Josep Maria Vilà i Gandol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
diumenge de les referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://sardanista.cat/boigperlasardana/llistat.asp?criteri=1&sql=idautor=647 Llista de sardanes a Sardanista.cat] |
* [http://sardanista.cat/boigperlasardana/llistat.asp?criteri=1&sql=idautor=647 Llista de sardanes a Sardanista.cat] |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 01:02, 12 set 2022
.jpg) Sant Feliu de Guíxols, Josep Maria Vilà i Gandol  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1904 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 18 març 1937 (32 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Josep Maria Vilà i Gandol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19 de novembre de 1904 – Girona, 18 de març de 1937) fou un compositor de sardanes.[1]
Va estudiar música a Montserrat i després fou el deixeble predilecte de Juli Garreta. La seva obra musical és d'alta qualitat. En el moment de la seva mort prematura era un dels futurs grans valors de la sardana.[2]
A més de les seves sardanes, destaquen les seves composicions El timbal del Bruc (episodi simfònic per a tres cobles, 1929), Scherzo (1926) La filadora (1927) (ambdues per a una cobla), així com l'obertura per a l'obra lírica L'endemà de bodes. Com a instrumentista actuà els anys 1927‑28 de segon tenora de la cobla Guixolense. També actuà de pianista.[3]
Referències
- ↑ «Josep Maria Vilà i Gàndol» (Podcast). Al so de la tenora. Mataró Audiovisual, 05-07-2020. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Nupcial (sardana)Josep M. Vilà i Gandol». Fes Ta Festa, 08-11-2013. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Fons Josep i Arseni Roig.». Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. [Consulta: 11 setembre 2022].