Capitulació de Vilafranca: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
== Antecedents == |
== Antecedents == |
||
[[Joan el |
[[Joan el Sense Fe]] havia estat nomenat rei d'Aragó en successió del seu germà [[Alfons el Magnànim]] en [[1458]]. Casat en segones núpcies amb [[Joana Enríquez]], aquesta influïa en el rei en favor del seu fill [[Ferran el Catòlic|Ferran]] i en detriment del primer fill del rei amb [[Blanca de Navarra]], [[Carles de Viana]]. |
||
Les autoritats catalanes eren partidàries de [[Carles de Viana]] com a príncep, produint-se continues tensions amb el rei. El [[2 de desembre]] de [[1460]], Joan II fa empresonar al seu fill Carles de Viana i les [[Corts Catalanes]] reunides a [[Lleida]] exigeixen el seu alliberament. Tot i negar-s'hi inicialment, finalment cedeix el [[25 de febrer]] de [[1461]] i és la pròpia reina [[Joana Enríquez]] qui portarà a Carles a [[Barcelona]]. |
Les autoritats catalanes eren partidàries de [[Carles de Viana]] com a príncep, produint-se continues tensions amb el rei. El [[2 de desembre]] de [[1460]], Joan II fa empresonar al seu fill Carles de Viana i les [[Corts Catalanes]] reunides a [[Lleida]] exigeixen el seu alliberament. Tot i negar-s'hi inicialment, finalment cedeix el [[25 de febrer]] de [[1461]] i és la pròpia reina [[Joana Enríquez]] qui portarà a Carles a [[Barcelona]]. |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
== L'acord == |
== L'acord == |
||
Fruit d'aquestes negociacions, s'acordà la '''Capitulació de Vilafranca''' en què [[Carles de Viana]] era reconegut com a primogènit i [[lloctinent de Catalunya|lloctinent perpetu de Catalunya]]. A més el monarca es comprometia a no entrar a Catalunya sense permís de les autoritats de la Diputació. |
Fruit d'aquestes negociacions, s'acordà la '''Capitulació de Vilafranca''', que la reina [[Joana Enríquez]] va signar en nom del seu marit,<ref>jaume Sobrequés i Callicó, ''[http://books.google.es/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA926&dq=Capitulaci%C3%B3+de+Vilafranca&hl=ca&ei=ttSPTOOcNY2AOPmb2KYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Capitulaci%C3%B3%20de%20Vilafranca&f=false El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta]'', p.925</ref> en què [[Carles de Viana]] era reconegut com a primogènit i [[lloctinent de Catalunya|lloctinent perpetu de Catalunya]].<ref>Josep M. Figueres, ''[http://books.google.es/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA38&dq=Capitulaci%C3%B3+de+Vilafranca&hl=ca&ei=ttSPTOOcNY2AOPmb2KYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&q=Capitulaci%C3%B3%20de%20Vilafranca&f=false Història contemporània de Catalunya]'', p.38</ref> A més el monarca es comprometia a no entrar a Catalunya sense permís de les autoritats de la Diputació. |
||
De resultes de l'acord, el [[Príncep de Viana]] es rebut amb gran alegria a Barcelona i [[Galceran de Requesens]], anterior lloctinent i home contrari a la corrent política de la Generalitat, és desterrat a [[València]]. |
De resultes de l'acord, el [[Príncep de Viana]] es rebut amb gran alegria a Barcelona i [[Galceran de Requesens]], anterior lloctinent i home contrari a la corrent política de la Generalitat, és desterrat a [[València]]. |
||
==Referències== |
|||
{{referències}} |
|||
{{ORDENA:Vilafranca}} |
{{ORDENA:Vilafranca}} |
||
Revisió del 22:06, 14 set 2010
La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al que arribaren entre el rei d'Aragó, Joan II i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.
Antecedents
Joan el Sense Fe havia estat nomenat rei d'Aragó en successió del seu germà Alfons el Magnànim en 1458. Casat en segones núpcies amb Joana Enríquez, aquesta influïa en el rei en favor del seu fill Ferran i en detriment del primer fill del rei amb Blanca de Navarra, Carles de Viana.
Les autoritats catalanes eren partidàries de Carles de Viana com a príncep, produint-se continues tensions amb el rei. El 2 de desembre de 1460, Joan II fa empresonar al seu fill Carles de Viana i les Corts Catalanes reunides a Lleida exigeixen el seu alliberament. Tot i negar-s'hi inicialment, finalment cedeix el 25 de febrer de 1461 i és la pròpia reina Joana Enríquez qui portarà a Carles a Barcelona.
Nicolau Pujades, com a ambaixador de la Generalitat, rep a la reina fora de Barcelona i li recomana que no entri a la ciutat. Aquesta, investida lloctinent de Catalunya pel rei Joan, s'instal·la a Vilafranca del Penedès, on rebrà diverses ambaixades catalanes.
L'acord
Fruit d'aquestes negociacions, s'acordà la Capitulació de Vilafranca, que la reina Joana Enríquez va signar en nom del seu marit,[1] en què Carles de Viana era reconegut com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya.[2] A més el monarca es comprometia a no entrar a Catalunya sense permís de les autoritats de la Diputació.
De resultes de l'acord, el Príncep de Viana es rebut amb gran alegria a Barcelona i Galceran de Requesens, anterior lloctinent i home contrari a la corrent política de la Generalitat, és desterrat a València.
Referències
- ↑ jaume Sobrequés i Callicó, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta, p.925
- ↑ Josep M. Figueres, Història contemporània de Catalunya, p.38