Josep Baguñà i Martra

Portada núm. I de la revista Cu-cut

Josep Baguñà (1870-1942) fou un editor català.

Baguñà fou un editor amb imaginació i amb empenta, que tenia el do d´endevinar els gustos del públic i, sobretot, una extraordinària facultat de caçador de talents, és a dir, la de saber descobrir totes les possibilitats dels seus col·laboradors i d´explotar-les en benefici de l'empresa, és clar, i també d'ells mateixos, que sovint ignoraven de què eren capaços.

Home de conviccions arrelades, Baguñà no es limitava, però, a endevinar i satisfer els gustos dels lectors. Feia molt més: orientava aquests gustos, sempre en defensa dels millors ideals.

Editor del setmanari catalanista ¡Cu-cut! (1902-1912), devia seguir amb interès des del primer moment l'aparició del setmanari infantil En Patufet i la seva evolució al llarg del seu primer any de vida, i va tenir segurament la intuïció de les potencialitats del petit i modest setmanari. A finals de 1904, Capmany li en cedí els drets de publicació, i Baguñà hi abocà tota la seva experiència d'editor i home d'empresa, i aconseguí que el seu excel·lent equip de col·laboradors del Cu-cut! s'integrés al nou projecte.

Creador de la Biblioteca Patufet, de la qual ja s'havien publicat vuit volums d'autors diversos, va ser ell qui encarregà a Folch i Torres la que havia de ser la primera i més popular novel·la d'aventures d'aquest autor, que l'editor decidí publicar, no ja en forma de volum sinó coma fulletó encartat en el setmanari. L'èxit de Les aventures extraordinàries d'en Massagran i de la nova formula fulletó va fer que a aquella primera novel·la en seguissin trenta-sis., totes de Folch i Torres (amb una sola excepció) fins arribar a la que restà inacabada el desembre de 1938, amb la prohibició de totes les publicacions en llengua catalana.

Baguñà enllaminia els lectors d'En Patufet amb obsequis variats i originals concursos amb premi, i, a més del setmanari dit, en publicà diversos suplements, entre ells els Contes d'en Patufet, que sortien cada setmana i van passar del miler. També com a suplements, van sortir, més tard, Virolet i l´Esquitx.

Referències

• Fundació Folch i Torres En Patufet (1904-1938) Antologia i Història, pàg. 25 (ISBN 84-93369-0-8)