Amr ibn al-As: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: pnb:عمرو ابن العاص |
m Robot afegeix: ru:Амр ибн аль-Ас |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
[[pl:Amr Ibn al-As]] |
[[pl:Amr Ibn al-As]] |
||
[[pnb:عمرو ابن العاص]] |
[[pnb:عمرو ابن العاص]] |
||
[[ru:Амр ибн аль-Ас]] |
|||
[[sv:Amr ibn al-As]] |
[[sv:Amr ibn al-As]] |
||
[[tr:Amr Bin El-as]] |
[[tr:Amr Bin El-as]] |
Revisió del 07:46, 15 nov 2010
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com Amr ibn al-As (en àrab: عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam (632). Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà, i va prendre part a la batalla d'Adjnadayn (30 de juliol del 634) i del Yarmuk (15-20 d'agost del 636).
Després va anar a Egipte, segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordes d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.
El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i al-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muawiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffin el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya. Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.
El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.