Cecília I d'Urgell

(S'ha redirigit des de: Cecília I)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCecília I d'Urgell
Nom original Cécile de Comminges
 Comtessa d'Urgell
1347 – 1347
Dades biogràfiques
Naixement 1320 (Gregorià)
Mort 1384 (Gregorià) (63/64 anys)
Dades familiars
Cònjuge Jaume I d'Urgell
Fills Pere II d'Urgell
Pare Bernat VIII de Comenge
Germans
Modifica dades a Wikidata

Cecília I d'Urgell (1320 - 1384) fou infanta de Comenge i comtessa d'Urgell (1347).[1] Governà amb eficàcia el comtat d'Urgell fins que el seu fill complí la majoria d'edat.[1]

Família[modifica]

Era filla del comte Bernat VIII de Comenge i de Martha d'Illa, titulars del comtat de Comenge, territori situat a la regió occitana de la Gascunya, entre el tolosà i la Vall d'Aran.[2] Vers el 1335, contragué matrimoni amb el comte Jaume I d'Urgell, príncep d'Aragó, cosa que la convertí en cunyada de Pere III el Cerimoniós. Mare del comte Pere II d'Urgell i de la infanta Elisabet d'Aragó.[1]

Dominis comtals[modifica]

Jaume I heretà el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger del seu pare, per bé que les intrigues de la seva madrastra, Elionor de Castella, provocaren que perdés part dels dominis comtals: Alòs, Ivars, Meià, entre d'altres, bona part dels quals passaren als fills d’aquesta, Ferran i Joan. Cecília, hereva del comtat de Comenge -un antic comtat de la Gascunya-, a causa de la mort del seu germà Joan I el 1339, veié com els seus drets li eren usurpats pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat, Pere III, que no volgué enfrontar-s’hi en una guerra.[1]

La fidelitat que sempre havia manifestat Jaume I vers el seu germà rei, que l’havia nomenat procurador del regne i governador general, i després d'haver-se posicionat en diverses ocasions en contra de la seva germana Constança d'Aragó i d'Entença, reina consort de Mallorca, s’estroncà el 1344, a causa de l'herència a la corona. D’aquest fet en sorgí el moviment de la Unió, amb valedors sobretot a Aragó i València, que donaren suport a Jaume I quan el rei nomenà la seva filla Constança d’Aragó futura hereva de la corona, en contra del que entenien els partidaris de Jaume I. Aquests reivindicaven que els regnes i estats, d’acord amb el testament d’Alfons III el Benigne, restaven vinculats als barons, excloent de tal possibilitat les filles de Pere III. Però el comte morí prematurament, el 1347, amb vint-i-set anys, enmig de les celebracions de les segones núpcies del rei Cerimoniós amb Elionor de Portugal. En el seu testament, deixà escrit que fos fundat a la ciutat de Balaguer un monestir de monges de l’orde de sant Francesc i que en l’església hi fos construït un sepulcre per al seu cos, per bé que finalment restà enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona.[1]

La parella tingué un fill, que esdevindria Pere II d'Urgell, casat en segones núpcies amb Margarida de Montferrat, i una filla, Elisabet d'Aragó, que es casà amb Huc Folc, vescomte de Cardona. Fins a la mort de Jaume I, tota la família vivia a Lleida, on participaven activament dels afers polítics. Amb la seva desaparició, Cecília fou nomenada hereva, i el mateix any de la presa de possessió del comtat hi renuncià en favor del seu fill. Alhora, decidí allunyar-se de l’entorn de la cort, de manera que s’instal·là al castell Formós Balaguer, que esdevingué la capital del comtat.[1]

Cecília governà amb eficàcia el comtat d'Urgell durant la minoria d'edat del seu fill Pere II, i aconseguí liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió. A banda de la reforma de la seva pròpia residència, es construïren altres castells, fortificacions i el magnífic temple de Santa Maria de Balaguer a partir del 1351. Mare i fill posaren ordre al comtat, que visqué una veritable època de bonança sota el seu mandat. Morí el 1384.[1]

Fou nomenada hereva per part del seu marit i el mateix any de la seva presa de possessió del comtat renuncià a favor del seu fill. Ella es retirà de la vida pública i morí el 1384.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Cecília, de Comenge». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 18 de juliol 2018].
  2. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 111. 
  3. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 115. 

Bibliografia[modifica]


Precedida per:
Jaume I
Comtessa d'Urgell
1348
Succeïda per:
Pere II