Guerra de Livònia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:X1-109 1.jpg|thumb|El [[Setge de Pskov]] (1581/82) en una representació del [[segle XIX]].]]
[[Fitxer:X1-109 1.jpg|thumb|El [[Setge de Pskov]] (1581/82) en una representació del [[segle XIX]].]]
La '''Guerra de Livònia''' de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de '''Primera Guerra del Nord''', fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre [[Suècia]], [[Polònia]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]] per la preponderància a l'[[Mar Bàltica|espai de Bàltic]].
La '''Guerra de Livònia''' de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de '''Primera Guerra del Nord''', fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre [[Suècia]], [[Polònia]], [[Dinamarca]] i [[Rússia]] per la preponderància a l'[[Mar Bàltica|espai del Bàltic]].


== Curs de guerra ==
== Curs de guerra ==

Revisió del 08:46, 1 juny 2012

El Setge de Pskov (1581/82) en una representació del segle XIX.

La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.

Curs de guerra

La Guerra de Livònia va començar el 1558 amb l'entrada de les tropes russes d'Ivan IV a Livònia. Rússia lluitava contra la Confederació de Polònia i Lituània, Dinamarca i Suècia per la dominació dels Estats bàltics. Les ciutats livonianes de la costa de bàltic eren d'importància estratègica per a Rússia, a causa del comerç amb Europa Occidental.

La guerra acabà sense èxit per a Rússia, malgrat les seves victòries inicials contra l'l'Orde dels Cavallers Teutons. Gotthard Kettler, l'últim Gran Mestre de l'Orde dels Cavallers Teutons a Livònia, pactà el 1561 un acord amb Segimon II August, segons el qual l'Orde livonià del Ducat de Curlàndia esdevenia un territori sota sobirania polonesa.

Ivan el Terrible tornà de nou al Bàltic Oriental entre 1576 i 1577. Va conquerir Estònia, ocupada pels suecs i Livònia, ocupada pels polonesos. L'aliança entre la confederació lituano-polonesa i Suècia fou capaç de fer retrocedir les tropes russes.

En la Treva de Jam Zapolski de 1582, amb la Confederació de Lituània i Polònia, Ivan IV renunciava a Livònia i Pólotsk, i recuperava tanmateix les àrees russes conquerides pel rei Esteve Bathory I entre 1579 i 1581 després que aquest abandonés l'infructuós Setge de Pskov. Estònia seria colpejada altre cop el 1583 al Tractat de Plussa de la corona sueca.

Bibliografia

  • Norbert Angermann, Studien zur Livlandpolitik Ivan Groznyjs, Wiesbaden 1972.
  • Erich Donnert, Der livländische Ordensstaat und Rußland, Berlin 1963.
  • Werner Näf: Die Epochen der Deutschen Geschichte I. Staat und Staatsgemeinschaft vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart, München 1970.
  • Knud Rasmussen, Die livländische Krise 1554­-1561, Kopenhagen 1973.

Enllaços externs

Plantilla:Link GA