Vòrtex polar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vòrtex polar és un cicló persistent a gran escala a prop dels pols terrestres, a la mitjana i alta troposfera i l'estratosfera. Envolta les altes polars i forma part del front polar. El vòrtex és més potent a l'hivern hemisfèric, quan el gradient tèrmic és més marcat, i disminueix o desapareix a l'estiu. El vòrtex polar antàrtic és més pronunciat i persistent que l'àrtic; això es deu al fet que la distribució de les masses de terra a latituds elevades de l'hemisferi nord comporta un augment de les ones de Rossby que contribueixen a trencar el vòrtex, mentre que a l'hemisferi sud el vòrtex roman menys afectat. El vòrtex àrtic sovint té dos centres, un aproximadament sobre l'illa de Baffin al Canadà i l'altre sobre el nord-est de Sibèria. El vòrtex antàrtic a l'hemisferi sud tendeix a situar-se prop de la plataforma de gel de Ross, cap als 160 graus de longitud oest .

L'esgotament de la capa d'ozó que hi ha a l'estratosfera es produeix degut a reaccions químiques que succeeixen a l'interior del vòrtex polar antàrtic. Als seu interior, durant el llarg hivern antàrtic, es formen núvols estratosfèrics polars que alliberen molècules de clor; aquestes molècules es trenquen en dos àtoms (fotòlisi) de clor en arribar la primavera antàrtica, àtoms que seran responsables de la destrucció de l'ozò estratosfèric mitjançant reaccions catalìtiques. La destrucció de l'ozó estratosfèric succeeix a l'inici de la primavera antàrtica. A mesura que l'estació avança, el vòrtex antàrtic es trenca per l'augment de temperatura i es desfan els núvols estratosfèrics polars. En aquest moment els òxids de nitrògen tornen a quedar lliures per atrapar el clor, amb el què s'atura la depleció de la capa d'ozó. Els núvols estratosfèrics polars només poden formar-se amb temperatures inferiors a uns -80°C, pel que la regió àrtica més càlida no té forat d'ozó.

El vòrtex polar antàrtic es manté normalment d'agost a novembre (hivern antàrtic).

A d'altres plenetes també hi ha vòrtexs polars, com ara a Venus (amb un doble vòrtex - és a dir, dos vòrtex polars en un mateix pol,[1]) Mart, Júpiter, Saturn i la lluna major de Saturn, Tità.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.esa.int/esaCP/EMYGQEFWOE_index_0.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]