Robert Noyce: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: eo:Robert Noyce |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{sense referencies}} |
|||
{{Infotaula Persona |
{{Infotaula Persona |
||
|nom =Robert Noyce |
|nom =Robert Noyce |
||
Revisió del 13:23, 12 des 2011
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Robert Noyce (Burlington, 1927 - Austin, 1990) fou un enginyer tècnic, físic (graduat al MIT el 1953) i empresari nord-americà va ser un dels inventors del circuit integrat (xip) i fundador de Fairchild Semiconductor, empresa que introduí l'invent a la indústria electrònica. També va ser president de la Sematech, un consorci d'empreses nordamericanes d'electrònica que potenciava la utilització de la tecnologia de semiconductors.
L'any 1968 abandona aquesta empresa i funda Intel juntament amb Gordon Moore, on col·laborarà amb Ted Hoff per inventar el microprocessador.
Biografia
Conegut amb el sobrenom de «l'alcalde de Silicon Valley», va formar part de Els nens de Fairchild i va ser cofundador de Fairchild Semiconductor el 1957 i Intel el 1968. El primer xip va aparèixer al mercat el 1961 de la mà de Jack Kilby (Texas Instruments). El 1964 alguns ja contenien 32 transistors; el 1965 el xip més complex del mercat s'havia desenvolupat a Fairchild (bressol dels fundadors d'Intel) i comptava amb 64 transistors (un Pentium III n'inclou 28 milions).
El 18 de juliol de 1968, Robert Noyce, Gordon Moore i Andrew Grove creen l'empresa Intel en la qual es desenvolupen idees pràctiques per a la memòria de semiconductors, una indústria nounada. Al principi, Intel era una modesta empresa formada per 12 científics en un petit local llogat a Mountain View, que creia en les possibilitats de la memòria de silici i va apostar fortament per ella. En aquell moment ningú no s'atrevia a separar-se de la regnant memòria magnètica que, encara que ocupava més espai, consumia més energia i tenia menys prestacions, era 100 vegades més barata.
L'èxit va començar modestament quan van aconseguir que els japonesos Busicom els encarreguessin una remesa de microprocessadors per a les seves calculadores programables. Malgrat les indicacions dels japonesos, l'enginyer Ted Hoff va dissenyar un xip revolucionari que podia ser utilitzat a molts altres dispositius sense necessitat de ser redissenyat. Els nois d'Intel de seguida es van adonar del potencial d'aquest producte, capaç de dotar dintel·ligència' moltes màquines 'ximples'. L'únic problema és que Busicom tenia els drets, i per recuperar-los Intel va haver de pagar-los 60.000 dòlars.
El 1971 va néixer el primer microprocessador (en aquella època encara no se'ls coneixia per aquest nom). El potentíssim 4004 estava compost per 4 d'aquests xips i uns altres 2 xips de memòria. Aquest conjunt de 2.300 transistors que executava 60.000 operacions per segon es va posar en venda per 200 dòlars. Molt aviat Intel va comercialitzar el 8008, capaç de processar el doble de dades que el seu antecessor i que va inundar els aparells d'aeroports, restaurants, salons recreatius, hospitals, gasolineres...
Però Intel no sempre va tenir la visió de futur encertada. Moore recorda com a mitjans dels 70 li van proposar de comercialitzar el 8080 equipat amb un teclat i un monitor orientat al mercat domèstic. És a dir, li estaven proposant de ser els pioners al món de les computadores personals. Però no van veure la utilitat d'aquests estris i van descartar la idea.
El 1981 Intel va desenvolupar els processadors de 16 bits 8086 i els de 8 bits 8088 que van acumular la barbaritat de 2.500 premis de disseny en un sol any. Amb ells IBM va acudir per primera vegada a un fabricant extern i va confeccionar el primer PC. El 1982 va aparèixer el revolucionari 286, equipat amb 134.000 transistors i el primer en oferir compatibilitat de programari amb els seus predecessors.
El 1985 va arribar el 386, un micro de 32 bits i 275.000 transistors que va ser ràpidament adoptat per Compaq per a la seva computadora personal Compaq Deskpro 386. Quatre anys després arribaria el robust Intel 486 d'1,2 milions de transistors.
El 1993 Intel comença a desenvolupar la línia Pentium, plena de nous estàndards i de transistors, i amb 5 vegades més capacitat que el 486. Després arribarà el Pentium Pro i el 1997 inclou en els seus processadors la tecnologia Mmx. El maig de 1997 apareix el Pentium II, un any més tard el Pentium II Xeon, després del que arribaria el Pentium III.
Gordon E. Moore ha estat cofundador, vicepresident i Ceo de Intel. Des de 1997 és conseller emèrit. Moore, de 71 anys i doctorat en Química i en Física, és conegut a tot el món per haver afirmat el 1965 que la capacitat dels microprocessadors es doblaria cada any i mig. És l'espectacular i discutida Llei de Moore.
Andrew S. Grove, químic nascut a Hongria el 1936, va participar en la fundació d'Intel. El 1979 va ser nomenat president i el 1987 Ceo, càrrec que va ocupar fins a maig de 1997. Actualment ocupa el càrrec de conseller. És famós pel seu lema "Només els paranoics sobreviuen".
Craig R. Barrett, de 61 anys, es va unir a la companyia el 1974, el 1984 va ser nomenat vicepresident, el 1992 va ser elegit per formar part del consell de direcció i el 1993 va passar a ser cap d'operacions. Actualment, i des que va succeir Grove, és el Ceo de Intel.