Kabul: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: yo:Kabul |
m Robot afegeix: jv:Kabul |
||
| Línia 89: | Línia 89: | ||
[[it:Kabul]] |
[[it:Kabul]] |
||
[[ja:カーブル]] |
[[ja:カーブル]] |
||
[[jv:Kabul]] |
|||
[[ka:ქაბული]] |
[[ka:ქაბული]] |
||
[[kn:ಕಾಬುಲ್]] |
[[kn:ಕಾಬುಲ್]] |
||
Revisió del 01:52, 31 gen 2010
Kabul (en persa کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima. Antigament dugué el nom de Ortespanum.
Es troba situada estratègicament a l'estreta vall del riu Kabul, en terreny muntanyós, abans d'arribar al pas de Khyber. Kabul està comunicada amb el Tadjikistan mitjançant un túnel sota les muntanyes de l'Hindu Kush.
És un centre econòmic i cultural de gran importància. La part antiga de Kabul és plena de basars situats al llarg de carrerons estrets i tortuosos. Els productes principals són la indústria de subministrament militar, la indústria tèxtil, la del moble i l´agroalimentària (remolatxa sucrera). La situació de guerra contínua des del 1979 ha limitat la productivitat econòmica de la ciutat.
Kabul té una universitat, fundada el 1931, i diverses institucions educatives. Com a llocs d'interès cultural, cal destacar el Museu de Kabul i el Museu Nacional, la tomba i els jardins de Baber, el mausoleu de Nadir Shah, el Minar-i-Istiklal (o Columna de la Independència) construïda el 1919 després de la Tercera Guerra Afganesa, la tomba de Timur Shah, i algunes mesquites d'importància. Bala Hissar, una fortificació destruïda com a represàlia per la mort de l'enviat britànic el 1879, fou restaurada com a acadèmia militar. A les rodalies hi ha la ciutadella i l'antic palau reial de Dar ul-Aman.
Kabul és avui dia una de les ciutats més plenes de mines del món i està en procés de reconstrucció.
Història
Kabul és una ciutat amb més de 3.000 anys d'història. Se l'ha identificada amb la Cabura d'Alexandre el Gran, si be després despareix de les croniques.
Vegeu Vall de Kabul
Vers el 1360 era una petita vila, que fou part dels dominis de Tamerlà i els sobirans timúrides que el van succeir. Ulug Beg (conegut com Ulug Beg II), fill d'Abu Said (no pas Ulug Beg Shah Rukn mort 1449) va regnar a Kabul del 1461 al 1501 i a la seva mort va passar al seu gendre l'arghúnida Mukim Dhu l-Nun Beg Arghun fins el 1504 quan la ciutat fou conquerida per Baber obligant a Mukim a retirar-se a Kandahar. Baber va fundar l'Imperi Mogol (Baber hi fou enterrat uns anys després de morir a Agra el 1530, i la tomba encara es conserva). Kabul va passar al seu fill Kamran, que després de diversos atacs del seu germà Humayun fou derrotat i cegat el 1553. Humayun la va dèixar al seu fill infant Mirza Hakim, a la mort del qual el 1585, va passar al seu germà gran Akbar. Va restar en mans de l'Imperi Mogol fins el 1738 quan la va conquerir Nadir Shah de Pèrsia.
A la seva mort el 1747 la guarnició de la ciutat la va entregar a Ahmad Shah Durrani, senyor de Kandahar i cap de la tribu abdali (durrani); el seu fill Timur Shah va traslladar la capital de Kandahar a Kabul. Així va esdevenir capital de l'Afganistan (1773). L'emirat de Kabul va existir com entitat separada durant un cert temps. Vegeu emirat de Kabul.
Durant el segle XIX hi hagué diverses intervencions britàniques. A la primera Guerra Angloafganesa, Shah Shuja va entrar a Kabul l'agost de 1839 escortat pels britànics i la resta de l'any i el 1840 els anglesos van restar a la ciutat sense ser molestats però el novembre de 1841 una revolta popular va matar a Sir Alexander Burnes. El desembre Sir William MacNaghten, enviat especial britànic, va morir d'un tret que li va disparar traïdorament Akbar Khan, fill de Dost Muhammad, durant una entrevista convinguda per negociar la retirada de la guarnició; el 6 de gener de 1842 les forces britàniques (4500 homes i 12000 seguidors) es van retirar sota solemne promesa de protecció, però foren massacrats i només un home, el doctor Brydon, va arribar a Jalalabad (mes tard es van recuperar 92 presoners). Shah Shuja fou assassinat l'abril, quatre mesos després; el setembre de 1842 el general Pollock, va rribar a Kabul amb un exèrcit i va prendre possessió de la ciutadella sense oposició. Abans d'abandonar la ciutat al cap d'un mes, el gran bazar fou destruït a canonades, en revenja per la mort de Sir William MacNaghten.
Kabul fou ocupada altre cop pels britànics el 1879, amb una força dirigida per general Roberts (després Lord Roberts) que va exercir repreàlies per la massacre del resident britànic Sir Louis Cavagnari; va restar sota ocupació britànica per un any. Durant el hivern les tribus es van acostar en gran nombre, en peu de guerra, i després de dies de forta lluita, els britàncis es van haver de concentrar al camp militar de Sherpur que va quedar assetjat per al menys 50.000 homes. Un fort atac fou rebutjat el 23 de desembre de 1879 i al dia següent van arribar reforços i la ciutat va quedar altra cop totalment en mans britàniques; les tribus van desaparèixer de la mateixa manera com havien arribat. L'agost de 1840 els britànics van evacuar la ciutat després de reconèixer a Abd al-Rahman Khan com emir.
El 1919 el rei Amanul·lah va proclamar la independència des de la mesquita d'Id Gah. Al final del 1979 fou ocupada per l'Unió Soviètica. El 1992 va caure sota control de les guerrilles dels mujahidins i, el 1996, dels talibans. El 2001 fou ocupada per les tropes dels Estats Units, que hi van imposat un govern de transició.
El gener del 2004 es va aprovar una constitució que defineix el país com una república islàmica. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Muhammad Karzai. L'any 2009, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai van aconseguir estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant, si be la situació a Kabul mateix va romandre estable.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kabul |