Marc Calpurni Bíbul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:38, 23 set 2008

Marc Calpurni Bíbul (Marcus Calpurnius Bibulus) ^[1] fou un magistrat romà.

Va obtenir les magistratures el mateix any que Juli Cèsar (edil curul el 65 aC, pretor el 62 aC, cònsol el 59 aC). Cèsar volia com a col·lega al consolat a Luci Luccei, però com que Luccei era partidari de Cèsar i Bíbul era oposat, l'aristocràcia el triava cada vegada com a contrapès, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecció. Tot i així durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i després d'un intent d'oposar-se a la llei agrària de Cèsar, intent frustrat, els aristòcrates es van retirar de l'assemblea, i Bíbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de què havia estat el consolat de Juli i de Cèsar); va dictar diversos edictes contra Cèsar que només van tenir ressò en el seu partit.

Al final del consolat no li fou assignat cap província i va romandre a Roma. Després es va oposar a Cèsar i Pompeu i va aconsellar al darrer (56 aC) no restablir a Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (80-58 aC i 55-51 aC) com a rei d'Egipte.

En l'enfrontament entre Cèsar i Pompeu, Bíbul va donar suport al darrer i va proposar que Pompeu fos elegit cònsol únic el 52 aC, per superar l'anarquia que havia provocat la mort de Publi Clodi Pulcre.

Al 51 aC, d'acord a la nova llei de Pompeu que establia que els futurs consols i pretors no tindrien una província assignada fins passats cinc anys del final de la seva magistratura i que els magistrats de rang consolar o pretorià que no havien tingut província en podrien demanar una, Bíbul va rebre la província de Síria com a procònsol al mateix temps que Ciceró rebia Cilícia. Poc abans d'arribar a Síria els parts van creuar l'Eufrates però foren expulsats per Gai Cassi, el proquestor, i Bíbul ja es va trobar el seu govern segur quan va arribar, però tot i així li fou concedida pel senat un agraïment de 20 dies; Ciceró no va parar de dir als seus amics i de pregonar arreu que Bíbul no havia tingut part en la victòria. Encara que es va rumorejar que els parts tornarien, van estar anys sense acostar-se.

Bíbul va deixar la província amb la fama de haver-la administrat amb integritat i zel. Va tornar a l'oest el 49 i Pompeu el va fer comandant de la seva flota a la mar Jònica, per impedir el pas de Cèsar a Grècia. Però Juli Cèsar va poder eludir la vigilància. Bíbul amb uns 30 vaixells va tornar a Itàlia. Va poder desembarcar algunes tropes però no gaires, i els tripulants van patir fred i manca de menjar i agua perquè Cèsar els impedia desembarcar; Bíbul va arribar a cremar tres dels vaixells.

Bíbul va caure malalt i va morir al començament de l'any 48 aC prop de Còrcira.

Estava casat amb Pòrcia, la filla de Marc Porci Cató Uticense (que després fou la dona de Marc Juni Brut), amb la que va tenir tres fills, dos d'ells de noms desconeguts (van morir a Egipte el 50 aC a mans dels soldats de Gabini, i quan Cleòpatra li va enviar més tard al pare als assassins, els va deixar anar dient que el càstig corresponia al senat i no a ell).

Nota

↑ Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pagina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare

[1] Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pagina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Marc Calpurni Bíbul''' ''(Marcus Calpurnius Bibulus)'' <ref> Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pagina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que [[Luci Calpurni Bíbul]] era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare</ref> fou un magistrat romà.
-Va obtenir les magistratures el mateix any que [[Juli Cèsar]] ([[edil curul]] el [[65 aC]], [[pretor]] el [[62 aC]], [[cònsol romà|cònsol]] el [[59 aC]]). Cèsar volia com a col·lega al consolat a Luci Luccei, però com que Luccei era partidari de Cèsar i Bíbul era oposat, l'aristocràcia el triava cada vegada com a contrapès, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecció. Tot i així durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i després d'un intent d'oposar-se a la llei agrària de Cèsar, intent frustrat, els aristòcrates es van retirar de l'assemblea, i Bíbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de que havia estat el consolat de Juli i de Cèsar); va dictar diversos edictes contra Cèsar que només van tenir ressò en el seu partit.
+Va obtenir les magistratures el mateix any que [[Juli Cèsar]] ([[edil curul]] el [[65 aC]], [[pretor]] el [[62 aC]], [[cònsol romà|cònsol]] el [[59 aC]]). Cèsar volia com a col·lega al consolat a Luci Luccei, però com que Luccei era partidari de Cèsar i Bíbul era oposat, l'aristocràcia el triava cada vegada com a contrapès, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecció. Tot i així durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i després d'un intent d'oposar-se a la llei agrària de Cèsar, intent frustrat, els aristòcrates es van retirar de l'assemblea, i Bíbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de què havia estat el consolat de Juli i de Cèsar); va dictar diversos edictes contra Cèsar que només van tenir ressò en el seu partit.
 Al final del consolat no li fou assignat cap província i va romandre a Roma. Després es va oposar a Cèsar i Pompeu i va aconsellar al darrer ([[56 aC]]) no restablir a [[Ptolemeu XII Auletes]] Neo-Dionisi  (80-58 aC i 55-51 aC) com a rei d'[[Egipte]].