Hores canòniques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Les hores canòniques són la divisió i organització dels temps que era vigent durant l'edat mitjana en la majoria de la Cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregària en els monestirs. Cadascuna de les hores indicava un Ofici Diví o Litúrgia de les Hores.

Entre els anys 534 i 539 de la nostra era, sant Benet escrivia la seua Regla, en la qual establia les normes que havien de regir l’Orde Benedictí. Alguns capítols de la Regla estan dedicats a l’ordenació dels oficis divins, és a dir, a determinar els intervals de temps que diàriament s’han de dedicar a fer els diferents resos. Durant l’edat mitjana, entre els segles X i XIII a molts convents i esglésies es feren uns rellotges especials, anomenats de missa, que marcaven exclusivament aquestes hores. Seguint la indicació de les sagrades escriptures –“Us he lloat set vegades al dia”–, sant Benet determina que les hores d’oració diürna han de ser set: Laudes, Prima, Tertia, Sexta, Nona, Vespres i Completes; i les d’oració nocturna, només una: les vigílies. Cal remarcar que les hores canòniques, a diferència de les actuals, no es referien a un moment concret del dia, sinó a un període de temps, que era, a més, variable al llarg de l’any.

  • Hores majors, o principals, que són els oficis més llargs:
Matines, o vigília o ofici de lectures: al matí, durant la nit o en sortir el sol
Laudes, al matí, cap a les set o vuit del matí
Vespres, a mitja tarda, cap a les sis
Completes, a primera hora de la nit, abans del descans nocturn
  • Hores menors, o oficis més breus:
Terça, habitualment entre laudes i la missa conventual, a mig matí
Sexta, cap al migdia
Nona, a primera hora de la tarda
El darrer llibre de la monja benedictina Teresa Forcades, s'estructura en cinc parts, corresponents a les cinc hores canòniques: maitines, laudes, sexta, vespres i completes (obvia alguna de les hores canòniques, és una pregunta que cal fer-li). El llibre doncs, indirectament, reivindica una distribució del temps de base medieval que ajuda a ordenar un temps postmodern massa ràpid i proporciona els avantatges per a la salut de la persona que se'n deriven de l'ordenació.
Malauradament, aquesta pràctica i hàbit catòlic no és gaire conegut ni practicat avui dia. Però reiterant la importància de la ordenació en períodes del temps de l'home, moltes persones acudeixen a l'aprenentatge de meditació budista portant a terme també pregàries periòdiques distribuïdes en diferents moments del dia. http://otos4.blogspot.com.es/2013/04/hores-orades.html Informació treta d'aquest blog, molt interessant i la referència del llibre de Teresa Forcades. Fe i Llibertat. Herder.