Pardal roquer: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
== Hàbitat i ecologia == |
== Hàbitat i ecologia == |
||
Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'[[alta muntanya]] ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels [[humans]] amb tant delit com el [[pardal comú]]. Menja [[llavor]]s, [[baies]] i [[insectes]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya'', plana 106. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. {{ISBN|843150434X}} |
Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'[[alta muntanya]] ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels [[humans]] amb tant delit com el [[pardal comú]]. Menja [[llavor]]s, [[baies]] i [[insectes]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya'', plana 106. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. {{ISBN|843150434X}}</ref> |
||
És [[sedentarisme|sedentari]], el seu vol és ràpid i una mica [[agressivitat|agressiu]] (les seues picades poden ésser doloroses). |
És [[sedentarisme|sedentari]], el seu vol és ràpid i una mica [[agressivitat|agressiu]] (les seues picades poden ésser doloroses). |
||
Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un [[niu]] amb [[herba]] seca i l'entapissa amb [[plomes]] i [[llana]]. Al [[maig]]-[[juny]] pon 4 o 5 [[ou (biologia)|ous]] i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix [[niu]]. A les [[Balears]] cria localitzat a [[Mallorca]] i, de manera abundant, a les [[Pitiüses]]. |
Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un [[niu]] amb [[herba]] seca i l'entapissa amb [[plomes]] i [[llana]]. Al [[maig]]-[[juny]] pon 4 o 5 [[ou (biologia)|ous]] i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix [[niu]]. A les [[Balears]] cria localitzat a [[Mallorca]] i, de manera abundant, a les [[Pitiüses]]. |
Revisió del 17:00, 5 març 2021
Petronia petronia | |
---|---|
Il·lustració d'una parella de pardals roquers (circa 1905). | |
Dades | |
Nombre de cries | 5,3 |
Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22718307 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Passeridae |
Gènere | Petronia |
Espècie | Petronia petronia Linnaeus, 1766 |
Subespècies | |
|
El pardal roquer,[1][2] pardal berberisc[3] o (pardal) torredà[4] (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia.[5] Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).
Morfologia
Fa 14 cm. de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.
Hàbitat i ecologia
Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[6] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.
Referències
- ↑ «Pardal roquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ corregim la forma gorrió roquer de les Balears, que conté el barbarisme recent gorrió
- ↑ corregim la forma gorrió berberisc que conté el barbarisme recent gorrió
- ↑ deformat popularment en torrodà, torrogà, torrogal Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 453
- ↑ * «Taxon: Species Petronia petronia (C. Linnaeus, 1766) (bird).» (en anglès). The Taxonomicon [Consulta: 28 desembre 2015].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X