Urraca de Castella i Lleó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
isbn incorrecte
m retoc
Línia 6: Línia 6:
El [[1147]] García acompanyà al seu sogre al setge d'[[Almeria]] i més tard al de [[Còrdova]], morint el [[1150]] a conseqüència d'un accident de caça. Na Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'[[Astúries]], on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de [[Palència]] [[Alvar Rodríguez]].
El [[1147]] García acompanyà al seu sogre al setge d'[[Almeria]] i més tard al de [[Còrdova]], morint el [[1150]] a conseqüència d'un accident de caça. Na Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'[[Astúries]], on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de [[Palència]] [[Alvar Rodríguez]].


Morta Na Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de [[Sant Antolí]] de Palència, trobant-se intacte el seu cos el [[1552]], en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del [[Sagrari]].
Morta Na Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de [[Sant Antolí de Palència]], trobant-se intacte el seu cos el [[1552]], en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del [[Sagrari]].


El [[1865]], obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.
El [[1865]], obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.

Revisió del 07:14, 18 gen 2012

Reis i reines de Navarra

Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Aller, Astúries, 1133, 1189) Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.

Després de la llarga guerra entre Castella i Aragó, d'una banda, i Navarra de l'altra, el 1140 es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Na Blanca, filla del rei de Navarra, i Sanç hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda de Na Urraca amb García Ramírez, rei de Navarra 1144, pactant-se per a fi una treva amb Aragó el 1146.

El 1147 García acompanyà al seu sogre al setge d'Almeria i més tard al de Còrdova, morint el 1150 a conseqüència d'un accident de caça. Na Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'Astúries, on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de Palència Alvar Rodríguez.

Morta Na Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de Sant Antolí de Palència, trobant-se intacte el seu cos el 1552, en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del Sagrari.

El 1865, obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.

Bibliografia