Impedància acústica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de magnitud físicaImpedància acústica
Símbol
Anàlisi dimensionalL-2.T-1
Unitatspascal segon per metre (Pa·s/m)
Fórmula Modifica el valor a Wikidata

La impedància acústica i la impedància acústica específica són mesures de la resistència que un sistema presenta a la fluïdesa acústica resultant d'una pressió acústica aplicada a un sistema. L'unitat del SI de la impedància acústica és el pascal segon per metre cúbic (Pa·s/m³) o el rayl per metre quadrat (rayl/m²), mentre que per la impedància acústica és el pascal segon per metre (Pa·s/m) o el rayl.[1] En aquest article el símbol rayl denota el MKS rayl.

Existeix una analogia directa amb la impedància elèctrica, la qual mesura la resistència que un sistema presenta a una corrent elèctrica resultant d'un voltatge elèctric aplicat al sistema.

Definicions matemàtiques[modifica]

Impedància acústica[modifica]

Per sistemes lineals invariants en el temps, la relació entre la pressió acústica aplicada al sistema i el flux volumètric a través d'una superfície perpendicular a la direcció d'aquesta pressió al punt d'aplicació és donada per:

,

o equivalentment:

,

on

  • p és la pressió acústica;
  • Q és el flux volumètric acústic;
  • és l'operació de convolució;
  • R és la resistència acústica en el domini temporal;
  • G=R−1 és la conductància acústica en el domini temporal (R-1 és la convolució inversa de R).

La impedància acústica, denotada Z, és la transformada de Laplace, o la transformada de Fourier, o la representació analítica del domini temporal de la resistència acústica: [1]

on

  • és l'operador de la transformada de Laplace;
  • és l'operador de la transformada de Fourier;
  • subíndex "a" és la representació analítica de l'operador;
  • Q −1 és la convolució inversa de Q.

La resistència acústica, denotada R, i la reactància acústica, denotada X, són la part real i la part imaginària de la impedància acústica, respectivament.

on

  • i és l'unitat imaginària;
  • a Z(s), R(s) no és la transformada de Laplace del domini temporal de la resistència acústica R(t), la Z(s) l'és;
  • a Z(ω), R(ω) no és la transformada de Fourier del domini temporal de la resistència acústica R(t), la Z(ω) l'és;
  • a Z(t), R(t) és el domini temporal de la resistència acústica i X(t) és la transformada de Hilbert del domini temporal de la resistència acústica R(t), segons la definició de la representació analítica.

Reactància acústica inductiva, denotada XL, i la reactància acústica capacitiva, denotada XC, són les parts positives i parts negatives de la reactància acústica, respectivament:

L'admissió acústica, denotada Y, és la transformada de Laplace, o la transformada de Fourier, o la representació analítica del domini temporal de la conductància acústica: [1]

on

  • Z −1 és la convolució inversa de Z;
  • p −1 és la convolució inversa de p.

La conductància acústica, denotada G, i la susceptibilitat acústica, denotada B, són la part real i la part imaginària de l'admissió acústica respectivament:

on

  • a Y(s), G(s) no és la transformada de Laplace del domini temporal de la conductància acústica G(t), la Y(s) l'és;
  • a Y(ω), G(ω) no és la transformada de Fourier del domini temporal de la conductància acústica G(t), la Y(ω) l'és;
  • a Y(t), G(t) és el domini temporal de la conductància acústica i B(t) és la transformada de Hilbert del domini temporal de la conductància acústica G(t), segons la definició de la representació analítica.

La resistència acústica representa la transferència d'energia d'una ona acústica. La pressió i el moviment estàn en fase, per tant es treballa en el medi que hi ha enfront l'ona; també representa la pressió que està desfasada amb el moviment i que no provoca cap transferència d'energia mitjana. Per exemple, una bombeta tancada connectada a un tub d'orga tindrà una certa pressió, però al estar en contrafase no s'hi transmetrà energia neta. Mentre la pressió augmenta, l'aire es mou endins, i mentre decau, l'aire es mou enfora, però la mitjana de pressió quan l'aire es mou endins és el mateix que quan es mou enfora, per tant la potència fluctua anant i tornant, però sense transferència mitjana temporal d'energia. Una altra analogia elèctrica és un condensador connectat a través d'una línia elèctrica: la corrent flueix a través del condensador però està desfasat amb el voltatge, per tant no s'hi transmet potència neta.

Impedància acústica específica[modifica]

Per sistemes lineals invariants en el temps, la relació entre la pressió acústica aplicada al sistema i la velocitat resultant de les partícules en la direcció d'aquesta pressió en el seu punt d'aplicació ve donada per:

o equivalentment:

on

  • p és la pressió acústica;
  • v és la velocitat de les partícules;
  • r és la resistència acústica específica en el domini temporal;
  • g = r −1 és la conductància acústica específica en el domini temporal (r −1 és la convolució inversa de r).

La impedància acústica específica, denotada z és la transformada de Laplace, o la transformada de Fourier, o la representació analítica del domini temporal de la resistència acústica específica:

on v-1 és la convolució inversa de v.

La resistència acústica específica, denotada r, i la reactància acústica específica, denotada x, són la part real i la part imaginària de la impedància acústica específica, respectivament:

on

  • a z(s), r(s) no és la transformada de Laplace del domini temporal de la resistència acústica r(t), la z(s) l'és;
  • a z(ω), r(ω) no és la transformada de Fourier del domini temporal de la resistència acústica r(t), la z(ω) l'és;
  • a z(t), r(t) és el domini temporal de la resistència acústica i x(t) és la transformada de Hilbert del domini temporal de la resistència acústica r(t), segons la definició de la representació analítica.

La reactància inductiva acústica específica, denotada xL, i la reactància capacitativa acústica específica, denotada xC, són la part positiva i la part negativa de la reactància acústica específica, respectivament:

L'admissió acústica específica, denotada y, és la transformada de Laplace, o la transformada de Fourier, o la representació analítica del domini temporal de la conductància acústica: [1]

on

  • z−1 és la convolució inversa de z;
  • p −1 és la convolució inversa de p.

La conductància acústica específica, denotada g, i la susceptibilitat acústica específica, denotada b, són la part real i la part imaginària de l'admissió acústica específica respectivament:

on

  • a y(s), g(s) no és la transformada de Laplace del domini temporal de la conductància acústica g(t), la y(s) l'és;
  • a y(ω), g(ω) no és la transformada de Fourier del domini temporal de la conductància acústica g(t), la y(ω) l'és;
  • a y(t), g(t) és el domini temporal de la conductància acústica i b(t) és la transformada de Hilbert del domini temporal de la conductància acústica g(t), segons la definició de la representació analítica.

La impedància acústica especifica z és una propietat intensiva d'un medi particular (per exemple la z de l'aire o l'aigua pot ser especificada); per altra banda, la impedància acústica Z és una propietat extensa d'un medi i una geometria particular (per exemple la Z d'un conducte particular omplert d'aire pot ser especificat).

Relació[modifica]

Per a una ona unidimensional que travessa una obertura amb àrea A, el flux volumètric acústic Q és el volum del medi que passa per segon a través de l'obertura; si el flux acústic es mou a una distància dx = v dt, llavors el volum del medi passant a través és dV = A dx, per tant:

Sempre i quan l'ona sigui només unidimensional:

Característiques de la impedància acústica[modifica]

La llei constitutiva de l'acústica lineal no dispersiva en una dimensió aporta una relació entre tensió i deformació: [1]

on

  • p és la pressió acústica al medi;
  • ρ és la densitat volumètrica de la massa del medi;
  • c és la velocitat de les ones del so viatjant a través del medi;
  • δ és el desplaçament de partícula.
  • x és l'espai variable al llarg de la direcció de propagació de les ones sonores.

Aquesta equació és vàlida tan per fluids i sòlids. Per

La segona llei de Newton aplicada localment al medi dona:

Combinant aquesta equació amb l'anterior produeix l'equació d'ones unidimensionals:

Les ones planes

les quals són solucions d'aquesta equació d'ona estàn compostes per la suma de dues ones planes progressives viatjant a través x amb la mateixa velocitat en direccions oposades:

de cada una se'n pot derivar

Per ones planes progressives:

o

Finalment, la impedància acústica específica z és

El valor absolut d'aquesta impedància acústica és anomenada usualment, impedància acústica específica característica i denotada z0:

Les equacions també mostren que

Efecte de la temperatura[modifica]

La temperatura afecta a la velocitat del so i a la densitat de la massa i aquestes, a la impedància acústica específica.

Efecte de la temperatura en les propietats de l'aire
Temperatura, T (°C) Velocitat del so, c (m/s) Densitat de l'aire, ρ (kg/m3) Característiques impedància acústica específica, z0 (Pa·s/m)
35 351.88 1.1455 403.2
30 349.02 1.1644 406.5
25 346.13 1.1839 409.4
20 343.21 1.2041 413.3
15 340.27 1.2250 416.9
10 337.31 1.2466 420.5
5 334.32 1.2690 424.3
0 331.30 1.2922 428.0
-5 328.25 1.3163 432.1
-10 325.18 1.3413 436.1
-15 322.07 1.3673 440.3
-20 318.94 1.3943 444.6
-25 315.77 1.4224 449.1

Impedància acústica característica[modifica]

Per a ones unidimensionals passant a través d'un obertura amb àrea A, Z = z/A, per tant si l'ona és plana progressiva:

El valor absolut d'aquesta impedància acústica és usualment anomenada impedància acústica característica, i és denotada Z0:

i la impedància acústica específica característica és

Si l'obertura amb l'àrea A és l'inici d'un tub i una ona plana és enviada dins d'aquest tub, l'ona passant a través de l'obertura és una ona plana progressiva en absència de reflexos, i els reflexos generalment de l'altre extrem, sigui obert o tancat, són la suma de les ones viatjant d'un extrem a l'altre. (És possible no tenir reflexos quan el tub és molt llarg, perquè s'atenuen amb les parets del tub perquè tarden molt en arribar d'una punta a l'altre). Aquests reflexos i les ones estacionàries resultants són molt importants en el disseny i la utilització d'instruments musicals de vent.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]