Bertha Pappenheim: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot modifica: en:Bertha Pappenheim |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
[[bg:Анна О]] |
[[bg:Анна О]] |
||
[[de:Bertha Pappenheim]] |
[[de:Bertha Pappenheim]] |
||
[[en: |
[[en:Bertha Pappenheim]] |
||
[[es:Bertha Pappenheim]] |
[[es:Bertha Pappenheim]] |
||
[[fr:Bertha Pappenheim]] |
[[fr:Bertha Pappenheim]] |
||
Revisió del 09:38, 28 juny 2011
 Bertha Pappenheim amb 22 anys d'edat. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1859  Viena (Àustria) |
| Mort | 28 maig 1936 (77 anys) Neu-Isenburg |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Sepultura | Antic cementiri jueu |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | austríaca |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, escriptora, activista pels drets de les dones, periodista, dramaturga |
| Nom de ploma | P. Berthold |
Bertha Pappenheim (27 de febrer de 1859 - 28 de maig de 1936), coneguda també amb el pseudònim Anna O. fou una austríaca, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.
Fou tractada pel metge psiquiatra Josef Breuer i Sigmund Freud (es va basar en el cas com partida de la seua teoria del Psicoanàlisi, i el seu cas apareix relatat en el llibre Studies on Hysteria o Estudis sobre la histèria escrit en col·laboració per Breuer i Freud).
Relació amb el Psicoanàlisi
Bertha Papenheim (Anna O.) fou històricament la pacient gràcies a la qual Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi, va descobrir el que s'anomenaria curació per la paraula. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la hipnosis amb el metge francès i Director de la Salpêtrière, Jean Martin Charcot. Va començar a treballar com ajudant de Josef Breuer del que va tenir una bona amistat al principi però va acabar distanciant-se d'ell per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.
El cas d'Anna O. ho van compartir els dos metges i van utilitzar al principi la *hipnosis com mètode terapèutic. Amb la hipnosis Bertha semblava recuperar-se però patia recaigudes histèriques que li afectaven a la mobilitat de les seues cames. Llavors, sobtadament, va tenir una crisi catàrtica sense la necessitat de cap hipnosis i Freud va començar a albirar la tècnica del psicoanàlisi que amb el temps aniria desenvolupant: associació d'idees, atenció flotant, etc.
Finalment Bertha fou internada en un centre psiquiàtric del que una vegada recuperada es consagrà com una fervent feminista i es va dedicar a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat en Frankfurt del Meno i va fundar la lliga de dones jueves.
Hans Eysenk
No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. Hans Eysenk -que ha estat psicòleg influent a fins del segle XX- per les seues teories sobre la personalitat i enemic del Psicoanàlisi al que considera una pseudociència, afirma en el seu llibre Decadència i caiguda de l'imperi freudià que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita Meningitis tuberculosa, que estava molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia.