Jordi d'Àustria: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer: Georges d Autriche.jpg|thumb|'''Jordi d'Àustria''']]'''Jordi d'Àustria''' (nascut el [[1520]] a [[Gant]], - mort a [[Lieja]], el [[1557]]) fou bisbe de [[Brixen]] el [[1525]], [[Arxidiòcesi de València|arquebisbe]] de [[València]] de [[1538]] a [[1544]] i [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] de [[1544]] fins a la seva mort l'any [[1557]]. |
[[Fitxer: Georges d Autriche.jpg|thumb|'''Jordi d'Àustria''']]'''Jordi d'Àustria''' (nascut el [[1520]] a [[Gant]], - mort a [[Lieja]], el [[1557]]) fou bisbe de [[Brixen]] el [[1525]], [[Arxidiòcesi de València|arquebisbe]] de [[València]] de [[1538]] a [[1544]] i [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] de [[1544]] fins a la seva mort l'any [[1557]]. |
||
Era el fill de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] i d"'una de les seves amants segons les fonts una [[Salzburg]]uesa o d'una |
Era el fill de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] i d"'una de les seves amants segons les fonts una [[Salzburg]]uesa o d'una família noble [[Hongria|hongaresa]]. Va créixer a les [[Disset Províncies]] sota la tutela de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], junts amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran I]]. Margarida va carregar-lo aviat d'unes [[prebenda|prebendes]] i va obtenir la [[dispensació|dispensa]] [[papa]]l del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare. |
||
El [[1525]] va esdevenir bisbe de [[Brixen]] on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el [[protestantisme]] i els abusos dins l'[[església catòlica]], mentrestant va omplir missions |
El [[1525]] va esdevenir bisbe de [[Brixen]] on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el [[protestantisme]] i els abusos dins l'[[església catòlica]], mentrestant va omplir missions diplomàtiques a [[Bolonya]], a les Disset Províncies, a [[Hamburg]] i a [[Dinamarca]], a [[Nàpols]] i [[Brussel·les]]. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de [[València]]. Carles V va cercar un aliat segur a la dimissió del príncep-bisbe de Lieja [[Corneli de Berghes]]. |
||
Durant el viatge de València a Lieja, [[Francesc I de França]] va captivar-lo aprop de [[Lió]]. Després de 22 mesos de captivitat i el |
Durant el viatge de València a Lieja, [[Francesc I de França]] va captivar-lo aprop de [[Lió]]. Després de 22 mesos de captivitat i el pagament d'un llarg rescat va poder prendre efectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós dem benestar dels seus subordinats. A la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.<ref>[http://www.deutsche-biographie.de/artikelNDB_n06-210-01.html Adam Wandruszka,''Georg von Österreich'', in: Neue Deutsche Biographie 6 (1964), pàgina210]</ref> |
||
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir al [[1619]], Margarida que va esdevenir una abadessa aprop de [[Charleroi]] (mort al 1604) i Maria (mort després de 1589). |
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir al [[1619]], Margarida que va esdevenir una abadessa aprop de [[Charleroi]] (mort al 1604) i Maria (mort després de 1589). |
||
Revisió del 00:06, 11 gen 2012
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
Era el fill de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic i d"'una de les seves amants segons les fonts una Salzburguesa o d'una família noble hongaresa. Va créixer a les Disset Províncies sota la tutela de Margarida d'Àustria, junts amb Carles V i Ferran I. Margarida va carregar-lo aviat d'unes prebendes i va obtenir la dispensa papal del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.
El 1525 va esdevenir bisbe de Brixen on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el protestantisme i els abusos dins l'església catòlica, mentrestant va omplir missions diplomàtiques a Bolonya, a les Disset Províncies, a Hamburg i a Dinamarca, a Nàpols i Brussel·les. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de València. Carles V va cercar un aliat segur a la dimissió del príncep-bisbe de Lieja Corneli de Berghes.
Durant el viatge de València a Lieja, Francesc I de França va captivar-lo aprop de Lió. Després de 22 mesos de captivitat i el pagament d'un llarg rescat va poder prendre efectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós dem benestar dels seus subordinats. A la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.[1]
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir al 1619, Margarida que va esdevenir una abadessa aprop de Charleroi (mort al 1604) i Maria (mort després de 1589).
| Precedit per: Corneli de Berghes |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1544 – 1557 |
Succeït per: Robert de Berghes |