Baixa polar
Una baixa polar és un cicló marítim de mesoescala que produeix vents amb força de temporal. Es forma dins d'una massa d'aire fred en latituds superiors. Generalment, les baixes polars abasten diàmetres entre 400 i 800 km (inferiors a 1.000 km), encara que poden ser més reduïdes. El seu estudi interessa per les condicions de temps sever que produeixen. Les baixes polars, normalment, només es formen sobre el mar i durant l'estació freda de l'any (desembre-maig a l'hemisferi nord). La convecció i la inestabilitat baroclínica[1] influeixen en la seva formació i també els accidents geogràfics locals.[2] Les baixes polars són ciclons marítims intensos amb una vida de 6 i 36 hores. Són fenòmens d'extensió horitzontal que en general es desenvolupen a la reraguarda del cicló.[3]
Les baixes polars tenen efectes importants i juguen un paper important en el sistema climàtic. Els forts fluxos de calor sensible i latent de la superfície de l'oceà que hi són associats, poden actuar a llarg termini alterant la circulació termohalina.[4]
Localització
Les baixes polars es formen en latituds altes i es desenvolupen sobre aigües obertes a prop del marge de gel marí o a prop dels continents coberts de neu durant les glopades d'aire fred. Es preveu que a l'Atlàntic Nord, les regions d'activitat de les baixes polars es desplacin cap al nord a mesura que el gel marí estacional pugi en latitud.[4]
Efectes
Les baixes polars són perilloses a les zones costaneres i insulars, per al transport marítim i aeri i les plataformes marines costaneres de les regions subàrtiques i àrtiques. Han causat la pèrdua d'un gran nombre de vaixells petits. S'han documentat casos de baixes polars que han causat la pèrdua de vides humanes. El 28 de desembre de 1986, es va produir el descarrilament d'un tren al pont Amarube a l'oest de Honshü, al Japó, a causa dels forts vents associats a una baixa polar i sis persones van morir i altres van resultar ferides (Yanase et al., 2016). El 31 d'octubre de 2001, la tempesta Torsvåg[5] es va intensificar ràpidament sobre l'illa de Vannoya, a Noruega, provocant el bolcament d'una petita embarcació i la mort d'un dels membres de la tripulació (Institut Meteorològic de Noruega, 2013). Encara que les baixes polars no tenen sempre conseqüències greus, sovint tenen un impacte en la vida normal a les regions afectades.
Terminologia
El terme "baixa polar" és el que s'hauria de fer servir per designar els intensos ciclons marins polars de mesoescala d'un abast de fins a 1000 quilòmetres, que originen vents a les capes pròximes a la superfície amb velocitats superiors als 15 m/s. El terme "cicló polar de mesoescala" (o mesocicló polar) és el terme que genèricament s'usa per a tots els vòrtexs ciclònics de mesoescala que s'observen encara més al nord del front polar.[6]
Diferenciació entre baixa polar i vòrtex polar
La vorticitat, i la rotació ciclònica apareixen en diferents elements atmosfèrics: en el vòrtex polar, en els tornados, borrasques, baixes polars, huracans i ciclons en general. Tots giren al voltant d'un eix en sentit ciclònic (antihorari). La rotació i la vorticitat són lúnic element en comú, però no s'ha de confondre la baixa polar amb el vòrtex polar, que és un sistema gairebé permanent de dimensions de milers de quilòmetres. El vòrtex polar és caracteritza pel seu major abast, per la durada, la dinàmica i la ubicació.[7]
Paràmetres de formació
- Topografia de 1000 hPa i 500 hPa. Normalment, una baixa polar comença a desenvolupar-se en la situació sinòptica on hi ha una depressió superficial i una depressió a en alçada de 500 hPa.
- Velocitat del vent superficial> 27 nusos/14 m/s o ≥ 7 Bft. Per definició, les baixes polars s'acompanyen de vents forts amb velocitats superiors a 14 m/s.
- Advecció de vorticitat relativa positiva (ascendent) a 500 hPa. Sovint, un màxim de a 500 hPa es superposa a l'àrea d'una baixa polar inicial.
- Vorticitat potencial. Característica important en el desenvolupament d'una baixa polar. El valor màxim de vorticitat potencial un nivell isentròpic és normalment superior a 5 (PVU) i cobreix una àrea petita.
- Temperatura a 500 hPa (T500 < -40°C). La convecció profunda és indicadora d'una baixa polar. És causada per l'aire àrtic, molt fred quan sobrepassa el mar relativament càlid.
- Índex d'inestabilitat - Boyden[8]. L'índex de Boyden, tot i no estar desenvolupat per a latituds altes i per a la temporada d'hivern, mostra un valor superior a 94 en la regió d'una baixa polar (potencial).
- Moviment o velocitat vertical (Omega) a 850 hPa. Per causa de les condicions d'inestabilitat i els mecanismes de forçament de nivell superior, es poden desenvolupar moviments ascendents d'aire intensos.
- Durant la fase de desenvolupament, la banda de núvols en expansió es caracteritza per una omega negativa amb un mínim relatiu a la posició de la baixa polar en desenvolupament.[6][4]
Referències
- ↑ «inestabilitat baroclina». encioclopèdia.cat, GEC, 2023. [Consulta: 3 maig 2023].
- ↑ «Definición de una baja polar» (en castellà-espanyol). rammb.cira.colostate.edu, 2023. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ De Carvalho Castro de Melo, A.; Pinto de Almeida Palmeira, A.C.; Figueiredo Menezes, W. «Identificação e caracterização de Baixas Polares sobre a Península Antártica e mares adjacentes». Sistemas & Gestão, 16, 04-2022, pàg. abstract. DOI: 10.20985/1980-5160.2021.v16n3.1721.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Moreno-Ibáñez, M.; Laprise, R.; Gachon, P. «Recent advances in polar low research: current knowledge, challenges and future perspectives». Tellus A:Dynamic Meteorology and Oceanography. Stokholm University Press., 73, 1, 01-01-2021, pàg. abstract. DOI: 10.1080/16000870.2021.1890412.
- ↑ Gusdal, Y.. «The Torsvåg storm» (en anglès). projects.met.no, Polar Low, 06-03-2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Polar Low, Key Parameters» (en anglès). rammb.cira.colostate.edu, 2023. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ Martín León, F.. «El concepto de vórtice polar: algunas dudas y respuestas» (en castellà-espanyol). Meteored/tiempo.com, 29-01-2014. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «Numerical parameters for Small Scale Convective Cloud Systems» (en anglès). resources.eumetrain.org, 2013. [Consulta: 26 abril 2023].
Bibliografia
Twitchell, P.F.. Arctic Lows (en anglès). digitalitzada. Office of Naval Research: The Office (EUA), 1987, p. 15-22.
Erik A. Rasmussen; John Turner. Polar Lows: Mesoscale Weather Systems in the Polar Regions (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 612. ISBN 0521624304, 9780521624305.