Llengües dené-ienisseianes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
ortografia
Línia 1: Línia 1:
La [[família lingüística]] dené-ienisseiana uneix les [[llengües ienisseianes]] de [[Sibèria]] Central i les [[Na-dené|llengües na-dené]] d'[[Amèrica del Nord]]. La identificació d'aquesta família va ser la primera connexió generalment acceptada que uneix un grup de [[llengües ameríndies]] amb un grup de llengües del [[Vell Món]]. L'existència d'aquesta connexió entre llengües autòctones de Sibèria i d'Amèrica constitueix evidència per teories que els [[pobles indígenes d'Amèrica]] sorgiren d'Àsia.
La [[família lingüística]] dené-ienisseiana uneix les [[llengües ienisseianes]] de [[Sibèria]] Central i les [[Na-dené|llengües na-dené]] d'[[Amèrica del Nord]]. La identificació d'aquesta família va ser la primera connexió generalment acceptada que uneix un grup de [[llengües ameríndies]] amb un grup de llengües del [[Vell Món]]. L'existència d'aquesta connexió entre llengües autòctones de Sibèria i d'Amèrica constitueix evidència per teories que els [[pobles indígenes d'Amèrica]] sorgiren d'Àsia.


Aquesta teoria no és la primera hipòtesi que vincula les llengües na-dené amb llengües eurasiàtiques. La primera proposta vinculant aquestes dues famílies va ser en el [[1923]], en l'obra d'un lingüista italià, l'Alfredo Trombetti. Des d'aleshores, alguns han proposat diversos versions d'una [[macrofamília]] [[llengües dené-caucàsiques|dené-caucàsica]], incloent (entre altres) les famílies ienisseiana i na-dené. Entre aquestes són propostes de lingüistes prominents com ara [[Morris Swadesh]] i [[Edward Sapir]]. Aquests macrofamílies hipotètiques solen incloure també les tres famílies [[llengües caucàsiques|caucàsiques]], la família [[llengües sinotibetanes|sinotibetana]], i sovint el [[basc]] i el [[buruixaski]] (els quals són [[llengua aïllada|llengües aïllades]]).
Aquesta teoria no és la primera hipòtesi que vincula les llengües na-dené amb llengües eurasiàtiques. La primera proposta vinculant aquestes dues famílies va ser el [[1923]], en l'obra d'un lingüista italià, l'Alfredo Trombetti. Des d'aleshores, alguns han proposat diverses versions d'una [[macrofamília]] [[llengües dené-caucàsiques|dené-caucàsica]], incloent (entre d'altres) les famílies ienisseiana i na-dené. Entre aquestes són propostes de lingüistes prominents com ara [[Morris Swadesh]] i [[Edward Sapir]]. Aquestes macrofamílies hipotètiques solen incloure també les tres famílies [[llengües caucàsiques|caucàsiques]], la família [[llengües sinotibetanes|sinotibetana]], i sovint el [[basc]] i el [[buruixaski]] (els quals són [[llengua aïllada|llengües aïllades]]).


En el 2008, [[Edward J. Vajda]] publicà un article resumint deu anys d'investigació, en que afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.<ref name=article>http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf A Siberian link with Na-Dene languages</ref><ref name=main>http://www.uaf.edu/anlc/dy.html Dene-Yeniseian Languages</ref> El seu argument, el qual ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les sevas branques (Vajda no usà reconstruccions de proto-ienisseià per que no existeix ninguna reconstrucció acceptada.) L'argument se centra en la [[morfologia]] verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complicant el esforç és el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el [[ket]]; dues més se sap solament per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat el subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys; el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha estat un misteri pels lingüistes especialitzats en la Sibèria. Segons Vajda:
En el 2008, [[Edward J. Vajda]] publicà un article resumint deu anys d'investigació, on hi afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.<ref name=article>http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf A Siberian link with Na-Dene languages</ref><ref name=main>http://www.uaf.edu/anlc/dy.html Dene-Yeniseian Languages</ref> El seu argument, el qual ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les seves branques (Vajda no usà reconstruccions de proto-ienisseià per que no existeix cap reconstrucció acceptada.) L'argument se centra en la [[morfologia]] verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complica l'esforç el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el [[ket]]; dues més són conegudes només per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys; el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha estat un misteri pels lingüistes especialitzats en la Sibèria. Segons Vajda:


:No és cap exageració dir que la posició del ket en Euràsia Central ha estat, fins ara, tan enigmàtic com la del basc en [[Europa]], el [[zuni]] en el sud-oest dels Estats Units, o el buruixaski en [[Àsia Meridional]].<ref name=article></ref>
:No és cap exageració dir que la posició del ket a Euràsia Central ha estat, fins ara, tan enigmàtic com la del basc a [[Europa]], el [[zuni]] al sud-oest dels Estats Units, o el buruixaski a [[Àsia Meridional]].<ref name=article></ref>


En la seva examinació dels altres famílies lingüístiques sovint vinculades amb la dené-ienisseiana, no va trobar evidència de una connexió. Al mateix temps, la conclusió del article de Vajda, i del simpòsium a que anuncià el article, va ser que la llengua [[haida]], freqüentment afirmat ésser una llengua na-dené, definitivament no ho és.
En la seva examinació dels altres famílies lingüístiques sovint vinculades amb la dené-ienisseiana, no va trobar evidència d'una connexió. Al mateix temps, la conclusió de l'article de Vajda, i del simpòsium en què anuncià l'article, va ser que la llengüa [[haida]], de la qual freqüentment s'havia afirmat que era una llengua na-dené, definitivament no l'és.


==Classificació==
==Classificació==

Revisió del 04:49, 23 des 2009

La família lingüística dené-ienisseiana uneix les llengües ienisseianes de Sibèria Central i les llengües na-dené d'Amèrica del Nord. La identificació d'aquesta família va ser la primera connexió generalment acceptada que uneix un grup de llengües ameríndies amb un grup de llengües del Vell Món. L'existència d'aquesta connexió entre llengües autòctones de Sibèria i d'Amèrica constitueix evidència per teories que els pobles indígenes d'Amèrica sorgiren d'Àsia.

Aquesta teoria no és la primera hipòtesi que vincula les llengües na-dené amb llengües eurasiàtiques. La primera proposta vinculant aquestes dues famílies va ser el 1923, en l'obra d'un lingüista italià, l'Alfredo Trombetti. Des d'aleshores, alguns han proposat diverses versions d'una macrofamília dené-caucàsica, incloent (entre d'altres) les famílies ienisseiana i na-dené. Entre aquestes són propostes de lingüistes prominents com ara Morris Swadesh i Edward Sapir. Aquestes macrofamílies hipotètiques solen incloure també les tres famílies caucàsiques, la família sinotibetana, i sovint el basc i el buruixaski (els quals són llengües aïllades).

En el 2008, Edward J. Vajda publicà un article resumint deu anys d'investigació, on hi afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.[1][2] El seu argument, el qual ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les seves branques (Vajda no usà reconstruccions de proto-ienisseià per que no existeix cap reconstrucció acceptada.) L'argument se centra en la morfologia verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complica l'esforç el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el ket; dues més són conegudes només per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys; el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha estat un misteri pels lingüistes especialitzats en la Sibèria. Segons Vajda:

No és cap exageració dir que la posició del ket a Euràsia Central ha estat, fins ara, tan enigmàtic com la del basc a Europa, el zuni al sud-oest dels Estats Units, o el buruixaski a Àsia Meridional.[1]

En la seva examinació dels altres famílies lingüístiques sovint vinculades amb la dené-ienisseiana, no va trobar evidència d'una connexió. Al mateix temps, la conclusió de l'article de Vajda, i del simpòsium en què anuncià l'article, va ser que la llengüa haida, de la qual freqüentment s'havia afirmat que era una llengua na-dené, definitivament no l'és.

Classificació

Dené-ienisseià 

Ienisseià


 Na-dené 

Tlingit




Eyak



Grup dené (o atapasc)





Referències

  1. 1,0 1,1 http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf A Siberian link with Na-Dene languages
  2. http://www.uaf.edu/anlc/dy.html Dene-Yeniseian Languages