Amr ibn al-As: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 09:40, 18 des 2010

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com Amr ibn al-As (en àrab: عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam (632). Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà, i va prendre part a la batalla d'Adjnadayn (30 de juliol del 634) i del Yarmuk (15-20 d'agost del 636).

Després va anar a Egipte, segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordes d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.

El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i al-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muawiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffin el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya. Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.

El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Després va anar a [[Egipte]], segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[Úmar ibn al-Khattab]] o sota ordes d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis]]; Amr va rebre reforços dirigits per [[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va ocupar [[Babilònia d'Egipte|Babilònia]], i el [[642]] va entrar a [[Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]].
-El [[645]], poc després de pujar al califat [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc [[Abd-Al·lah ibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[al-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[Muàwiya I|Muawiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi-Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de [[Siffin]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya. Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat [[Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat.
+El [[645]], poc després de pujar al califat [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc [[Abd-Al·lah ibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[al-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[Muàwiya I|Muawiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi-Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la [[batalla de Siffin]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya. Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat [[Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat.
 El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El [[22 de gener]] del [[661]] es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per [[Zadawayh]], un suïcida [[kharigita]]; Amr, que estava indisposat, va encarregar a [[Khàrija ibn Hudhafa]] de fer la ''[[salat]]'' al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el [[663]] amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir [[Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb]].