Alfred Einhorn

Alfred Einhorn (27 de febrer de 1856, Hamburg - 21 de març de 1917, Munic) fou un químic alemany que sintetitzà la procaïna el 1905, i que patentà sota el nom de Novocaïna.

Biografia

A causa de la mort dels seus pares rebé la seva educació a Leipzig amb uns familiars. Estudià química a la Universitat de Leipzig i després a la Universitat de Tubinga, on rebé el seu doctorat per la recerca sobre les cetones el 1878. Formà part del grup d’Adolf von Baeyer al Universitat de Munic a partir del 1882. Després investigà a la Universitat de Darmstadt i a la Universitat d’Aachen, però tornà a Munic de manera permanent el 1891 i fou professor d’aquesta universitat fins a la seva mort el 1917.

Obra

Estructura química de la procaïna

El 1905 sintetitzà la procaïna que fou el primer anestèsic local emprat en usos clínics. Fins a questa data el principal anestèsic era la cocaïna, però tenia elevats efectes secundaris no desitjats (inclosos els de la toxicitat i la l'addicció), per la qual cosa els científics intentaven descobrir nous fàrmacs anestèsics. Einhorn la patentà amb el nom de Novocaïna a partir del prefix novo-, que en llatí significa "nou" i de la terminació -caïna, característica dels alcaloides emprats com anestèsics. La Novocaïna resultà ser relativament segura i eficaç, encara que els seus efectes anestèsics són més dèbils que la cocaïna i alguns pacients mostraren reaccions alèrgiques. No obstant això ràpidament es convertí en l’anestèsia local estàndard. Actualment ha estat remplaçada per altres anestèsics però encara s’empra amb freqüència en odontologia.