Ivan el Terrible

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIvan IV el Terrible
Hw-ivan4.jpg
Biografia
Naixement (ru) Иван IV Васильевич
25 d'agost de 1530
Koloménskoie, prop de Moscou
Mort 18 de març de 1584(1584-03-18) (als 53 anys)
Moscou
Causa de mort Enverinament
Lloc d'enterrament Catedral de l'Arcàngel Miquel
  Tsar de tota la Rússia
3 de desembre de 1533 – 27 de març de 1584
Coronació 16 de gener de 1547
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Escriptor i monarca
Conflicte Guerra de Livònia, Khanat de Kazan i Khanat d'Àstrakhan
Altres
Títol Emperador de totes les Rússies
Dinastia Rurik
Cònjuge Anastassia Romànova
m. 1547, † 1560
Maria Temriukovna
m. 1561, † 1569
Marfa Sobàkina
m. 1571, † 1571
Anna Koltóvskaia
m. 1572, anul·lat 1574
Anna Vassíltxikova
m. 1575, †1576-77
Vasilissa Meléntievna
m. 1579, anul·lat 1579
Maria Dolgorúkaia
m. 1580, † 1580
Maria Nagaia
m. 1581
Fills Tsarevna Anna Ivànovna
Tsarevna Maria Ivànovna
Tsarévitx Demetri Ivànovitx
Tsarévitx Ivan Ivànovitx
Tsarevna Evdókia Ivànovna
Tsarévitx Teodor Ivànovitx
Tsarévitx Vassili Ivànovitx
Tsarévitx Demetri Ivànovitx
Ksénia Xestova (possible)
Pares Basili III
Ielena Glínskaia
Germans Yuri of Uglich Tradueix

IMDB: ch0025386
Modifica les dades a Wikidata

Ivan IV Vassílievitx (Ива́н IV Васи́льевич), anomenat també Ivan el Terrible (Ива́н Гро́зный, Ivan Grozni) (Koloménskoie, Rússia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de març de 1584), fou Tsar de Rússia (1547-1584). Considerat un dels creadors de l'estat rus. Les seves aportacions més importants a Rússia van ser la conquesta de Sibèria, la creació d'un nou codi legal, el Sudébnik, la centralització del poder a la capital, la creació d'institucions amb la participació popular, la conquesta de Kazan i Àstrakhan i grans reformes internes, com la reforma de l'exèrcit.

Infància[modifica]

Nét del tsar Ivan Vassílievitx III el Gran i fill de Basili III i Ielena Glínskaia, pertany al llinatge Rúrik. Va ser coronat Gran príncep de Moscou als tres anys, després de la mort del seu pare. Per descomptat, el regne va ser administrat per la seva mare, la qual va ser assassinada cinc anys després de la coronació per clans boiars que es disputaven el poder. Aquest fet va generar en Ivan un gran odi envers els boiars, cosa que en el futur originaria constants persecucions i matances en contra d'aquests clans.

Regnat com a Tsar[modifica]

Aquest govern pot dividir-se en dos períodes, marcats pels canvis produïts sobre Ivan després de la mort de la seva esposa Anastassia Romànova el 1560.

Govern anterior a 1560[modifica]

Va començar el 1547 en ser nomenat Tsar i Príncep de Rússia als 16 anys. Aquest període es va caracteritzar per la seva gran reforma interna i expansió territorial. Durant el seu govern va impulsar les arts i les lletres, a més d'introduir la impremta a Rússia. El 1547 es va casar amb Anastassia Romànova, i el seu govern es va veure molt influït per ella. Durant aquest mateix any va crear la Rada, un organisme governamental que féu de consell reial i que era integrat pel sacerdot Silvestr, Makari, el seu preceptor, i el seu secretari Alexei Adàixev. El 1549 va realitzar la primera Zemski Sobor, una reunió dels representants dels principats russos, i va començar una revisió del codi legal. Una gran aportació va ser el Sudébnik, creat el 1550, que recopila tots els decrets emesos pel govern fins al moment. El 1551 va convocar un concili per crear una Església afí als seus propòsits. Després de l'arribada del canceller anglès Richard Chancelor i de diversos navegants anglesos a Moscou el 1553, va establir vincles comercials amb Anglaterra. Una de les seves majors campanyes militars va ser la conquesta dels khanats tàrtars (habitats per tàtars, txuvaixos, mari, mordovians i udmurts) de Kazan (1552) i Àstrakhan (1556) per controlar la totalitat del curs del riu Volga i posar fi a una dominació de més de 300 anys. Va començar la guerra amb Livònia, un estat polonès-lituà el 1558 (guerra que es va allargar fins a 1583), per aconseguir una sortida al mar Bàltic. El 1560 va morir la seva esposa Anastassia Romànova i Ivan IV es transformà en un governant psicòpata, fanàtic religiós i autoritari.

Govern posterior a 1560[modifica]

Després de la mort de la seva esposa, Ivan es va transformar en un tsar autoritari i psicòpata; es diu que durant les nits els seus crits sonaven per tot el Kremlin. Va establir la servitud, impedint als camperols canviar d'amo, inclusivament el dia de Sant Jordi. Va crear els Oprítxniks o Streltsí, la seva guàrdia personal, a la qual va donar un ús repressiu i d'acció militar. Amb aquesta guàrdia, des de 1560 fins a 1564, va executar molts boiars i membres del clergat, i va impedir que es formés un règim feudal a Rússia. Va utilitzar els Oprítxniks de forma arbitrària i sanguinària contra els boiars i el poble. A partir de llavors comença a conèixer-se'l com el Terrible. El 1570 va devastar els pobles de Nóvgorod i Pskov, i va matar-ne molts habitants. Va al·legar que conspiraven amb els boiars en contra del seu poder. El 1580, a causa d'un atac de còlera, va matar a cops el seu fill gran, el Tsarévitx Ivan (el seu preferit). Va matar, a més, alguns dels seus enemics i amics, cosa que va fer que Ivan es tornés encara més psicòpata. Cap al final de la seva vida va conquerir Sibèria (1581-1583), per acabar de conquerir la conca del riu Obi, estant al comandament de les tropes del cosac Iermak Timoféievitx. Després de 27 anys, i pressionat internament pel clergat i els boiars, va perdre la guerra amb Livònia i es va veure obligat a lliurar a Suècia les regions d'Íngria i Carèlia Meridional i tornar a Livònia la regió de Polònia. Mort Ivan IV el 1584, el va succeir el seu fill menor Teodor I.


Precedit per:
Vassili III
Emperador de Rússia
15471584
Succeït per:
Teodor I