Regne Vàndal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula geografia política |
{{infotaula geografia política |
||
|imatge=Vandal Kingdom at its maximum extent in the 470s.png |
|imatge=Vandal Kingdom at its maximum extent in the 470s.png |
||
|peu= Màxima extensió del |
|peu= Màxima extensió del Regne Vàndal (ca. 476) |
||
}} |
}} |
||
El ''' |
El '''Regne Vàndal''' (en [[llatí]] ''Regnum Vandalum''), o '''regne dels vàndals i els alans''' (''Regnum Vandalorum et Alanorum''), fou un [[Regne (entitat política)|regne]] establert pels [[vàndals]] [[pobles germànics|germànics]] sota [[Genseric]], al [[nord d'Àfrica]] i al [[Mediterrani]], entre el [[435]] i el [[534]] dC. L'[[Imperi Romà]] permeté als vàndals establir-se a les províncies de [[Numídia (província romana)|Numídia]] i [[Mauretania Caesariensis|Mauretania]] el 435 quan esdevingué clar que la violència vàndala no es podia aturar per la força; el nou regne s'expandí llavors per conquesta endinsant-se en el nord d'Àfrica i el mar mediterrani. El regne fou conquerit per l'emperador [[Justinià I]] de l'[[Imperi Romà d'Orient]] en la [[guerra Vandàlica]]. |
||
Encara que es recorda principalment pel saqueig de [[Roma]] de 455 i per la seva persecució dels [[cristianisme nicè|cristians nicens]], els vàndals també foren patrons de l'aprenentatge. Es continuaren grans projectes constructius, floriren les escoles i l'Àfrica del Nord donà molts dels escriptors i naturalistes més innovadors de l'[[Imperi Romà d'Occident]] tardà.<ref>{{harvnb|Merrills|Miles|2010|p=1|}}</ref> |
Encara que es recorda principalment pel saqueig de [[Roma]] de 455 i per la seva persecució dels [[cristianisme nicè|cristians nicens]], els vàndals també foren patrons de l'aprenentatge. Es continuaren grans projectes constructius, floriren les escoles i l'Àfrica del Nord donà molts dels escriptors i naturalistes més innovadors de l'[[Imperi Romà d'Occident]] tardà.<ref>{{harvnb|Merrills|Miles|2010|p=1|}}</ref> |
||
Revisió del 10:33, 30 nov 2021
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | Hipona (435–439) Cartago (439–534)  | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 435 | ||||
| Dissolució | 534 | ||||
| Següent | prefectura del pretori d'Àfrica | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Tanistry (en)  | ||||
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC. L'Imperi Romà permeté als vàndals establir-se a les províncies de Numídia i Mauretania el 435 quan esdevingué clar que la violència vàndala no es podia aturar per la força; el nou regne s'expandí llavors per conquesta endinsant-se en el nord d'Àfrica i el mar mediterrani. El regne fou conquerit per l'emperador Justinià I de l'Imperi Romà d'Orient en la guerra Vandàlica.
Encara que es recorda principalment pel saqueig de Roma de 455 i per la seva persecució dels cristians nicens, els vàndals també foren patrons de l'aprenentatge. Es continuaren grans projectes constructius, floriren les escoles i l'Àfrica del Nord donà molts dels escriptors i naturalistes més innovadors de l'Imperi Romà d'Occident tardà.[1]
Referències
- ↑ Merrills & Miles 2010, p. 1
Bibliografia
- Bury, John Bagnell. History of the Later Roman Empire, from the Death of Theodosius I to the Death of Justinian (A.D.395 to A.D. 565). II. Macmillan, 1923.
- Cameron, Averil. «The Vandal conquest and Vandal rule (A.D. 429–534)». A: The Cambridge Ancient History. Late Antiquity: Empire and Successors, A.D. 425–600. XIV. Cambridge University Press, 2000, p. 553–559.
- Collins, Roger. «Vandal Africa, 429–533». A: The Cambridge Ancient History. Late Antiquity: Empire and Successors, A.D. 425–600. XIV. Cambridge University Press, 2000, p. 124–126.
- Heather, Peter (2007), 'Christianity and the Vandals in the Reign of Geiseric', Bulletin of the Institute of Classical Studies 50, pp. 137–146.
- Mass, Michael (ed.) (2014) The Cambridge Companion to the Age of Attila. Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 9781139128964
- Merrills, Andy. «Vandals, Romans and Berbers: Understanding Late Antique North Africa». A: Vandals, Romans and Berbers: New Perspectives on Late Antique North Africa. Ashgate, 2004, p. 3–28. ISBN 0-7546-4145-7.
- Merrills, Andrew; Miles, Richard. The Vandals. John Wiley & Sons, 2010. ISBN 1405160683.
- Victor of Vita (1992) History of the Vandal Persecution trans. John Moorhead, Liverpool: Liverpool University Press, ISBN 0853231273.