Hores canòniques

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les hores canòniques són la divisió i organització dels temps que era vigent durant l'edat mitjana en la majo part de la Cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregària en els monestirs. Cadascuna de les hores indicava un Ofici Diví o Litúrgia de les Hores.

Entre els anys 534 i 539 de la nostra era, sant Benet escrivia la seua Regla, en la qual establia les normes que havien de regir l’Orde Benedictí. Alguns capítols de la Regla estan dedicats a l’ordenació dels oficis divins, és a dir, a determinar els intervals de temps que diàriament s’han de dedicar a fer els diferents resos. Durant l’edat mitjana, entre els segles X i XIII a molts convents i esglésies es feren uns rellotges especials, dits de missa, que marcaven exclusivament aquestes hores. Seguint la indicació de les sagrades escriptures –“Us he lloat set vegades al dia”–, sant Benet determina que les hores d’oració diürna han de ser set: Laudes, Prima, Tertia, Sexta, Nona, Vespres i Completes; i les d’oració nocturna, tan sols una: les vigílies. Cal remarcar que les hores canòniques, a diferència de les actuals, no es referien a un moment concret del dia, sinó a un període de temps, que era, a més, variable al llarg de l’any.

  • Hores majors, o principals, que són els oficis més llargs:
Matines, o vigília o ofici de lectures: al matí, durant la nit o en sortir el sol
Laudes, al matí, cap a les set o vuit del matí
Vespres, a mitja tarda, cap a les sis
Completes, a primera hora de la nit, abans del descans nocturn
  • Hores menors, o oficis més breus:
Prima, la primera de les hores canòniques menors
Terça (o Tèrcia), habitualment entre laudes i la missa conventual, a mig matí
Sexta, cap al migdia
Nona, a primera hora de la tarda, és la darrera de les hores canòniques menors, precedeix les completes
  • Vespres, el toc de campana convoca a aquesta pregària. Les vespres es cantaven de les dues a les tres de la tarda
  • Completes, darrera part de l'ofici diví, amb què es determinen les hores canòniques del dia

El llibre Fe i Llibertat de la monja benedictina Teresa Forcades, s'estructura en cinc parts, corresponents a les cinc hores canòniques: maitines, laudes, sexta, vespres i completes (salta alguna de les hores canòniques). Aquesta obra, doncs, indirectament, reivindica una distribució del temps de base medieval que ajuda a ordenar un temps postmodern massa ràpid i proporciona els avantatges per a la salut de la persona que se'n deriven de l'ordenació.

Aquesta pràctica i hàbit catòlic no és gaire conegut ni practicat avui dia. Però reiterant la importància de la ordenació en períodes del temps de l'home, moltes persones es dirigeixen cap a l'aprenentatge de meditació budista portant a terme també pregàries periòdiques distribuïdes en diferents moments del dia.

Enllaços externs[modifica]