Servaci de Tongeren: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
[[Fitxer:Servaas.jpeg|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. Recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.<ref>Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref> |
[[Fitxer:Servaas.jpeg|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. Recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref> |
||
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera [[hagiografia]] ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós [[Gregori de Tours]], quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta [[Heinric van Veldeke]] va redactar un poema en [[limburguès]] ''«Sente Servas».''<ref |
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera [[hagiografia]] ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós [[Gregori de Tours]], quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta [[Heinric van Veldeke]] va redactar un poema en [[limburguès]] ''«Sente Servas».''<ref name="Karl"/> |
||
El bisbe [[Monulf]] va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any [[550]], que va formar el la cleda de la futura [[basílica de Sant Servaci]] de Maastricht. |
El bisbe [[Monulf]] va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any [[550]], que va formar el la cleda de la futura [[basílica de Sant Servaci]] de Maastricht. |
||
Revisió del 21:22, 24 març 2012
Servaci de Tongeren (en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres) hauria sigut el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es va transferir a Maastricht.[1] Hauria nascut a Armènia i hauria mort a Maastricht, a l'entorn de l'any 384. Recerques més recents el situen a l'inici del segle V.
L'església catòlica el considera com a sant i celebra el seu dies natalis el 13 de maig. Com a Sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
Biografia
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat al Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. Recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.[2] Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues necròpolis romans.[3]
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera hagiografia ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós Gregori de Tours, quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta Heinric van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[2]
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar el la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.
Referències
- ↑ Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
- ↑ 2,0 2,1 Karl Mühlek, ibídem
- ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225