Pintura del Trecento: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Doecento --> Duocento |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
Els principals capítols de la ''Pintura del Trecento''' són : |
Els principals capítols de la ''Pintura del Trecento''' són : |
||
== [[ |
== [[Pintura_del_Duocento|La Pintura del Duocento]] == |
||
== [[Escola florentina|L'escola florentina]] == |
== [[Escola florentina|L'escola florentina]] == |
||
== [[Escola senesa|L'escola senesa]] == |
== [[Escola senesa|L'escola senesa]] == |
||
Revisió del 00:17, 23 maig 2006
 |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintura del Trecento |
S'ha dit que la pintura gòtica té el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures polícromes dels llibres il·lustrats. Aquest predomini de la vidriera va tenir l'excepció a Itália on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'Antiguitat clàssica, de tal forma que la pintura va subsistir en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals.
L’arquitectura gòtica mai va arrelar del tot a Itàlia, on la manera de construir les esglésies del Císter fou impulsada pels franciscans i dominics. La nau, com a recinte o lloc principal de l’església, es caracteritzà per un canvi de proporció|proporcions a favor de l’amplada o per la restitució dels murs que s’imposà en les esglésies toscanes de Santa Maria la Novella (1278) de Florència, en les Basíliques d’Asís o a l’església de Santa Maria sopra Minerva de Roma. A l’església de la Santa Croce (1294) de Florència, l’arquitecte Arnolfo di Cambio torna al sostre artesonat basilical, abandonant la volta gòtica en una tendència de l’arquitectura que preludia el Renaixement.
A mitjans del segle XIV, Itàlia fou devastada per una epidèmia de pesta bubònica. Tal com si es tractès d'una alegoria sombria de la devastació, les pintures al fresc del Campo Santo de Pisa marquen el crepuscle de la gran pintura italiana del Trecento. L'herència de Giotto i Martini, de les escoles senesa i florentina que havia suscitat la major renovació pictòrica de tota l'Història de la pintura, no serà retrobada a Italia fins un segle més tard, quan el geni del arquitecte Brunelleschi, juntament amb els pintors Massaccio i Piero de la Francesca o de l'escultor Donatello, portin els destins de l'Art vers el Renaixement.
Els principals capítols de la Pintura del Trecento' són :
La Pintura del Duocento
L'escola florentina
L'escola senesa