Destil·lació seca: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
Línia 14: | Línia 14: | ||
==Enllaços Externs== |
==Enllaços Externs== |
||
*{{GEC|0098543 |
*{{GEC|0098543}} |
||
[[Categoria:Tècniques de laboratori]] |
[[Categoria:Tècniques de laboratori]] |
Revisió del 18:04, 30 abr 2010
La destil·lació seca és l'escalfament de materials sòlids per produir productes gasosos (que es poden condensar a líquids o sòlids). El mètode pot o pot no implicar piròlisi/termòlisi. Els productes resultants son condenats i es recullen. Aquest mètode normalment exigeix temperatures més altes que la destil·lació clàssica. El mètode s'ha utilitzat per obtenir combustibles líquids a partir de Carbó i fusta. També es pot utilitzar per descompondre sals minerals com sulfats a través de termòlisi, en aquest cas es produeix diòxid de sofrei triòxid de sofre en estat gasós que es pot dissoldre en aigua per obtenir àcid sulfúric.
Destil·lació seca de la fusta
Consisteix en un procés de carbonització en el qual s'aprofiten els gasos i vapors despresos. Els productes gasosos (monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants) són emprats com a combustible per a iniciar la reacció. La reacció s'automanté en arribar a una determinada temperatura.
Dels condensats obtinguts s'en separa l'àcid pirolignós (mescla d'àcid acètic, metanol i acetona, principalment) i quitrans (d'aquests se n'extreuen diferents olis protectors de fusta). El residu sòlid de la destil·lació és el carbó vegetal.
Vegeu també
Enllaços Externs
- «Destil·lació seca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.