Pere Pascual i de Sans: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació, com també ho fou del Departament d’Universitats i Recerca (DURSI). També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]]. |
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació, com també ho fou del Departament d’Universitats i Recerca (DURSI). També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]]. |
||
Des de 1994 fins a la seva mort es va dedicar a promocionar el Centre de Física de [[Benasc]], dedicat a la promoció de la investigació mitjançant reunions internacionals de científics, i que comptava amb el suport inicial de la [[Diputació General d'Aragó]], i des de 2006, del [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Educació i Ciència]] [[CSIC]]. |
|||
== Aportacions == |
== Aportacions == |
||
Durant els anys 1960 va contribuir a la comprensió de les interaccions dèbils mitjançant anàlisis detallades del procés de captura de [[muó|muons]] per [[protó|protons]] o nuclis. Així el 1968 impulsà el Grup Interuniversitari de [[Física Teòrica]] (GIFT), del que en fou director del 1970 al 1974, i entre 1968 i 1983 representà Espanya en el Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors. Durant els anys 1980 i 1990 investigà aspectes de la [[teoria de camp de gauge]] i les regles de la suma de la [[cronodinàmica]]. En els darrers anys de la seva vida s'interessà per la informació quàntica. |
Durant els anys 1960 va contribuir a la comprensió de les interaccions dèbils mitjançant anàlisis detallades del procés de captura de [[muó|muons]] per [[protó|protons]] o nuclis. Així el 1968 impulsà el Grup Interuniversitari de [[Física Teòrica]] (GIFT), del que en fou director del 1970 al 1974, i entre 1968 i 1983 representà Espanya en el Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors. Durant els anys 1980 i 1990 investigà aspectes de la [[teoria de camp de gauge]] i les regles de la suma de la [[cronodinàmica]]. En els darrers anys de la seva vida s'interessà per la informació quàntica. |
||
També va jugar un paper molt important en la entrada d'Espanya el 1983 (per segona vegada) al CERN, que es va veure acompanyada per la creació a diverses universitats de grups de física experimental d'altes energies |
També va jugar un paper molt important en la entrada d'Espanya el 1983 (per segona vegada) al CERN, que es va veure acompanyada del ''Plan Movilizador de la Física de Altas Energías'', gestionat per ell i que facilità la creació a diverses universitats de grups de física experimental d'altes energies. |
||
Física de Altas Energías''. |
|||
== Obres == |
== Obres == |
||
| Línia 16: | Línia 17: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* {{es}} [http://benasque.org/pascual/pascual-rscf.pdf En memoria de Pedro Pascual, físico], per J. Bernabéu, G. Guardiola i J. Ros. |
* {{es}} [http://benasque.org/pascual/pascual-rscf.pdf En memoria de Pedro Pascual, físico], per J. Bernabéu, G. Guardiola i J. Ros. |
||
* {{ca}} [http://www.ecm.ub.es/~espriu/popular/Recordant.pdf Recordant el professor Pere Pascual de Sans] |
|||
{{esborrany}} |
|||
{{ORDENA:Pascual i De Sants, Pere}} |
{{ORDENA:Pascual i De Sants, Pere}} |
||
[[Categoria:Físics catalans]] |
[[Categoria:Físics catalans]] |
||
Revisió del 00:11, 11 juny 2011
Pere Pascual i de Sants (Sevilla, 1934 – Barcelona, 2006) fou un físic català, fill del químic Josep Pascual i Vila, catedràtic de Química Orgànica.
Biografia
El 1956 es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona i el 1959 es doctorà en la Universitat de Saragossa. Començà sent professor agregat a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Complutense de Madrid i també com a investigador de la Junta d'Energia Nuclear. Marxà dos anys com a becari i com a investigador associat a l'Institut Fermi de la Universitat de Chicago. El 1963 fou nomenat catedràtic de física matemàtica a la Universitat de València, alhora que col·laborava també com a científic convidat amb el CERN. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana de Física Teòrica.
El 1971 tornà a la Universitat de Barcelona, on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la Medalla Narcís Monturiol per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la cronodinàmica. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de València. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació, com també ho fou del Departament d’Universitats i Recerca (DURSI). També fou consultor científic d'Iberdrola, Medalla al Mèrit Científic de la Fundació Catalana per la Recerca i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Des de 1994 fins a la seva mort es va dedicar a promocionar el Centre de Física de Benasc, dedicat a la promoció de la investigació mitjançant reunions internacionals de científics, i que comptava amb el suport inicial de la Diputació General d'Aragó, i des de 2006, del Ministeri d'Educació i Ciència CSIC.
Aportacions
Durant els anys 1960 va contribuir a la comprensió de les interaccions dèbils mitjançant anàlisis detallades del procés de captura de muons per protons o nuclis. Així el 1968 impulsà el Grup Interuniversitari de Física Teòrica (GIFT), del que en fou director del 1970 al 1974, i entre 1968 i 1983 representà Espanya en el Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors. Durant els anys 1980 i 1990 investigà aspectes de la teoria de camp de gauge i les regles de la suma de la cronodinàmica. En els darrers anys de la seva vida s'interessà per la informació quàntica.
També va jugar un paper molt important en la entrada d'Espanya el 1983 (per segona vegada) al CERN, que es va veure acompanyada del Plan Movilizador de la Física de Altas Energías, gestionat per ell i que facilità la creació a diverses universitats de grups de física experimental d'altes energies.
Obres
- Mecánica cuántica (1978) amb Alberto Galindo Tixaire.
Enllaços externs
- (castellà) En memoria de Pedro Pascual, físico, per J. Bernabéu, G. Guardiola i J. Ros.
- (català) Recordant el professor Pere Pascual de Sans