Octava romàntica

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una octava romàntica és, en mètrica poètica, una forma d'estrofa de vuit versos que conformen una composició separada en dos quartets o quartetes, bastits per metres diversos, a vegades heptasíl·labs, amb la rima ABBC DEEC.[1] Com altres composicions fixes, la disposició dels accents implica que disposi de la tonalitat aguda mots masculins (aguts) en el vers quart i vuitè.[2]

Característiques[modifica]

Resulta una adaptació de les diferents provatures sobre l'octava clàssica efectuada pels primers escriptors romàntics en el seu desig de renovar i, sobretot trencar amb les preceptives que els havien precedit. A França trobem el cas de Víctor Hugo que va assajar gairebé tots els metres coneguts i en feu incorporacions noves i provatures reeixides molt interessants[3] El 1829 publicà la seva obra (Les Orientals) Les Orientales on presentà la nova forma d'Octava en un vers anomenat Les Djinns, que proposava, concentrades en un sol poema, diverses gosadies per l'època, com fer un cercle mètric començant el poema en versos bisíl·labs i, a cada estrofa, anar-los incrementant en una síl·laba fins al decasíl·lab, per a tornar a baixar i cloure la composició novament amb versos bisíl·labs[4]

Per aquest fet l'opció presentada per alguns crítics de la seva invenció (Bermudez) per part de Salvador Bermudez De Castro, no és prou plausible donat que aquest autor s'estrenà en la seva escassa producció el 1840, és a dir onze anys després de l'aportació d'Hugo.

La influència d'aquest metre i d'Hugo abastà gran part d'Europa i, entre d'altres, José de Espronceda [5] que en la seva obra (L'Estudiant de Salamanca) El Estudiante de Salamanca en va fer una resultada imitació, fent partir i arribar l'Octava en un monosíl·lab (Espronceda, 2012, pp. 71-80). El mateix autor la utilitzà també, només amb heptasíl·labs a A Jarifa en una orgia [6]

En mètrica catalana la trobem en casos com Miquel Antoni Martí,[7] al poema La Soledat, o bé Joaquim Rubió i Ors a Mos Cantars i A la Poesia,[8] entre d'altres.

Resulta una composició molt útil per aconseguir certa variabilitat en la poesia narrativa o, una bona expressió de la sensibilitat en la poesia lírica, amb una utilitat satisfactòria per igual als dos gèneres.

Exemples[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ (Bargalló. p. 138)
  2. ↑ (Menendez Pelayo)
  3. ↑ (Van Thieghem, p 112)
  4. ↑ (Greg, p. 322)
  5. ↑ (Montoliu, p. 113)
  6. ↑ (Espronceda, 1976, p. 137)
  7. ↑ (Molas, p. 33)
  8. ↑ (Molas, p. 31)
  9. ↑ Aquí
  10. ↑ «Aquí». Arxivat de l'original el 2013-08-14. [Consulta: 9 agost 2013].
  11. ↑ «Aquí». Arxivat de l'original el 2014-06-02. [Consulta: 9 agost 2013].

Bibliografia[modifica]

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • ABELLAN/ BALLART/ SULLÀ (1997): Introducció a la Teoria de la Literatura. Ed. Angle editorial. Barcelona.
  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • CASTELLET, J. M. - MOLAS, Joaquim (1979): ANTOLOGIA GENERAL DE POESIA CATALANA. Ed. 62. Les millors obres de la literatura catalana (MOLC). Barcelona.
  • ESPRONCEDA DELGADO, JOSÉ DE (2012): L'Estudiant de Salamanca. Trad. Enric Peres i Sunyer. Ed. Bubok. ISBN 978-84-686-1311-6. (pp. 71-80)
  • ESPRONCEDA DELGADO, JOSÉ DE (1976): Poesias completas. Ed. Bruguera. Col Libro Amigo Poesia y Teatro. Parets del Vallès. (p. 137)
  • GREG, FERNAND (1954): Víctor Hugo, sa vie, son oeuvre. Ed. Flammarion. París.
  • MOLAS I BATLLORI, JOAQUIM (1997): Antologia de la Poesia Romàntica. Ed. 62 SA.Barcelona.
  • VAN THIEGHEM, PHILIPPE (1985): Victor Hugo un génie sans frontières : Dictionnaire de sa vie et de son oeuvre. Ed. Larousse. París.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1980): Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980.
  • PARRAMON I BLASCO, JORDI (1992): Repertori mètric de la poesia catalana medieval. Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
  • MONTOLIU, MANUEL DE (1962): Aribau i el seu temps. Ed. Alpha. Cap. V. L'escola castellana de Catalunya (1823-1836). Llibre a la xarxa.

Enllaços externs[modifica]

Sobre la distribució dels accents:

  • MENÉNDEZ PELAYO, MARCELINO: Obres Completes de Menendez Pelayo: Antologia de los Poetas Líricos castellanos. Cap. XLIII (J. Boscà).«Enllaç».
  • BERMUDEZ DE CASTRO, SALVADOR: Sobre la Bermudina (de Bermudez De Castro, Salvador)«Enllaç».
  • Influència Víctor Hugo en PDF, p. 8

Altres:

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Octava_romàntica&oldid=33206174»