Oració subordinada substantiva: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 83.39.197.146 (discussió) fins l'última edició de: Beusson |
|||
Línia 31: | Línia 31: | ||
També existeixen les funcions de [[Complement agent|C. Agent]], [[complement de l'adverbi|C. de l'adverbi]]... |
També existeixen les funcions de [[Complement agent|C. Agent]], [[complement de l'adverbi|C. de l'adverbi]]... |
||
*c) Atribut: La veritat és que t'estimo. |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 20:54, 25 març 2011
Les Oracions subordinades substantives realitzen la funció sintàctica d'un substantiu (subjecte, CD, atribut, CRV...). Poden ser de quatre tipus:
a) Completives: introduïdes per la conjunció que. Ex.: Us demano que m'escriviu.
b) Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu (què, com, on, quin, quant, qui...). Ex.: No sabia què volia.
c) Relatives o adjectivades: introduïdes per un pronom relatiu (qui, el que, les qui...). Ex.: Sempre parla del que no sap.
d) D'infinitiu: introduïdes per aquesta forma no personal del verb. Ex.: No m'agrada fumar.
Pel que fa a les funcions, es poden distingir les següents:
a) Subjecte: No m'agrada que contestis.
b) CD: Volia que m'acompanyessis. (Ho volia.)
c) Atribut: La veritat és que no t'estimo.
d) CRV: Es va oblidar que havia de comprar el pa.
e) CN: Tenia la idea que s'equivocava.
f) C.Adj: Estic contenta que hagis guanyat.
g) CI: Han donat caramels als qui han arribat primer.
També existeixen les funcions de C. Agent, C. de l'adverbi...