Canal d'Erie
| ||||
| Tipus | Canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | llac Erie | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nova York (EUA) | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 113 m | |||
| Mida | 843 ( ) km | |||
El canal d'Erie —Erie Canal (anglès)— és un canal navegable de Nova York que originàriament feia una llargada de 363 km, i anava des d'Albany al riu Hudson fins a Buffalo, al llac Erie. Es va construir per a crear una via navegable des de la Ciutat de Nova York i l'oceà Atlàntic als Grans Llacs d'Amèrica del Nord, aquest canal va ajudar que Nova York eclipsés Filadèlfia com la ciutat i port més gran dels Estats Units[1][2] Actualment aquest canal forma part del New York State Canal System.
Va estar proposat des de l'any 1807, la seva construcció s'inicià el 1817. Es va iniciar a Rome (Nova York). Aquest canal compta amb 36 rescloses amb una diferència d'altitud de 565 peus. Es va inaugurar el 26 d'octubre de 1825.[2]
L'any 1800, típicament es necessitaven dues setmanes i mitja per anar de Nova York a Cleveland (Ohio) (a 740 km); 4 setmanes a Detroit (985 km).[3]
Durant els segles xviii i xix els residents del litoral tenien clar que s'havia d'aconseguir un sistema de transport cap a l'oest més eficient.[4] En aquells temps hi havia projectes per Virginia, Maryland.
L'èxit del Canal du Midi de França (1681), el Canal de Bridgewater de Gran Bretanya (acabat totalment el 1769) i l'Eiderkanal (1784) van impulsar la canalmania.
George Washington va fer un esforç per convertir el riu Potomac en un enllaç navegable cap a l'oest.
Enginyeria[modifica]
El riu Mohawk (un afluent del riu Hudson) neix prop del Llac Ontario i discorre al nord de la Serralada Catskills dels Apalatxes, que la separa dels Adirondacks al nord.
El problema és que el territori s'alça uns 180 m des del Hudson al llac Erie. En aquella època les rescloses podien gestionar 3,7 m. Encara que amb l'actual tecnologia es pot construir un canal d'aquest tipus també seria massa car. Sobre aquesta idea el President Thomas Jefferson en va dir que era una bogeria ("a little short of madness") i va rebutjar que es fes, tanmateix, va interessar el governador de Nova York DeWitt Clinton i aviat va ser ridiculitzat com la "bajanada de Clinton" ("Clinton's folly" i "Clinton's ditch.") El 1817, però, Clinton va rebre suport del legislatiu amb 7 milions de dòlars per a la seva construcció.[2]
El canal originari feia 1,2 m de fondària i 12 m d'amplada
La seva construcció entre pedres calcàries i muntanyes va causar 1.000 morts a causa de la malària El 1823 la construcció arribà al Niagara Escarpment. Elmcanal s va revestir d'argila. Tota la feina, anterior a la maquinària de vapor, es feia amb força animal i humana
Ruta[modifica]
Canal original[modifica]
L'Erie va fer ús de les condicions favorables de la topografia única de Nova York, que va proporcionar a aquesta zona l'única ruptura dels Apalatxes al sud del riu Sant Llorenç. La marea al Hudson arriba fins a Troy, i Albany es troba a l'oest dels Apalaches. Va permetre la navegació est-oest des de la costa fins als Grans Llacs dins del territori nord-americà.[5]
El canal començava al costat oest del riu Hudson a Albany, i anava cap al nord fins a Watervliet, on es bifurcava el canal Champlain. A Cohoes, va pujar a l'escarpa del costat oest del riu Hudson: 16 rescloses que s'aixecaven 43 m —i després va girar cap a l'oest al llarg de la riba sud del riu Mohawk, creuant cap al costat nord a Crescent i de nou cap al sud a Rexford. El canal va continuar cap a l'oest prop de la riba sud del riu Mohawk fins a Roma, on el Mohawk gira cap al nord.[2]
A Rome, el canal va continuar cap a l'oest paral·lel a Wood Creek, que flueix cap a l'oest al llac Oneida, i va girar cap al sud-oest i l'oest per evitar el llac. Des de Canastota a l'oest, passava aproximadament per la vora nord (inferior) de l’escarpa d'Onondaga, passant per Syracuse, el llac Onondaga i Rochester. Abans d'arribar a Rochester, el canal utilitza una sèrie de crestes naturals per creuar la profunda vall d’Irondequoit Creek. A Lockport el canal va girar cap al sud-oest per pujar fins al cim de l’escarpa del Niàgara, utilitzant el barranc de Eighteen Mile Creek.[2]
El canal va continuar cap al sud-sud-oest fins a Pendleton, on girava cap a l'oest i el sud-oest, utilitzant principalment el canal de Tonawanda Creek. Des del Tonawanda cap al sud cap a Buffalo, va anar just a l'est del riu Niàgara, on va arribar al seu Terminus occidental a Little Buffalo Creek (més tard es va convertir en el Commercial Slip), que desembocava al riu Buffalo just per sobre de la seva confluència amb el llac Erie.[2] Amb la reexcavació de Buffalo de la llisca comercial, finalitzada l'any 2008, la terminal original del canal es torna a regar i torna a ser accessible amb vaixells. Amb diverses milles del canal terra endins d'aquesta ubicació encara sota l'emplenament i la construcció urbana del segle XX, l'eficaç terminal navegable occidental del canal Erie es troba a Tonawanda.
Barge Canal[modifica]
Allargaments i millores[modifica]
L'erosió del fons d'argila va ser un problema i la velocitat es va limitar a 6 km/hora.
El tonatge previst d'1,5 milions de tones immediatament va ser ultrapassat. Un pla ambiciós de millora del canal es va fer l'any 1834 conegut com a First Enlargement), es va fer més ample el canal (21 m) i més fons (2,5 m). Les rescloses es van ampliar o reconstruir i es van fer molts més aqüeductes.
Actualment el canal fet durant el First Enlargement es coneix com el Improved Erie Canal o l'Old Erie Canal, per a diferenciar-lo del curs del canal modern.
Diversos canals alimentadors aviat convertiren l'Erie Canal en un sistema.
Impacte[modifica]
El canal d'Erie va fer abaixar molt el cost del transport entre el Midwest i el Northeast, amb costos del menjar més baixos a les ciutats de l'Est i maquinària i béns manufacturats més econòmics al Mid-west. Aquest canal van fer més riques les ciutats de Nova York, Buffalo, i l'Estat de Nova York. També va permetre la migració cap a l'Oest.[6][7]
Molts ètnicament irlandesos, molts d'ells treballaren per a fer el canal, s'establiren en les ciutats de la via.
Per la resposta britànica a la Corn Law en va resultar un increment de les exportacions de blat del Midwest a la Gran Bretanya com també del comerç amb Canadà.
La preocupació per l'erosió del canal va portar a la creació de l'Adirondack Park, el 1885.
Molts grans escriptors han escrit sobre el canal d'Erie, incloent Herman Melville, Frances Trollope, Nathaniel Hawthorne, Harriet Beecher Stowe, Mark Twain, Samuel Hopkins Adams i el Marquès de Lafayette.
L'any 1918, aquest Canal va ser substituït pel més gran New York State Barge Canal.
Referències[modifica]
- ↑ "Works of Man", Ronald W. Clark, ISBN 0-670-80483-5 (1985) 352 pages, Viking Penguin, Inc, NYC, NY,
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Finch, Roy G. «The Story of the New York State Canals» (
PDF). New York State Engineer and Surveyor (republished by New York State Canal Corporation), 1925 [Consulta: 25 setembre 2012]. Error de citació: Etiqueta <ref>no vàlida; el nom «Finch» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ «Railroad Travel Rates, 1800–1930».
- ↑ Joel Achenbach, "America's River; es de Washington i Jefferson als Enginyers militars, tothom tenia grans plans per domar el Potomac. "Afortunadament per a nosaltres, tots ells van fallar". The Washington Post, 5 de maig de 2002; p. W.12.
- ↑ «Whitford's History of New York Canals. Chapter I, First Attempts at Improvement». Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2008. [Consulta: 21 març 2009].
- ↑ Taylor, George Rogers. The Transportation Revolution, 1815–1860. ISBN 978-0-87332-101-3.
- ↑ North, Douglas C. The Economic Growth of the United States 1790–1860. New York, London: W. W. Norton & Company, 1966. ISBN 978-0-393-00346-8.
Bibliografia[modifica]
- Bernstein, Peter L. Wedding of the Waters: The Erie Canal and the Making of a Great Nation, (W.W. Norton, 2005), ISBN 0-393-05233-8.
- Finch, Roy G. The Story of the New York State Canals: Historical and Commercial Information (PDF). New York State Canal Corporation, 1925 [Consulta: 9 març 2013].
- Koeppel, Gerard. Bond of Union: Building the Erie Canal and the American Empire, Cambridge, Mass.: Da Capo Press, 2009, ISBN 0-306-81827-2 online review
- McGreevy, Patrick. Stairway to Empire: Lockport, the Erie Canal, and the Shaping of America (Albany: SUNY Press, 2009) ISBN 978-1-4384-2527-6 online review
- Panagopoulos, Janie Lynn. "Erie Trail West", River Road Publications 1995, ISBN 0-938682-35-0
- Papp, John P. The Erie Canal Albany to Buffalo. Schenectady, New York: Historical Publications (1977).
- Shaw, Ronald E. Erie water west: a history of the Erie Canal, 1792–1854 (1990) online edition
- Sheriff, Carol. The Artificial River: The Erie Canal and the Paradox of Progress, 1817–1862, by New York : Hill and Wang, 1996, ISBN 0-8090-2753-4.
