Jaume I d'Urgell
 Segell de cera de 1339 de Jaume d'Aragó i d'Entença, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, dimidiat del Senyal Reial i les armes d'Urgell  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1321 Saragossa (Corona d'Aragó) |
| Mort | 15 novembre 1347 (25/26 anys) Barcelona |
| Sepultura | Catedral de Barcelona |
 Comte d'Urgell | |
| 1328 (Gregorià) – 1347 (Gregorià) ← Alfons el Benigne – Cecília I d'Urgell → | |
| Altres | |
| Títol | Vescomte d'Àger Infant d'Aragó |
| Família | Casal d'Aragó-Urgell |
| Cònjuge | Cecília I d'Urgell (1336 (Gregorià)–) |
| Fills | Pere II d'Urgell, Doña NN batarde de Aragón (en)  |
| Pares | Alfons el Benigne i Teresa d'Entença |
| Germans | Pere el Cerimoniós, Constança d'Aragó i d'Entença, Joan d'Aragó i de Castella i Ferran d'Aragó i de Castella |
 | |
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença[1] (1328-1347).
Orígens familiars[modifica]
Fou el segon fill d'Alfons el Benigne de Catalunya-Aragó i de Teresa d'Entença. Va heretar el comtat d'Urgell als vuit anys en morir la seva mare i al renunciar-hi el seu pare, coronat rei. Fou el segon comte d'Urgell de la dinastia Aragó-Urgell.
Relacions amb la cort[modifica]
Les intrigues de la seva madrastra, Elionor de Castella, provocaren la pèrdua d'una bona part dels dominis comtals (Alòs, Ivars, Meià...) bona part dels quals passà als fills d'aquesta, els infants Ferran i Joan.
Com a procurador general del regne, va ser lleial al seu germà, el rei Pere el Cerimoniós, posant-se en diverses ocasions en contra de la seva germana Constança d'Aragó i d'Entença, reina consort de Mallorca. Però, més tard, Pere el Cerimoniós feu proclamar hereva la seva filla primogènita, la infanta Constança d'Aragó, desheretant així Jaume I d'Urgell, que era l'hereu dels regnes si Pere moria sense fills mascles. Jaume marxà a Saragossa i encapçalà la revolta nobiliària de la Unió Aragonesa, ja que com baró d'Entença era també un noble aragonès. Aquesta revolta dugué a la guerra de la Unió.[2]
Núpcies i descendents[modifica]
El 1336 es casà amb Cecília de Comenge, hereva del comtat de Comenge, i de la qual tingué:
- Pere II d'Urgell (1340-1408), comte d'Urgell
- Elisabet d'Urgell i Aragó, que es casà amb Hug II de Cardona
Va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1347, als 27 anys, durant les celebracions de les segones núpcies del rei amb Elionor de Portugal, a causa d'una malaltia sobtada. Els rumors d'enverinament induït pel rei, que circularen ja a l'època, no tenen fonament.
El comtat passà a mans de la seva esposa, Cecília I.
Referències[modifica]
- ↑ «Baronia d'Entença». [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Els barons de Catalunya. (1a ed. 1957). Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 175-176.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume I d'Urgell |
Jaume I d'Urgell Naixement: Saragossa, 1321 Mort: Barcelona, 1347
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alfons III «el Benigne» (pare) |
Comte d'Urgell  (Llista de comtes d'Urgell) (1328-1347) |
Succeït per: Cecília I (esposa) |
| Vescomte d'Àger (1328-1347) | ||
| Baronia d'Antilló (1328-1347) | ||
| Baronia d'Entença (1328-1347) | ||