Regne Vàndal
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() Màxima extensió del Regne Vàndal (ca. 476) | |||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Hipona i Cartago ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 435 | ||||
Dissolució | 534 ![]() | ||||
Següent | prefectura del pretori d'Àfrica ![]() | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | Tanistry (en) ![]() ![]() |
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC. L'Imperi Romà permeté als vàndals establir-se a les províncies de Numídia i Mauretania el 435 quan esdevingué clar que la violència vàndala no es podia aturar per la força; el nou regne s'expandí llavors per conquesta endinsant-se en el nord d'Àfrica i el mar Mediterrani. En 491 Teodoric va aconseguir el control de tota Sicília després de rebutjar una invasió del regne Vàndal i apoderar-se del seu lloc avançat Lilybaeum que quedava a l'extrem occidental de l'illa.[1] El regne fou conquerit per l'emperador Justinià I de l'Imperi Romà d'Orient en la guerra Vandàlica.
Encara que es recorda principalment pel saqueig de Roma de 455 i per la seva persecució dels cristians nicens, els vàndals també foren patrons de l'aprenentatge. Es continuaren grans projectes constructius, floriren les escoles i l'Àfrica del Nord donà molts dels escriptors i naturalistes més innovadors de l'Imperi Romà d'Occident tardà.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Wolfram i Dunlap, 1990, p. 291.
- ↑ Merrills & Miles 2010, p. 1
Bibliografia[modifica]
- Bury, John Bagnell. History of the Later Roman Empire, from the Death of Theodosius I to the Death of Justinian (A.D.395 to A.D. 565). II. Macmillan, 1923.
- Cameron, Averil. «The Vandal conquest and Vandal rule (A.D. 429–534)». A: The Cambridge Ancient History. Late Antiquity: Empire and Successors, A.D. 425–600. XIV. Cambridge University Press, 2000, p. 553–559.
- Collins, Roger. «Vandal Africa, 429–533». A: The Cambridge Ancient History. Late Antiquity: Empire and Successors, A.D. 425–600. XIV. Cambridge University Press, 2000, p. 124–126.
- Heather, Peter (2007), 'Christianity and the Vandals in the Reign of Geiseric', Bulletin of the Institute of Classical Studies 50, pp. 137–146.
- Mass, Michael (ed.) (2014) The Cambridge Companion to the Age of Attila. Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 9781139128964
- Merrills, Andy. «Vandals, Romans and Berbers: Understanding Late Antique North Africa». A: Vandals, Romans and Berbers: New Perspectives on Late Antique North Africa. Ashgate, 2004, p. 3–28. ISBN 0-7546-4145-7.
- Merrills, Andrew; Miles, Richard. The Vandals. John Wiley & Sons, 2010. ISBN 1405160683.
- Victor of Vita (1992) History of the Vandal Persecution trans. John Moorhead, Liverpool: Liverpool University Press, ISBN 0853231273.
- Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838.