Slap

El slap és una tècnica per tocar el baix, encara que també s'usa en el contrabaix. Associat majoritàriament a l'estil funk en el baix i al rockabilly en el contrabaix, és àmpliament usat per baixistes de tots els estils. Aquesta tècnica produeix un so molt precusio ja que les cordes de l'instrument es copegen contra el màstil.

Execució en el contrabaix

En el contrabaix la tècnica de slap és una variant més agressiva del pizzicato. L'efecte s'obté de dos moviments combinats: El primer consisteix a prémer la corda tirant d'ella amb vigor i deixant anar, de manera que el rebot contra el masteler produeix un espetec sec; a continuació s'executa un copejo contra la corda amb els dits estesos com si es propinés una bufetada o assot (d'aquí el seu nom, slap, "bufetada" en anglès). El resultat és un patró rítmic d'efecte similar al que produeix el "doblao" de palmells en el flamenc.

La tècnica és coneguda pels músics de blues des d'almenys els anys 20. A partir dels anys 40 es fa més habitual entre els músics blancs, sent adoptada pels artistes hillbilly i bluegrass. A partir d'aquests dos estils, en els anys 50 el rockabilly la converteix en el seu segell més característic. En l'actualitat -arraconat el contrabaix en la música pop i rock- multitud d'estils de música folklòrica i popular de tot el món usen el baix elèctric i el slap com a patró rítmic recurrent.

Entre els grans intèrprets d'aquesta tècnica estan Willie Dixon, Marshal Little, Al Pompilli, Bill Black, Paul Burlison, Jake Tullock, Bill Johnson, Wellman Braud, Milt *Hinton, Pops Foster, *Jimbo *Wallace, Kim *Nekroman, Scott Owen, Chester Zardis, Dick Mccarthy, Alcide "Slow Drag" Pavageau i Lea Rocker.

Execució en el baix elèctric

Normalment, s'usa el terme per referir-se a dues tècniques diferents, el slap pròpiament dit i el poping.

• El slap consisteix a copejar la corda amb el polze de la mà dreta (esquerra per als esquerrans) fent que la corda copegi el masteler a l'altura de l'últim trast.

• El poping es basa a tirar amb el dit índex de la corda i deixar-la anar sobtadament, produint un *restallido.

L'execució del slap neix del baixista nord-americà Larry Graham ,segons ell, la tècnica va ser resultat que en la seva adolescència en tocar per viure amb la seva mare es van quedar sense baterista (l'en aquest moment tocava guitarra) llavors en sentir que faltava l'accentuació que provocava la caixa i el hit hat tom el baix i va començar a accentuar amb cops els temps en què l'imaginava hauria d'anar la bateria, *percutiendo en la caixa i tirant la corda en el hit hat.

Encara que aquesta tècnica és generalment associada amb el funk i estils similars, són varis els baixistes de gèneres com el rock i el pop que dominen la tècnica com l'exemple: Michael Balzary a la baixa dels Red Hot Chili Peppers.

Actualment, un dels millors exponents d'aquesta tècnica són Mark King, Victor Wooten, Els Claypool,Marcus Miller,Futoshi Uehara de Maximum The Hormone, i Flea

Orígens

Generalment, la invenció i popularització d'aquesta tècnica s'atribueix a l'a la baixa Larry Graham que tocava en els anys 1960 en Sly & The Family Stone.

Vegeu també

• Baix elèctric
• Funk
• Rockabilly