Taifa d'Albarrasí: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: pt:Taifa de Albarracín |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom [[Haydal ibn Halaf ibn Razin]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom [[Haydal ibn Halaf ibn Razin]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
||
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal |
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal el va succeir [[Abd-al-Màlik ibn Haydal]] ([[1045]]), i a aquest [[Yahya ibn Abd al-Màlik]] ([[1103]]), que només va gaudir del poder un any. |
||
==Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid== |
==Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid== |
||
Al [[1090]] el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid. Però en la lluita per conquerir [[Balansiyya]], |
Al [[1090]] el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid. Però en la lluita per conquerir [[Balansiyya]], el senyor d'Albarrassí va prendre part pels [[almoràvit]]s, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a [[Quart de Poblet|Quart]]. |
||
==Annexió al domini almoràvit== |
==Annexió al domini almoràvit== |
||
Revisió del 01:12, 8 set 2009
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Albarrasí | |||
| Idioma oficial | Àrab | |||
| Religió | Islam sunnita | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | 1012 | |||
| Dissolució | 1104 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serra per la dinastia berber dels Banū Razín .
Independència
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Haydal ibn Halaf ibn Razin, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal el va succeir Abd-al-Màlik ibn Haydal (1045), i a aquest Yahya ibn Abd al-Màlik (1103), que només va gaudir del poder un any.
Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid
Al 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el senyor d'Albarrassí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a Quart.
Annexió al domini almoràvit
Al 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada per les almoràvits. A partir d'aleshores, els Banū Razín es traslladaren a Balansiyya.
La Senyoria d'Albarrasí
Uns 60 anys després, al 1170, Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspassà el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la Senyoria d'Albarrasí, un territoria sobirà enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó en mans d'un feudatari del Regne de Navarra.
