Andreas Hallén
  | |
| Nom original | (sv) Johan Andreas Hallén |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 desembre 1846 Göteborgs Kristine församling (Suècia) (en)  |
| Mort | 11 març 1925 (78 anys) Parròquia de Klara (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 04A Gravplats: 00182 (1925–) 59° 21′ 23″ N, 18° 01′ 55″ E / 59.35637°N,18.03187°E |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Leipzig |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, crític musical, director d'orquestra, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori Reial d'Estocolm |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Josef Rheinberger |
| Alumnes | Gösta Nystroem i Kurt Atterberg |
| Família | |
| Fills | Arne Hallén |
    | |
Andreas Hallén (suec: Johan Andreas Hallén) (Göteborgs Kristine församling, 22 de desembre de 1846 - Parròquia de Klara, 11 de març de 1925), nom complet Johan Andreas Hallén, fou un compositor suec.
Des de 1866 fins al 1871 va aprendre la música a Leipzig amb Reinecke; a Múnic amb Rheinberger i a Dresden amb Rietz. De 1842 a 1878 fou director dels concerts de l'Associació musical de Göteborg i després va romandre cert temps a Berlín. El 1883 tornà a Göteborg, i el 1884 va ser nomenat director de la Societat Filharmònica d'Estocolm i el 1892 mestre de capella de la Reial Òpera d'aquella capital. El 1902 es traslladà a Malmö com a director de l'Associació Filharmònica del Sud de Suècia.
Se li deuen les òperes:
- Harald der Wiking (Leipzig, 1881);
- Hexfällen Estocolm, 1896);
- Der Schatz des Waldemar (Estocolm, 1896);
- diverses obres corals amb orquestra;
- els poemes simfònics Stern Sture i Aus der Waldemarsage;
- dues rapsòdies sueques, romances per a violí, cantates, etc.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 593 (ISBN 84-239-4527-8)