Iacopo da Varazze: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot afegeix: pt:Jacopo de Varazze |
||
Línia 61: | Línia 61: | ||
[[no:Jacobus de Voragine]] |
[[no:Jacobus de Voragine]] |
||
[[pl:Jakub de Voragine]] |
[[pl:Jakub de Voragine]] |
||
[[pt:Jacopo de Varazze]] |
|||
[[ru:Иаков Ворагинский]] |
[[ru:Иаков Ворагинский]] |
||
[[sk:Jacobus de Voragine]] |
[[sk:Jacobus de Voragine]] |
Revisió del 18:06, 31 des 2009
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Jacopo de Fazio c. 1228 Varazze (Itàlia) |
Mort | 13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys) Gènova (Itàlia) |
Sepultura | San Domenico (en) |
Arquebisbe de Gènova | |
1292 – juliol 1298 ← Opizo (en) – Porchetto Spinola (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia i activitat literària |
Ocupació | bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), cronista, arquebisbe, escriptor, teòleg, religiós cristià, sacerdot catòlic, traductor |
Orde religiós | Dominics |
Consagració | Latino Malabranca Orsini |
Enaltiment | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Festivitat | 13 de juliol (17 de juliol a Gènova) |
Iconografia | Com a bisbe, amb un llibre; posant pau entre dos cavallers que lluiten |
Obra | |
Obres destacables
| |
Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de la Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea. Va ser proclamat beat en 1816.
Biografia
Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec en 1244 i en 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.
En 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, en 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.
Obres literàries
- Article principal: Llegenda àuria
La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle XIII, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes.
També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).
Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.