Matines: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-== Articles relacionats == +== Vegeu també ==) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Matines''' és l'hora més primerenca de l'albada i que serveix de [[oració]] a l'[[Església Catòlica Romana]] i a l'[[Església Ortodoxa]] a la [[litúrgia]] de les [[Hores canòniques]]. El terme també s'ha usat en algunes denominacions de [[Protestantisme]] per descriure els serveis matutins. Després del [[Concili del Vaticà II]] les Matines de l'[[Església Catòlica Romana]] han estat minvades en interval de temps, i ara es denomina oficialment Ofici de Lectura. |
'''Matines''' és l'hora més primerenca de l'albada i que serveix de [[oració]] a l'[[Església Catòlica Romana]] i a l'[[Església Ortodoxa]] a la [[litúrgia]] de les [[Hores canòniques]]. El terme també s'ha usat en algunes denominacions de [[Protestantisme]] per descriure els serveis matutins. Després del [[Concili del Vaticà II]] les Matines de l'[[Església Catòlica Romana]] han estat minvades en interval de temps, i ara es denomina oficialment Ofici de Lectura. |
||
A [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]] ''Matines'' és el nom que rep la [[Missa del Gall]]. |
|||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
Revisió del 14:34, 24 feb 2011
Matines és l'hora més primerenca de l'albada i que serveix de oració a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa a la litúrgia de les Hores canòniques. El terme també s'ha usat en algunes denominacions de Protestantisme per descriure els serveis matutins. Després del Concili del Vaticà II les Matines de l'Església Catòlica Romana han estat minvades en interval de temps, i ara es denomina oficialment Ofici de Lectura.
A Eivissa i Formentera Matines és el nom que rep la Missa del Gall.
Etimologia
La paraula Matins prové del llatí Matutinum o Matutinae i aquest de Matuta, el mateix nom prové del déu de la mitologia grega denominat Leucothae o Leucothea (déu blanc) o el mateix déu del matí (Aurora), així apareix a la literatura, Ovidi esmenta: «Leucothee graius, Matuta vocabere nostris» (sic) i per tant és interpretat com aquest instant de l'albada.