Quint Pompeu Rufus (cònsol)

Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus) possible fill de Pompeu i nét de Quint Pompeu, fou un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia.

Fou tribú de la plebs el 100 aC i amb el seu col·lega Cató va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macedònic de l'exili. El 91 aC fou pretor i el 88 aC cònsol amb Luci Corneli Sul·la, just l'any en què va esclatar la guerra entre Gai Mari i Sul·la.

En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Ruf, partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itàlia; l'exèrcit de Gneu Pompeu Estrabó, en guerra encara contra els mars i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó).