Vés al contingut

Casa Morell

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Morell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a Wikidata
Construcció1851 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Honorat, 3 i Fruita, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.382812°N,2.176288°E / 41.382812; 2.176288
Format perDomus romana i sitges medievals de Sant Honorat Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC53247 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1178 Modifica el valor a Wikidata
Espai de protecció arqueològica
Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat
Id. IPAPC20952 Modifica el valor a Wikidata

La casa Morell és un edifici situat als carrers de Sant Honorat i de la Fruita de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, junt amb la veïna casa Moxó.

Història

[modifica]

En aquest indret hi havia les cases dels jueus Massot Avengenà, Jafudà i Mahir Llobell,[2] vinculades a un alfòndec del Call Major,[3][4] la propietat de les quals fou reunida pel jurista Pere de Rajadell després del pogrom de 1391.[5][6] El nou propietari es va trobar amb la desagradable sorpresa que al pou hi havia enterrats molts cossos de jueus morts, per la qual cosa va demanar permís al rei per a traslladar-los a un altre indret.[7]

El 1772, Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i el seu fill Ramon Lluís de Peguera i d'Armengol van establir la propietat en emfiteusi al doctor en lleis i ciutadà honrat Josep Antoni Febrés i Salamó,[8][9][10][11] que el 1773 va demanar permís per a obrir-hi una porta d'escala al carrer de la Fruita i una finestra al de Sant Honorat per als entresols.[12] El 1787, el seu fill i hereu Francesc Antoni Febrés i Barenys[13] va demanar permís per a obrir una botiga al carrer de Sant Honorat,[14] i novament el 1790 i el 1815 per a fer-hi diverses reformes.[15][16][17] El 1818, la seva vídua Maria Paula Jonch i Andreu[13] va demanar una moratòria de l'enderrocament d'una part d'edifici ruïnosa al carrer de la Fruita,[18] i l'any següent va presentar-ne el projecte de reconstrucció.[19]

Francesc Antoni no tingué descèndencia, i per això, en el seu testament del 1816 va nomenar hereu universal el seu nebot Josep Marià Morell i Febrés,[16] fill del doctor en dret Ramon Morell i Requesens i la seva germana Francesca.[10] Josep Marià es va casar amb Francesca Desclapés, natural de Figueres, on el matrimoni va fugir de Barcelona arran de la invasió napoleònica del 1808, i hi va morir el 1819.[10] Aleshores, la propietat fou heretada pel seu fill Joaquim Morell i Desclapés,[10][16] que el 1851 encarregà a l'arquitecte Josep Oriol Mestres el projecte d'un nou edifici.[20][21][22]

Descripció

[modifica]

Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre pisos i golfes amb façanes a dos carrers. La del carrer de la Fruita, més extensa, és menys ornamental que la principal, i a més, té els balcons dels extrems substituïts per finestres. La composició ve determinada per l'alineació vertical de les obertures i les impostes que marquen els diferents nivells de forjats tot definint el ritme horitzontal.[23] Confrontant amb la veïna Casa Adret, cal destacar una torre preexistent, que presenta tres fases constructives diferents: a la planta baixa, un arc de pedra demostra un passat medieval, mentre que la resta de l'alçat es dataria al segle xviii, i les obertures de comunicació i forjats serien del 1851.[23]

La façana de Sant Honorat té cinc balcons a cada pis, lligats dos a dos simètricament per balconades sobre permòdols decorats al principal i al primer. Val la pena destacar el disseny de les baranes de ferro. L'accés es fa través del portal central, que duu a un pati del qual arrenca una escala per a pujar a les plantes superiors. Els replans s'obren al pati mitjançant finestres bíforades gòtiques, que Mestres degué reaprofitar de les construccions preexistents del Call.[23] Per altra banda, l'estructura de pilars i jàsseres de fosa a la planta baixa és una les primeres d'aquest tipus a l'arquitectura civil de Barcelona.[4][23]

Domus romana i sitges medievals

[modifica]

La reforma integral de l'edifici per tal d'unir-lo al veí del carrer de Sant Honorat, 1 (Casa Moxó) va motivar l'excavació total del solar entre els anys 2000 i 2003.[4][24] Les troballes més importants són els vestigis d'una domus romana del segle iv i unes grans sitges medievals del segle xiii, corresponents a una casa-palau de l'alfòndec del Call Major de la ciutat.[4][25]

El 2010, les restes van ser museïtzades segons el projecte de l'arquitecte Josep Llinàs, i actualment són visitables com a part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA),[26][27] amb accés pel carrer de la Fruita.[28]

Referències

[modifica]
  1. «Casa Morell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Mitjà Sagué, 1948, p. 103.
  3. «17. Les sitges del call jueu». Els espais del MUHBA - Domus Sant Honorat. Museu d'Història de Barcelona.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Domus del carrer de la Fruita». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. Mitjà Sagué, 1948, p. 78, 103.
  6. Fumanal Pagès, 2011, p. 22-23.
  7. Mitjà Sagué, 1948, p. 79.
  8. AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, 29-10-1772.
  9. APHB, notari Daniel Troc, manual 1.037/29, f. 59-62v, 25-2-1774. Confessió de domini de Josep Anton Febrés i Salamó.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Les famílies de notaris Morell Milsocós i Requesens Vilar ja tenen el seu arxiu a l'abast del públic». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 26-05-2014.
  11. Fumanal Pagès, 2011, p. 28-29.
  12. «Josep Antoni Febres i Salamó. Sant Honorat i Fruita. Obrir una porta i una finestra». C.XIV Obreria C-3/1773-12. AHCB, 15-02-1773.
  13. 13,0 13,1 «Informaciones genealógicas de Francisco Antonio Febrés y Barenys y de María Paula Jonch y Andreu, su mujer». ES.28079.AHN//INQUISICIÓN,1237,Exp.18. AHN.
  14. «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat. Botiga. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-44/1787-119. AHCB, 096-1787.
  15. «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat i Fruita. Casa. Tancar una porta, obrir-ne una altra, fer obertures i posar un ampit». C.XIV Obreria C-56/1790-190. AHCB, 17-01-1990.
  16. 16,0 16,1 16,2 Fumanal Pagès, 2011, p. 29.
  17. «Francesc Antoni Febrés. Sant Honorat. Casa. Modificar una finestra en balcó de sortida». C.XIV Obreria C-07/1815-046. AHCB, 04-07-1815.
  18. «Maria Paula Febrés i Jonch. Fruita. Casa. Prórroga per enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-112/1818-101. AHCB, 10-11-1818.
  19. «Paula Febrés. Fruita 13. Casa. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-113/1819-017. AHCB, 02-03-1819.
  20. «Línea a la que haurà d'ajustar-se Joaquin Morell per a reedificar la casa que posseeix als carrers de Sant Honorat i de la Fruita». Q136 Obres públiques 3/1 1181. AMCB, 1851.
  21. AMCB, Q127 Foment 760 C.
  22. «Plànols i dibuixos de la casa de Joaquim Morell». AHCB3-032/5D52 Apel·les Mestres Oñós. AHCB.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 «Casa Morell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  24. «La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona». ATICS. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric.
  25. Fumanal Pagès, 2011.
  26. «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  27. Muñoz, Albert «Un nou espai arqueològic s’obre al públic a tocar de la plaça de Sant Jaume». betevé, 21-04-2010.
  28. «MUHBA Domus Sant Honorat». Museu d'Història de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa Morell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.