. 23.10. 
  27. ↑ Alavedra Bosch, Josep; Ribé i Monge, Genís «La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes». Fundació Bosch i Cardellach, gener 2017, pàg. 12.
  28. ↑ Castells Peig, Andreu. Sabadell, informe de l'oposició. Riutort, 1975, p. 25-37. 
  29. ↑ «Ecos de sociedad». El Cruzado Español, 20-11-1931, pàg. 7.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Sarradell_i_Pascual&oldid=26336394»