Art otonià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 5: Línia 5:
L’imperi otonià abastava territoris de l'actual Alemanya, Suïssa, i nord i centre d’Itàlia. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església. És per això que gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs. A aquest ressorgiment de les [[art]]s, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "[[renaixement carolingi]]" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de [[Carlemany]] en l'any [[800]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.metmuseum.org/toah/hd/oton/hd_oton.htm|consulta=2021-04-06|títol=Ottonian Art|editor=MET}}</ref>
L’imperi otonià abastava territoris de l'actual Alemanya, Suïssa, i nord i centre d’Itàlia. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església. És per això que gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs. A aquest ressorgiment de les [[art]]s, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "[[renaixement carolingi]]" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de [[Carlemany]] en l'any [[800]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.metmuseum.org/toah/hd/oton/hd_oton.htm|consulta=2021-04-06|títol=Ottonian Art|editor=MET}}</ref>


En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Es caracteritza per ser un estil més decoratiu que descriptiu, per posar molta atenció en l'expressió i per l'ús de colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=en}}</ref>
En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Es caracteritza per ser un estil més decoratiu que descriptiu, per posar molta atenció en l'expressió i per l'ús de colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=":0" /><ref name=:1>{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=en}}</ref>


Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana. Pel què fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana. Pel què fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.<ref name=":0" /><ref name=:1 />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:44, 8 abr 2021

Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat.

L'art otonià és un estil artístic dins l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors. Va desenvolupar-se principalment a Alemanya des de mitjan segle x fins a mitjan segle xi, durant la dinastia saxona del Sacre Imperi Romanogermànic, i va acabar amb el final del regnat d'Otó III.[1][2]

L’imperi otonià abastava territoris de l'actual Alemanya, Suïssa, i nord i centre d’Itàlia. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església. És per això que gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs. A aquest ressorgiment de les arts, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "renaixement carolingi" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de Carlemany en l'any 800.[3]

En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'antiguitat tardana (especialment de l'art del nord d'Itàlia) el període carolingi, i l'art de l'Imperi Romà d'Orient. Es caracteritza per ser un estil més decoratiu que descriptiu, per posar molta atenció en l'expressió i per l'ús de colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'art carolingi.[3][4]

Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la pintura, la talla de vori i l'escultura. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment litúrgica, les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del bronze. També cal destacar especialment l'orfebreria otoniana. Pel què fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.[3][4]

Referències

  1. Reading Medieval Latin, de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, 1995. (anglès)
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.139. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Ottonian Art». MET. [Consulta: 6 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 «Ottonian art» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art otonià