Servaci de Tongeren: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Robot insereix {{ORDENA:Servaci De Tongeren}} |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
{{Referències|2}} |
{{Referències|2}} |
||
{{ORDENA:Servaci De Tongeren}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
[[Categoria:Bisbat de Lieja]] |
[[Categoria:Bisbat de Lieja]] |
||
[[Categoria:Maastricht]] |
[[Categoria:Maastricht]] |
||
Revisió del 19:38, 13 març 2012
Servaci de Tongeren (en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres) hauria sigut el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es va transferir a Maastricht.[1] Hauria nascut a Armènia i hauria mort a Maastricht, a l'entorn de l'any 384.
L'església catòlica el considera com a sant i celebra el seu dies natalis el 13 de maig. Com a Sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
Biografia
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios ha participat al Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. També es dubta si ha existit. Relíquies i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues necròpolis romans.[2]
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar el la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit a la Via Bèlgica, fora les muralles.
Referències
- ↑ Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
- ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225