Protoceratop: diferència entre les revisions
m Robot modifica: ru:Протоцератопсы |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-depredador +predador) |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
''P. hellenikorhinus'' |
''P. hellenikorhinus'' |
||
}} |
}} |
||
El '''protoceratop''' (''Protoceratops'') és un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[dinosaure]] quadrúpede [[ceratop (infraordre)|ceratop]]. Presentava un [[bec]] corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront |
El '''protoceratop''' (''Protoceratops'') és un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[dinosaure]] quadrúpede [[ceratop (infraordre)|ceratop]]. Presentava un [[bec]] corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront predadors com ''[[Velociraptor]]'' o sexual enfront de les femelles en zel. El robust cos (de fins a 400 quilograms) no superava els 2 metres de longitud. |
||
S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts [[ou (biologia)|ous]] i fins i tot [[embrions fossilitzats]]. Originariament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any [[1922]], que els dinosaures eren [[ovípars]], tot i que no és segur que els ous trobats fossin de protoceratop. |
S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts [[ou (biologia)|ous]] i fins i tot [[embrions fossilitzats]]. Originariament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any [[1922]], que els dinosaures eren [[ovípars]], tot i que no és segur que els ous trobats fossin de protoceratop. |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
==Comportament== |
==Comportament== |
||
En un niu es van trobar uns 30 [[ou (biologia)|ou]]s, i precisament aquest nombre tan elevat dugué als científics a suposar que un mateix [[niu]] va poder ésser compartit per dues o més femelles. S'han trobat diversos nius molt propers, el que sembla indicar que vivien en grups familiars o en petits ramats. Una vegada finalitzat el [[desenvolupament embrionari|desenvolupament]] dins de l'ou, les cries que trencaven la closca medien uns 30 centímetres de longitud. Les femelles adultes les defensaven i els portaven aliment al niu fins que el petits creixien prou per a buscar-lo per si mateixos i defensar-se de [[ |
En un niu es van trobar uns 30 [[ou (biologia)|ou]]s, i precisament aquest nombre tan elevat dugué als científics a suposar que un mateix [[niu]] va poder ésser compartit per dues o més femelles. S'han trobat diversos nius molt propers, el que sembla indicar que vivien en grups familiars o en petits ramats. Una vegada finalitzat el [[desenvolupament embrionari|desenvolupament]] dins de l'ou, les cries que trencaven la closca medien uns 30 centímetres de longitud. Les femelles adultes les defensaven i els portaven aliment al niu fins que el petits creixien prou per a buscar-lo per si mateixos i defensar-se de [[predador]] propers. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 23:00, 15 oct 2010
Protoceratops  | |
|---|---|
 Protoceratops andrewsi | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Ornithischia |
| Família | Protoceratopsidae |
| Gènere | Protoceratops Walter W. Granger i Gregory, 1923 |
| Mida | |
 | |
El protoceratop (Protoceratops) és un gènere de dinosaure quadrúpede ceratop. Presentava un bec corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront predadors com Velociraptor o sexual enfront de les femelles en zel. El robust cos (de fins a 400 quilograms) no superava els 2 metres de longitud.
S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts ous i fins i tot embrions fossilitzats. Originariament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any 1922, que els dinosaures eren ovípars, tot i que no és segur que els ous trobats fossin de protoceratop.
El seu hàbitat era la Mongòlia del Cretaci superior (fa entre 75 i 65 milions d'anys).
Es creu que l'ésser mitològic grifó fou concebut a partir d'interpretacions errònies de les restes de protoceratop, éssent les ales la cresta cranial.
Descobriment
A la década de 1920 el Museu Americà d'Història Natural de Nova York preparà tot un seguit d'expedicions a Àsia Central. Aquestes campanyes eren conegudes com les "Central Asiatic Expeditions". Una d'aquestes expedicions tenia com a destinació Mongòlia. Al setembre de l'any 1922 un equip dirigit per Roy Chapman Andrews i Walter Granger van descobrir una zona de Mongòlia repleta d'óssos de dinosaures a la que anomenaren Flaming Cliffs. Fou en aquest emplaçament on trobaren un crani de dinosaure que rebé el nom de Protoceratops andrewsi.[1]
Comportament
En un niu es van trobar uns 30 ous, i precisament aquest nombre tan elevat dugué als científics a suposar que un mateix niu va poder ésser compartit per dues o més femelles. S'han trobat diversos nius molt propers, el que sembla indicar que vivien en grups familiars o en petits ramats. Una vegada finalitzat el desenvolupament dins de l'ou, les cries que trencaven la closca medien uns 30 centímetres de longitud. Les femelles adultes les defensaven i els portaven aliment al niu fins que el petits creixien prou per a buscar-lo per si mateixos i defensar-se de predador propers.
Referències
- ↑ Cazadores de dragones. Historia del descubrimiento e investigacion de los dinosaurios. José Luis Sanz. Editorial Ariel.
Enllaços externs
- Informació senzilla en anglés (anglès)
- Informació a dinosaurios.net (castellà)
- Informació sobre Protoceratops (castellà)